Antes partía que doblà
Realment ho estant posant molt difícil. El llistó és molt alt. Cada vegada és més complicat saber a qui votarem en les pròximes generals de març.
Uns diuen que serà qüestió de fer numeros i veure qui ens dóna més. A mi, de moment, per aquest costat no m’enganxen ja que en el cas d’haver de tenir un fill, ho tinc una mica magre, llogar un pis, no puc perquè ja el tinc en propietat i els descomptes de l’IRPF no m’afecten perquè em paso.
Si, en canvi, posem sobre la taula qui ho ha fet més malament, tots dos ens han enganyat: com a xinos, un ens enganya miserablement i l’altre dia rera dia se’ns en fot a la cara.
Qui ha fet més pel meu país? a tots dos els importa única i exclussivament el seu de país, i la seva unitat, encara que sigui a la força i a base de garrotades.
Sempre ens queda donar el nostre vot als de casa, però aquest vot, és un vot que d’una manera o altra també fa cap a ells, i jo estic cansada que es facin coses esperpèntiques amb nom meu: m’hi nego.
Com esperpèntic em sembla que després d’una votació del govern de Catalunya demanant la seva dimissió tingui la barra ella i el seu “jefe” de presentar-se davant dels socialistes malaguenys com l’heroïna de pel·licula, pronunciant la cèlebre frase que ja ha fet història.
A qui votaré? Crec que aquesta vegada el meu vot anirà a parar al Partit Antitaurino, o als representants dels funcionaris sense seient.