Sol solet

Fa molts dies que sentim parlar dels problemes que tenen el que viuen vora Barcelona i a la mateixa Barcelona per desplaçar-se amb els trens de rodalies i, la veritat, com a persona que només en sent  parlar, vull dir que no els pateix, crec que el fet és molt lamentable i poc propi d’un país que se les dona d’avançat i modern.

Però jo no vull escriure sobre les rodalies, jo del que avui vull parlar és de les llunyanies.

I què són les llunyanies?, són el que patim, no uns dies, sinó cada dia i sense possible solució inmediata, tots aquells que vivim en llocs de Catalunya que no pertanyen a l’àrea metropolitana de Barcelona ni a la vora de cap ciutat gran.

Tots aquells que, en definitiva, no tenim retards en els trens,  ja que no tenim tren, ni en els autobusos, que tampoc en tenim, es a dir que, si ens volem desplaçar ho hem de fer amb  el nostre propi vehicle.

Així són les llunyanies, amb poquissims mitjans  de transport, i quan uns quants demanem transport, ja que ens hem de desplaçar diariament a causa de la nostra feina, la resposta que rebem de l’administració és un: “no és rentable“.

És aleshores que jo em  pregunto: Que no pago impostos?, que cal que es facin  rics els de la Generalitat amb els serveis que donen?,  la meva resposta de persona utòpica que pensa que tots som iguals és que, un estat  que vetlla pel benestar dels seus ciutadants  ha d’oferir els mateixos serveis a uns i a altres, siguin o no siguin rentables.

No demano que portin  el metro al meu poble, evidenment, el que si demano és un augment de mitjans de transport  i no el que ens trobem cada dia, que pocs que en tenim encara en van suprimin.

Així que ànims els de Barcelona i voltants, les rodalies les acabaran arreglan i en podreu disfrutar, els de les llunyanies només disfrutarem de rodalies si fem com molts de vosaltres que heu acabat sucumbint i  heu anat a viure a la ciutat.

Algún dia, en un futur no massa llunyà, algú haurà de donar explicacions de per què s’abondonen els pobles en benifici d’unes ciutats inmensament grans plenes de serveis que queden absolets l’endemà de la seva inaguració.

En un futur, no massa llunyà, aquesta mena de ciutats probablement es consideraran delicte ecològic.