Sol solet

Avui tot el dia que sento parlar del mateix, he vist les imatges com a quinze o setze vegades, i tothom hi diu la seva, tothom té parers diferents, uns es posen amb el racisme del noi, uns altres li diuen que sí és una víctima perque la seva mare el va abandonar quan tenia dos anys, altres es posen amb la persona que s’ho mira tot i no fa res, amb la físcalia, amb el jutge…

Jo també  vull dir-hi la meva.

La primera vegada que vaig veure les imatges em va semblar el fet horroròs, la noia indefensa, el noi un “xulo-pel·licula” que es dedica a empaitar emigrants perque no té res més a fer, en fi, un fet horroròs però com tants altres. Un fet que, desgraciadament passa cada dia. Clar que mirant cap a un altre costat no ens ni enterem, però quan es veu per la tele, després ens mobilitzem i posem el crit al cel.

Existeixen els emigrants maltractats, (a tots els nivells). Existeixen els “xulos-pel·licula” que empaiten gent de fora  i ho fan com un esport més. Existeixen els nens que els abandonen les seves mares quan tenen dos anys. Existeixen els que miren i no fan res. Existeixen els jutges que no són imparcials en els seus judicis. Naturalment que existeixen, i segurament en  coneixem, però evidenment, com en tantes altres coses,  sino ens els ensenyem els mitjans, no els veiem  i seguim vivint feliços i contents.

Tots, en som culpables de situacions com aquesta, tots formem part d’aquesta societat que no ens agrada gens i que fem tan poc per canviar-la.  I amb això no vull culpar ni justificar ningú.

Però d’entre tot el que he sentit les manifestacions del Consul d’Equador (em sembla a Barcelona) m’han deixat estupefacta: demana justicia i lloa la presència de la seva ministra d’afers exteriors a Catalunya per tal que ajudi a fer-ne.

Penso que ni ell ni la ministra no deuen saber que a Equador és un fet habitual que les dones morin apallissades pels seus propis homes, que tenen molts pocs  drets i que són elles les encarregades d’educar i treure endavant els fills.

És més, si els seus fills volen sortir d’aquesta situació, han de marxar  del país cap a un altre on les condicions de vida els hi siguin molt més favorables.

Quants equatorians troben el seu consul i la seva ministra d’afers exteriors quan tenen problemes i no hi són les càmares al davant per reflectir-los?.

Cada poble ha de fer la seva revolució.