El fetge d’una mare
La notícia no pot deixar indeferent a ningú, a uns els inspirarà un tipus d’emocions i a uns altres segurament unes altres però indiferencia, segur que a ningú.
“Una mare no pot ajudar la seva filla donant-li una part del seu fetge perque és menor d’edat”.
Bé l’he sentida només en llevar-me i no sé si és el fetge o alguna altra cosa que per mi no es rellevant.
El que sí que ho és i el que hem colpeix, és la profunda hipocresia que hi ha en el fet.
La noia ha estat capaç de portar una filla al món, cap llei li ho ha impedit, ningú s’ha preguntat si estava preparada per educar aquesta filla, ningú s’ha parat a pensar si es destrossava la vida sent mare sense tenir més que setze o disset anys, però ara si, ara es troba amb una legislació que li diu que no es una persona prou madura per donar una part dels seus òrgans (no importa quin), encara que sigui per salvar la vida a la seva filla.
Crec definitivament que tots plegats no sabem on hem d’anar a parar, però m’agradaria sobretot saber qui és qui posa aquests límits a la nostra llibertat.
Encara hi ha qui diu que la constitució és intocable.
No m’agraden gaire o gens les coses intocables, ni les rigideses, ni les normes excessives. I crec que sí, que cada vegada hi ha més límits a la nostra llibertat, Sembla contradictori amb les democràcies i la societat del benestar,… no hauria de ser així.
Carme
Comentari per carmerosanas — 17 Octubre 2007 @ 15:31