No és una sort
Tinc dues filles, dos excel·lents persones.
A mi em fa molta ràbia quan em diuen, quina sort que has tingut amb les teves filles.
Sort?. Jo també m’he discutit amb elles quan eren adolescents, també he hagut de plorar quan no volien entendre que tot era a fi de bé.
Crec que no és qüestió de sort. Educar és una feina de cada dia i des del primer dia.
Educar vol dir prescindir del temps en que faries unes altres coses,per dedicar-lo al teus fills.
No és qüestió de sort. És qüestió de saber escoltar i no escandalitzar-se per res del que sents, ni començar a cridar perquè el que et diuen no t’agrada, ja trobaràs el moment de tornar-hi a entrar. Però sobretot educar és recordar que tu també has passat pel mateix.
No podem construir barreres, podem parlar amb els nostres fills/es, no cal tampoc pretendre ser el seu millor amic, només el seu pare o la seva mare a qui sempre, sempre trobaran a punt.
Educar és també no enganyar-los mai.
Avui en dia la majoria de pares enganyen els seus fills fent-los creure que viuen en un món creat unica i exclussivament per a ells.
Quan comencen a adonar-se de l’engany els hi és dificilíssim aprendre a conviure i comença la frustació per part d’uns i dels altres.