Tinc dues filles, dos excel·lents persones.
A mi em fa molta ràbia quan em diuen, quina sort que has tingut amb les teves filles.
Sort?. Jo també m’he discutit amb elles quan eren adolescents, també he hagut de plorar quan no volien entendre que tot era a fi de bé.
Crec que no és qüestió de sort. Educar és una feina de cada dia i des del primer dia.
Educar vol dir prescindir del temps en que faries unes altres coses,per dedicar-lo al teus fills.
No és qüestió de sort. És qüestió de saber escoltar i no escandalitzar-se per res del que sents, ni començar a cridar perquè el que et diuen no t’agrada, ja trobaràs el moment de tornar-hi a entrar. Però sobretot educar és recordar que tu també has passat pel mateix.
No podem construir barreres, podem parlar amb els nostres fills/es, no cal tampoc pretendre ser el seu millor amic, només el seu pare o la seva mare a qui sempre, sempre trobaran a punt.
Educar és també no enganyar-los mai.
Avui en dia la majoria de pares enganyen els seus fills fent-los creure que viuen en un món creat unica i exclussivament per a ells.
Quan comencen a adonar-se de l’engany els hi és dificilíssim aprendre a conviure i comença la frustació per part d’uns i dels altres.
Això només vol ser una opinió més a les moltes que s’han dit i s’han escrit les últimes setmanes.
Per a mí és una pèrdua de temps i de diners tot el que hi ha al voltant d’aquest assumpte: Crec que en país que es diu democràtic com el nostre no hauriem de fer l’esforç de dedicar-li més temps ni invertir-hi ni un euro més en l’anar i venir dels “presuntes culpables” cap a la físcalia.
Quí no ha tingut el plaer d’agafar un diari amb la fotografía del rei, d’Aznar, Rajoy i ara d’en Cirera i d’altres com ells i utilitzar-lo per no trepitjar el terra quan està mullat, o deixar-lo al cubell de la brossa perquè aquest no s’embruti?. Ara potser haurem d’anar amb més compte no sigui cosa que ens detinguin, ja hem vist que hi ha càmares espiant per tot arreu, capaces de convertit, el que és un fet habitual, en una salsa rosa més.
Jo als de la fiscalía, ja que es veu que no tenen feina els hi proposaria investigar alguns altres casos que segurament acabarien en delicte.
Uns exemples:
- Els que especulen amb els terrenys, cases i pisos.
- Els de les companyies de telèfon que no són mai allí per rebre les nostres queixes.
- Els de Hisenda somos todos i als de BASE que et cobren un 30% de recàrreg si et descuides un dia d’anar a pagar alguna cosa que els hi deus.
- Els de les elèctriques que no fan un bon manteniment de les seves línies.
- Els de RENFE, els de les companyies d’aviació, etc. etc.
És tan trist que després de tot el que passi fessim un missal per la crema d’unes fotografíes…
I el més trist de tot és que la Casa Reial, veien cap on van les coses, es mantingui en silenci.
Ah! segur que encara són de vacances i no se n’han enterat de res.
No vull acabar sense des d’aqui felicitar als de Polònia pel seu gag sobre les fotografíes de l’ últim dijous. Senzillament genial!
Estic intentant pujar un vídeo al meu bloc i no en puc sortir´.
Algú em podría explicar com fer-ho?.
Poquet a poquet que sós una mica “dureta”
Fins quan aquesta gent que fa i desfa, fent mal al territori i sense tenir en compte més que el valor de la pela, (ara de l’euro) no ha de donar comptes a ningú pels seus actes?.
El senyor Matas fa una obra faraònica (una de tantes) amb el metro de Palma, i marxa quan perd el poder i ha de quedar-se a l’oposició deixant el mor a un altre, però ell ja no hi és i busca qui t’ha pegat.
Es ben cert que a la nostra societat, igual que a la de l’Edat Mitjana, les presons són plenes d’aquells que hi són per robar gallines.
Ajudem els nacionalistes espanyols a que entenguin que Catalunya és una nació.
Entra al seu web stopnacionalismo i vota Què és per a tu Catalunya?.
En aquest moment està guanyat què és una nació
El meu bloc ha de ser un lloc on poder expressar-se, on poder dir tot el que penses i el que sents.
Sense por.
Si algú l’arriba a llegir, ha d’entendre que entra en un lloc personal on no hi haurà secrets`.
L’únic secret és la seva autora que està cansada de callar.
