ENTREVISTES DE FEINA

Quan s’està a la cerca de feina, a part de preparar un bon currículum i tenir algunes referències s’ha de començar a buscar, en els diferents mitjans existents, anuncis d’empreses que cerquin candidats amb la formació i experiència que cadascú pot aportar, i presentar la documentació que sol·liciten, i esperar, perquè amb sort, podràs tenir una entrevista en l’empresa. 

En l’actualitat existeix molta informació respecte de les pautes més adequades per aconseguir tenir el perfil del candidat que l’empresa sol·licita, i així obtenir la feina.  Si segueixes el patró, tens moltes possibilitats d’aconseguir-la, però si tothom segueix les pautes, tothom té les mateixes possibilitats, no?

Quan et donen dia i hora per fer l’entrevista, és el moment que estàs davant de l’entrevistador, que qualificarà el teu comportament en la mateixa, prenen notes i més notes, per posteriorment decidir-se per tu si creu que encaixes amb el perfil cercat per l’empresa.  Per això és important presentar un bon currículum, adequat a la vacant, però potser el més important és mostrar seguretat i  tranquil·litat el dia de l’entrevista, i seguir les senzilles pautes mínimes per obtenir l’èxit desitjat.

A mi tot això em sembla perfecta, però per a seguir aquestes pautes, s’ha d’intentar enganyar a l’entrevistador, demostrar que no estàs nerviós, mostrar comoditat, seguretat i tranquil·litat, i en realitat si que estàs nerviós, poc còmode i gens tranquil. Si t’estàs jugant entrar a treballar en una empresa en un lloc adient a les teves perspectives, no pots de cap de les maneres demostrar els adjectius abans descrits, i si ho fas, és a través de tècniques que et poden ser útils, però que malauradament no estan mostrant la realitat.

No pots ni riure massa ni estar massa seriós; has de seure quan t’ho diguin, i no fer-ho mai amb massa comoditat; les mans han d’estar quietes, i no tocar res, ni de la taula de l’entrevistador, ni de les teves pròpies mans ( tipus anells);  no parlar massa i respondre les preguntes que et faci correctament demostrant la teva professionalitat  i seguretat en la feina a la qual estàs optant;…..

Quan et pregunten per la teva vida privada has de respondre correctament, tot i que l’entrevistador no sigui correcte amb tu, preguntant coses massa personals ( matrimoni, fills, ….)  que en realitat, i sota el meu punt de vista, no haurien de preguntar, perquè estàs entrevistant a una persona per un lloc específic de feina, i la seva vida personal no hauria de ser important en cap moment, sinó la seva trajectòria professional i  formació.

Sota el meu punt de vista, si que s’han de seguir algunes pautes, per amagar una mica el nerviosisme que es pugui tenir davant de l’entrevista, però no s’ha d’amagar la veritat pròpia per aconseguir la feina, perquè llavors estàs mentint, i això sempre porta conseqüències negatives en el futur si aconsegueixes la feina.

En el cas de persones amb  “grans endolls” no cal preocupar-se per res de res, ni tant sols d’amagar la veritat en un moment donat, ni de presentar un bon currículum, perquè des del moment que te l’han ofert es teva, passant pel davant de persones que possiblement eren molt més vàlides professionalment, amb més experiència i molt probablement amb més formació, però sense padrins, ni cognoms. Malauradament, això passa, i passa molt.

Deixa una resposta

*
Per comprovar que ets una persona, i no un programa automatic que deixa comentaris-spam, copia la paraula que veus a la imatge.
Anti-Spam Image

Comment moderation is enabled. Your comment may take some time to appear.