CONSUMEIX, QUÈ NO S’ACABA

16 de July del 2007

Consumim sense mesura, creient que tot allò que consumim és necessari, quan en realitat no solament no és necessari, sinó que la majoria de vegades ho estem consumint per capritx. Treballem mínim vuit hores diàries, dormint ( amb sort) altres vuit, i les altres vuit les utilitzem per  consumir diferents productes, és el mínim, no?

Som adults, i ens podem “permetre” certs capritxos venent-los com si fossin necessaris totalment. Qui va a les rebaixes de temporada i només compra el que realment necessita? Quasi ningú, per això si estàs passant un moment econòmic delicat el millor és ni apropar-se a cinc-cents metros de qualsevol tipus de rebaixes, perquè compraràs allò que és indispensable i mínim quatre o cinc coses més que, després te les mires i t’adones que no saps que faràs amb elles. El problema no és aquest, és que quan mires la tarja o el compte bancari t’adones que has gastat el doble del que tenies pensat, però una quarta part ha estat en coses totalment inútils que en el fons saps que no utilitzaràs en la vida, per la qual cosa són diners llençats.

De totes maneres consumir no està prohibit (només faltaria!) sinó que majoritàriament és obligatori per poder viure, i la veritat és que ens agradi o no hem de consumir obligatòriament, ja que hi ha coses bàsiques de les que realment no ens podem estar, sobretot el menjar. Cada dia mengen i bevem, i per això hem de comprar el que mengem. Si, entre que estem sense gana (o sigui a dieta), entre que l’estiu ens dona calor i entre que els súpers i botigues de queviures estan de gom a gom, com que no tens ganes de sortir de casa les poques estones que estàs, i per això decideixes consumir des de casa. Com és fa això? Comprant per internet. Fàcilment, sense cues, sense passar calor i t’ho porten a casa. Quin gran invent! Això si, només compres el que és totalment necessari i et bé de gust: begudes amb gas per treure la set ( no la treia l’aigua la set?), menjar ràpid i sa: bosses patates, gelats, xuxeries en general (però allò sa a l’estiu no és la fruita i els sucs?), i sobretot coses pràctiques, com per exemple fruits secs ( què entren bé a l’estiu i a l’hivern!).

No cal donar-hi més voltes, compris per internet o anant als establiments, sigui menjar o siguin altres coses, sigui amb rebaixes o sense, sigui com sigui, sempre acabes acumulant milers de coses que no serveixen per absolutament res, i en el cas del menjar, que acabes portant a casa la sogra quan vas els diumenges a dinar: -Hola t’he portat aquesta salseta de la india amb diferents especies que està molt bona, perquè la tasteu. – li dius quan li dones a la sogra amb un somriure d’esquerra a dreta. D’això se’n diu mentida piadosa, la vas tastar i quasi vomites, i el teu marit et va dir que la llencessis, però abans de llençar-la li portes a la sogra que segur que algú de tota la massificació de gent que hi ha per dinar el diumenge se la menja. Normalment no t’equivoques i el típic cunyat o cunyada la mira a la taula i pregunta mentrestant fica un tros de pa o una patata, què és això? Ah doncs està bona aquesta salsa, on l’has comprat? I tu només penses que tindrà mal de ventre mentrestant segueix sucant en la salsa i alguns més s’han unit a ell.

Tant se val el que consumeix, pots consumir el que vulguis, puguis i t’arribi amb el pressupost, perquè el consum no està en perill d’extinció, i al moment que s’acaben ho reposen i ja és pot tornar a consumir. Tant se val el que compris, ni les vegades que en compris, perquè sempre n’hi ha quan tornes al super. Consumeix, consumeix que en principi i per ara no s’acaba!


sgarciaser74@gmail.com

ENTREVISTES DE FEINA

20 de June del 2007

Quan s’està a la cerca de feina, a part de preparar un bon currículum i tenir algunes referències s’ha de començar a buscar, en els diferents mitjans existents, anuncis d’empreses que cerquin candidats amb la formació i experiència que cadascú pot aportar, i presentar la documentació que sol·liciten, i esperar, perquè amb sort, podràs tenir una entrevista en l’empresa. 

En l’actualitat existeix molta informació respecte de les pautes més adequades per aconseguir tenir el perfil del candidat que l’empresa sol·licita, i així obtenir la feina.  Si segueixes el patró, tens moltes possibilitats d’aconseguir-la, però si tothom segueix les pautes, tothom té les mateixes possibilitats, no?

Quan et donen dia i hora per fer l’entrevista, és el moment que estàs davant de l’entrevistador, que qualificarà el teu comportament en la mateixa, prenen notes i més notes, per posteriorment decidir-se per tu si creu que encaixes amb el perfil cercat per l’empresa.  Per això és important presentar un bon currículum, adequat a la vacant, però potser el més important és mostrar seguretat i  tranquil·litat el dia de l’entrevista, i seguir les senzilles pautes mínimes per obtenir l’èxit desitjat.

A mi tot això em sembla perfecta, però per a seguir aquestes pautes, s’ha d’intentar enganyar a l’entrevistador, demostrar que no estàs nerviós, mostrar comoditat, seguretat i tranquil·litat, i en realitat si que estàs nerviós, poc còmode i gens tranquil. Si t’estàs jugant entrar a treballar en una empresa en un lloc adient a les teves perspectives, no pots de cap de les maneres demostrar els adjectius abans descrits, i si ho fas, és a través de tècniques que et poden ser útils, però que malauradament no estan mostrant la realitat.

No pots ni riure massa ni estar massa seriós; has de seure quan t’ho diguin, i no fer-ho mai amb massa comoditat; les mans han d’estar quietes, i no tocar res, ni de la taula de l’entrevistador, ni de les teves pròpies mans ( tipus anells);  no parlar massa i respondre les preguntes que et faci correctament demostrant la teva professionalitat  i seguretat en la feina a la qual estàs optant;…..

Quan et pregunten per la teva vida privada has de respondre correctament, tot i que l’entrevistador no sigui correcte amb tu, preguntant coses massa personals ( matrimoni, fills, ….)  que en realitat, i sota el meu punt de vista, no haurien de preguntar, perquè estàs entrevistant a una persona per un lloc específic de feina, i la seva vida personal no hauria de ser important en cap moment, sinó la seva trajectòria professional i  formació.

Sota el meu punt de vista, si que s’han de seguir algunes pautes, per amagar una mica el nerviosisme que es pugui tenir davant de l’entrevista, però no s’ha d’amagar la veritat pròpia per aconseguir la feina, perquè llavors estàs mentint, i això sempre porta conseqüències negatives en el futur si aconsegueixes la feina.

En el cas de persones amb  “grans endolls” no cal preocupar-se per res de res, ni tant sols d’amagar la veritat en un moment donat, ni de presentar un bon currículum, perquè des del moment que te l’han ofert es teva, passant pel davant de persones que possiblement eren molt més vàlides professionalment, amb més experiència i molt probablement amb més formació, però sense padrins, ni cognoms. Malauradament, això passa, i passa molt.

GRUPS POLITICS

20 de June del 2007

 Els grups politics, tant interior com exteriorment, ja no s’assemblen als de les democràcies de partits, amb grans moviments de masses, propostes politiques, lògica participativa, vincle directe amb la societat i un llarg etcètera que s’està esfumant, per sorgir una democràcia d’audiència.Els partits politics estan canviant, i s’incorporen a una lògica representativa deixant de cantó la lògica participativa d’abans. S’estan transformant, formant i proporcionant elits politiques per aconseguir el poder o si no és el cas per falta de possibilitats per les raons que siguin, controlar-lo des de l’oposició, ja que també és una manera de fer política elitista.Els mitjans de comunicació s’encarreguen de fer arribar el missatge que el grup polític vol, ja que els partits politics es troben llunyans a la població. Ara les classes socials ja no s’identifiquen amb un partit concret, i fins i tot poden no identificar-se amb cap, tant individual com col·lectivament. Al no haver-hi el moviment de masses amb la mateixa intensitat que amb la democràcia de partits, les classes socials es poden repartir entre diferents partits, o simplement no estar d’acord amb cap. Els electors trien entre uns paquets ideològics generals i d’elits politiques, en els quals, el primer perd importància davant el segon, i les idees, el context i els arguments del programa queden en un segon pla. Els electors voten un paquet, que pot tenir coses que els hi puguin semblar interessats, però també parts o promeses que no els satisfan en absolut. Sembla que en l’actualitat hi hagi una passivitat en els ciutadans cap a les eleccions, tot i que no es del tot cert, ja que penso que els electors si que disposen de cultura política, intenten tenir els coneixements i les predisposicions i actituds dels assumptes politics.La política de masses no pot existir sense els mitjans de comunicació, tanmateix com no hi ha comunicació de masses sense la política. Els mitjans necessiten l’eslogan, la cara coneguda, l’exemple a seguir ( per solidari, per exemple), personatges a qui atribuir afirmacions o negacions en un moment donat. Busquen cridar l’atenció i amb el seu llenguatge crear-te el dubte o confirmar-te la possible victòria o derrota de les cares conegudes que mostren a través dels seus mitjans.  Amb les confrontacions, meetings, o exemples busquen la publicitat. No importa si l és positiva o negativa, l’important és la publicitat que es faci.

DESENVOLUPAMENT DEL COMERÇ URBÀ

20 de June del 2007

El comerç urbà és una de les principals activitats econòmiques de les poblacions, i contribueix de manera positiva en l’equilibri del territori. Per això és considera sector estratègic i requereix d’un permanent ordenament, tant urbanístic com comercial. Els municipis que vulguin impulsar el seu comerç han de tenir en compte un objectiu clar:

Potenciar el seu comerç per convertir-lo 

en un CCU d’espai comercial i d’oci, 

capaç de ser competitiu enfront altres 

poblacions properes i grans formats comercials 
foranis al municipi.

Aquest objectiu és el mateix per qualsevol 
tipus de municipi, 

sense tenir en compte els habitants que tingui, 
ni el teixit comercial. 
Una vegada es tingui clar que és vol 
seguir aquest objectiu, 
els municipis han de preparar un pla 
de dinamització del comerç urbà, 
que es un instrument que  constitueix una bona

figura de planificació estratègica local 
del sector comercial

(petit i mitjà) i de servei de 
qualsevol municipi que vulgui 

impulsar el seu comerç urbà.

El Pla de dinamització ha de servir per construir un CCU a partir d’un procés a la recerca de les “4 as” que fan guanyar la partida en urbanisme comercial: acció, accessibilitat, amenitat i atractivitat.  Aquests quatre elements són els mínims necessaris per donar sentit i possible continuïtat al pla de dinamització del comerç urbà. Si s’aconsegueixen aquestes “4 as”, i existeix una bona coordinació entre els diferents agents i motors implicats en el pla de dinamització del comerç urbà, és molt possible que d’implantació sigui positiva i pugui existir una necessària continuïtat.Què s’aconsegueix mitjançant la implementació d’un pla de dinamització del comerç urbà?

  • Dinamitzar i modernitzar el teixit comercial tradicional.
  • Crear un entorn comercial de qualitat sobre unes bases d’atractiu, funcionalitat i accessibilitat.
  • Millorar l’acte de compra pels veïns del municipi.
  • Potenciar el petit i mitjà comerç amb l’objecte de fer-los competitius amb les gran superfícies comercials de la perifèria.
  • Impulsar i crear sinergies entre l’associació de comerciants i els diferents agents implicats.
  • Fomentar la realització de diferents activitats relacionades amb l’impuls del teixit comercial del municipi.

Els consumidors tenen una necessitat clara de comprar, i per això una part ja està feta, ja que si el comerç del municipi dona al comprador el que necessita, i ho fa en un espai adient on es pugui compaginar un bon urbanisme comercial ( bancs, plantes, espais més oberts), amb botigues modernitzades, aparcament assequible ( si pot ser fora de l’espai del CCU), i/o bus urbà proper, espais d’oci ( música al carrer, espai pels menuts, …), i d’altres punts d’interès, els consumidors fan l’acte de compra tot aprofitant per passejar i fer les activitats que li està oferint el CCU.Els comerços també han d’intentar oferir serveis adreçats als usuaris i consumidors: lliurament a domicili, pagament amb tarja, horaris d’obertura conjunts, targeta de fidelització, apartament gratuït ( per compres en el seu establiment),…. i han de començar a implementar d’altres més novedosos, però que ja comencen a tenir força importància degut a l’entrada de les TIC’s: pàgina web del comerç o del teixit comercial conjunt, compra a través d’internet ( comoditat en els compres), … i segur que n’hi ha més possibilitats que faran la vida més fàcil i còmoda als consumidors, i faran que comprin al comerç urbà del municipi, que els hi pot donar el mateix o igual més que les grans superfícies.Poc a poc s’està implementant en la majoria de pobles i ciutats aquesta nova forma de comerç urbà, tot intentant oferir un teixit comercial urbà de qualitat i proximitat, i unes ofertes lúdiques, culturals i d’oci perquè el consumidor aprofiti l’acte de compra per compartir-ho amb tota la família.

SOUS MILEURISTES

21 de May del 2007

Joves preparats i formats, amb experiència, amb carrera universitària, amb idiomes, alt nivell d’informàtica, i mileuristes. Aquest és el gran sou o en alguns casos encara menys, que aquests joves poden trobar-se quan acaben d’estudiar. En una primera feina, per agafar experiència, tot i que et sembli poc, ho agafes. I al poc temps busques una altra feina, i després una altra, i una altra, i una altra, quan en realitat el que estàs buscant és sentir-te valorada, professional i salarialment, la qual cosa et resulta d’allò més dificil i complicada. Tens dues opcions: conformar-te i ser un mileurista durant un munt de temps, o canviar de feina més que xaqueta, i llavors et converteixes en una persona inconformista, la qual cosa també és complicada.
Si a Catalunya el que volem és que la gent deixi d’estudiar, o decideixi ni tant sols començar, amb els sous que hi ha ho estan fent molt bé. Amb sinceritat les carreres universitàries no serveixen en absolut per obrir-te a un futur econòmic millor, ja que els sous mileuristes no són per tirar coets.
I això sense parlar dels increïbles contractes escombraries i les seves posteriors renovacions. Una situació que realment fa pensar en llençar la tovallola i dedicar-se a feines que no tinguin a veure res amb el que has estudiat, que no siguin càrrecs de responsabilitat i que quan acabes les vuit hores marxes a casa sense emportar-te la feina que t’ha quedat per fer.
Ens estem preocupant per tenir una vivenda digna,per aconseguir una estabilitat laboral amb un sou que fa riure, ens deixem aquest sou entre despeses de benzina, hipoteca i despeses varies ( llum, aigua, telèfon, menjar, …) i arribem a final de mes tant apurats que quan tornem a cobrar ens posem contents i tot. Contents per 1000 € ? Això no és normal.
No és necessari estudiar per cobrar una xifra tant absolutament ridícula per la feina que portem a terme diàriament, no hem de perdre el temps estudiant si ho fem per buscar un futur professional millor, perquè la professió serà segurament per aquella per la qual hem estudiat, però el sou és molt possible que serà el mateix que cobraves quan vas començar a estudiar o vas decidir ampliar la teva formació amb estudis específics
Alguna persona s’ha parat a pensar en els cales que una persona amb idiomes, alt nivell d’informàtica, carrera universitària i algun màster i postgrau ha gastat al llarg de la seva vida per formar-se? I això sense comptar la gran força de voluntat i les milers d’hores “perdudes” estudiant quan tothom passeja, surt, compra, va al cinema i es diverteix mentrestant els estudiants, en aquest cas adults, que normalment també treballen, s’amaguen a casa, darrera un munt de llibres i apunts, estudiant, preparant treballs i llegint i llegint.
Total, per després continuar cobrant 1000 €, el mateix que cobraven sense la carrera finalitzada o el màster, postgrau o doctorat.
Està clar que es vol gent formada, el més formada possible, i amb experiència demostrable, però després no és paga a aquestes persones el sou que en realitat s’hauria de pagar. Aquestes persones agafen la feina mal pagada i van buscant una altre fins que la troben, cobrant possiblement 100 € més, però se la juguen i marxen, esperant que amb el temps una vegada demostrada la seva vàlua tinguin possibilitats de pujar de categoria i en contrapartida de sou, però malauradament no sempre és així.
Els llocs de treball que estan més ben pagats són pels endollats de torn, que per sort per a ells, no formen part dels mileuristes i si que els hi ha valgut la pena estudiar.
Joves, sobradament preparats, mileuristes, decebuts de la societat i hipotecats. Quin futur!
Sort que encara tenim un somriure i il·lusió per canviar les coses i aconseguir allò que desitgem, i en realitat ens mereixem.