Sentmenat.net

El proper cap de setmana es celebra la Major a Pedrasanta. Llegir la resta d’aquest article »

Escrius el què penses?

o Penses el que escrius?

Escrius el que sents? El que et diverteix?

El que t’angoixa? El que t’amoïna?

El que t’ha passat?

Escrius el que t’imagines? El que has somiat?

o El que et dóna la gana ve de gust?

Si escrius… ho voldries compartir amb els bloquejants de Sentmenat.net?

Aquesta secció vol ser una finestra per on puguem mostrar escrits diversos, fruit de moments d’inspiració, de necessitat de dir, de ganes de comunicar, d’ordenar pensaments (com ens proposava la M. Teresa Monclús)… en fi, textos creats per persones que, com jo, senten plaer escrivint i rebent els comentaris que els propis escrits provoquen en els altres.

No estaria malament poder fer una recopilació de “textos fets per gent sentmenatenca”, no us sembla?

Per trencar el gel, aprofitant que avui, 1 de juliol, fa 11 anys que oficialment es va crear l’Institut de Secundària al nostre poble, inaugurem la secció amb un text que ha estat molts mesos al meu calaix i, per fi, es va publicar en aquest bloc encara no fa un mes. Està enfocat a mode de reportatge i es titula: “ELS TELERS CEDEIXEN EL LLOC ALS PUPITRES”
No us talleu i envieu les vostres creacions, per publicar-les a
Sentmenat.net, a l’adreça

anamaria2023@gmail.com

Ana M. Reyes

——————-

Reportatge /

Els telers cedeixen el lloc als pupitres

Després de 10 anys de funcionament, l’Institut d’Educació Secundària de Sentmenat disposa per fi d’instal.lacions. En una nau de l’antiga fàbrica Tèxtil Besòs estudien més de 300 joves d’entre 12 i 18 anys. Ens preguntem “com ha pogut sobreviure i consolidar-se un centre sense edifici propi?”

Al capdavall del Carrer de la Poca Farina, quan sembla que s’acaba el poble i una façana frontal ens suggereix que avancem per un atzucac, a mà dreta se’ns obre el pas a un indret emblemàtic de Sentmenat: l’antiga fàbrica Tèxtil Besòs.

Llegir la resta d’aquest article »

“Las mujeres han sido tratadas hasta ahora por los hombres como pájaros que, desde una altura cualquiera, han caído desorientados hasta ellos: como algo más fino, más frágil, más salvaje, más prodigioso, más dulce, como algo que hay que encarcelar para que no se escape volando. “

Aforisme de F. Nietzsche

Aquest aforisme* (que m’encantaria poder comentar amb el filòsof) vull que sigui la meva forma de felicitar i encoratjar la

Núria Colomé

per la tasca que acaba d’assumir com Alcaldessa de Sentmenat i per la confiança que el poble ha dipositat en ella a través de les urnes.

Fets com aquest són petites grans fites que es van assolint vers una igualtat d’oportunitats per a totes les persones, prescindint del seu sexe (o cal seguir dient gènere? -Per favoooooooooor!).

No volia escriure una pàgina més explicant el que tothom ja sap: Sentmenat té un nou equip de govern fruit de les passades eleccions municipals, bla, bla, bla… Aquesta funció ja la fan els mitjans de comunicació.

La meva intenció és obrir una secció on els ciutadans del nostre poble puguem parlar de política d’una forma diferent.

-I per què? -diria la Mònica Tarribas.

-Doncs perquè crec que estem en un moment delicat: la política i, sobre tot, els polítics, estan adquirint un desprestigi alarmant.

Ja sento les veus que repeteixen: És que són uns gàngsters! Només miren per ells! Van a omplir-se les butxaques! Si s’hi fiquen és que alguna cosa hi busquen!… i un llarg etc.

I així no arribarem enlloc. Només estem aconseguint escampar una plaga de desencís i desconfiança, que es manifesta en la creixent abstenció quan ens criden a les urnes.

Si només fos això, potser no faria uns mesos que “m’he posat les piles” i m’he proposat “canviar el xip” (jo sempre he procurat mantenir-me al marge de l’acció política pública -no a la participació- i confesso que “el meu partit” no existeix, perquè està esmicolat: en trobo trossets a la majoria de partits amb representació política al nostre consistori).

El més important des del meu punt de vista és el que estem transmetent a les noves generacions respecte a la política:

• o t’hi fiques, a veure què en treus, per lucrar-te o beneficiar-te’n tot el que puguis (i de pas “arregles” els parents i amics)
• o val més passar de tot… i que s’ho facin.

I, si em permeteu, això no ha de ser així.

Voldria fer reflexionar molt especialment la gent de la meva generació, els que tenim entre 30 i 45 anys, si més no. És un marge ampli, però tenim en comú un detall important: encara no vam votar “La Constitución Española” del 1978 tot i que ja hi érem, en aquest món; a més molts tenim fills i una part d’aquests són joves que ara ja poden votar o hi estan a punt!

Els més grans vam viure amb entusiasme l’arribada de la democràcia condicionats per uns pares que havien viscut sempre la repressió franquista, que mai havien pogut practicar la llibertat d’expressió.

Els més joves, nascuts a la dècada dels 70 van arribar a les urnes quan la democràcia semblava “l’estat natural” del país… fins i tot arribaven a confondre la “sortida de to” de Tejero amb un acudit de quan eren petits.

Les persones que eren adultes durant la transició tenen prou vivències per responsabilitzar-se de la seva actitud davant “el joc democràtic”.

En canvi, els menors de 30 anys… quina percepció poden tenir de “la política”?? Parlem d’una franja d’electors entre 18 i 30 anys… i els qui pugen al darrere… Déu n’hi dó! Sort n’hi ha que molts d’ells tenen pares que passen els 50 i avis que, com a ciutadans amb sentit comú, els procuren transmetre el gran valor que té la participació política a través de les urnes. Gent que encara recorda quan “el vot popular” era un “somni” i, després, un “preuat luxe”.

Què ens està passant? El “difunt Sentmenat Confidencial” va ser “para muestra un botón” (es diu en castellà): No s’hi parlava de Marbella (de moda aquells dies) sinó de SENTMENAT! Dels polítics del meu poble! De la gent del meu poble!

Em vaig alarmar.

Considero la DEMOCRÀCIA com el menys dolent dels sistemes de govern, tenim la sort de viure-la i no podem deixar que se’ns posi “malalta”. Hem de fer-hi alguna cosa!

La democràcia significa que “governa el poble” i no podem consentir que el poble de Sentmenat “dimiteixi” de les seves funcions.

Cal fer “Pedagogia Política”. Pot ser un valuós granet de sorra per recuperar la il.lusió de participar en el govern del nostre poble i, també, del nostre país.

Ana M. Reyes

*PD: Els aforismes de Nietzsche són una de les meves lectures preferides. Aquest que us he transcrit el trobareu a la pàgina 24 d’un llibre on Andrés Sánchez Pascual ha reunit i traduït 491 Aforismes d’aquest filòsof (editorial Edhasa)

Diumenge passat els carrers i places del Barri de Baix es van vestir de color: els veïns van cobrir-los amb les tradicionals “catifes de flors” de Corpus Christi. Llegir la resta d’aquest article »

Sovint et trobes presenciant fragments de vida quotidiana que et fan rumiar… de vegades són fets que t’animen i t’alegren el dia, però també trobes sovint situacions que t’entristeixen, et preocupen, et fan sentir impotència,…

Recullo les paraules d’un avi que es queixava avui molt enfadat i, sense més ni més diu en veu alta:

-En aquest poble jo no sé què passa ni com funcionen les coses! Cal que hi hagi “un cadàver” estès a terra perquè les autoritats se n’adonin dels perills?

La gent que l’envoltava no ho acabava d’entendre… en aquell local no se’n veia cap, de perill.
-Si, home, aquella dona que va morir davant de correus! Sembla mentida!

L’home estava tan indignat que havia passat del pensament a la parla sense adonar-se’n…

-Què voleu dir? -li pregunta una jove.
-És que no ho heu vist? Aquí, davant de la ferreteria! Estan fent una obra que està ocupant tota la vorera i vora mitja carretera!… és un perill! Com pot estar això així tants dies? És que ningú ho ha de controlar això? Com es pot permetre?… No es poden fer les coses millor? Es pot ocupar una vorera tan ampla així, tants dies, amb el trànsit que hi ha?

Està clar que l’home estava indignat, amb raó. I també que la gent que l’escoltava havia quedat muda: ningú sabia què respondre.

Potser ja ens hi hem acostumat tots plegats… o ens estem tornant indiferents?

Aquest cap de setmana, com havíeu comentat, hi ha FESTES a Sentmenat, no?

La Festa Major de Can Canyameres i la Festa dels Llums de Can Palau. Llegir la resta d’aquest article »

Bona nit i bona hora!

Moltes gràcies a tots per la vostra visita. El cert és que sóc nova en aquest “ciber-món” i m’ha fet molta il.lusió rebre fins i tot comentaris! en el primer dia de Sentmenat.net.

Són tots encantadors i m’han donat l’empenta que tot just vaig perdre quan ahir vaig publicar la primera entrada.

Estic convençuda que podem anar sintonitzant en aspectes diversos. Però sobretot és important que hi hagi retroalimentació i que ens anem bloc-coneixent.
Totes les suggerències seran ben rebudes i, si m’ho permeteu, procuraré gestionar-les per obrir el ventall de temes de conversa… Poc a poc, sense pressa, assaborint les paraules i els pensaments…

No us sàpiga greu que m’hagi fet especialment feliç la salutació del Laure. Quant de temps, noi! El poble és petit encara, però no ens veiem mai!

I mira, m’ho ha posat molt bé per publicar un text que vaig escriure l’any passat en un rampell d’aquells que agafen a la tardor, sabeu?.

Li he tret les teranyines, l’he espolsat, una mica de color (que arriba l’estiu!) i apa! Va per tu, Laure!

I per a tots, clar.

Reportatge

Ana M. Reyes

Benvingut a Sentmenat.net

Sens dubte la gent de Sentmenat reivindica un espai de trobada on dir la seva. Milers de visites al desaparegut Sentmenat Confidencial (R.I.P) ho han demostrat.

Temps i espai tindrem per comentar el que ha suposat aquest curiós fenomen, si voleu… Però ho confesso: gràcies a aquell “bloc-eig fantasmagòric” m’he decidit a engegar aquest bloc:

a partir d’ara sentmenat.net està a la teva disposició!

L’objectiu és net: enraonar de tot el que ens vingui de gust i sigui d’interès general sobre la nostra vila i la seva gent.

La intenció, noble: que la xarxa sigui un lloc on poder compartir informació, consells, experiències, acudits, curiositats, imatges, etc.

L’acció, transparent: Cal que tots els bloquejants i bloquejantes signem els comentaris i aportacions. Sense complexes!

Practiquem el Sentnet.~!!

Pensa que això tot just comença… però pot arribar a ser alguna cosa més que un “petar la xerrada”. Es tracta d’anar construint el bloc entre tots els que vulguem participar-hi per anar enriquint les seccions o crear-ne de noves.

-Senyoresss, senyorsss:

en plena era de la informació i la comunicació

i des d’aquest precís instant…

…queda inaugurat aquest humil “raconet“

-Ana M. Reyes.