Sentmenat també és al Perú
Cada cop que la Terra tremola el cor se’m glaça. La insignificància de les persones davant les forces naturals es fa tan gegantina que em fa mal la imaginació.
Suposo que resulta difícil entendre un paràgraf com l’anterior… potser tant com a mi em costa expressar el que sento quan les notícies del dia són titulars com els d’avui:
- Perú busca supervivientes del terremoto entre los escombros (elperiódico.com)
- TRÁGICO TERREMOTO EN PERÚ: ‘Hay cientos de muertos regados por la calle, un horror indescriptible’ (elpais.com)
- Un terratrèmol de gran magnitud destrossa la costa sud del Perú (avui.cat)
El Perú!
Tot i ser lluny de Sentmenat, el nom d’aquest país m’ha sonat massa proper…
I… tant!
Precisament al Perú va marxar la família Bel fa uns anys!!
Suposo que els recordeu: el Joan, la Carme i els seus tres fills, la Marina, l’Aida i el Víctor. Durant una època havien fet de peixaters a Peixos Marina (que ara porten l’Ángeles i el Jose)…
Un dia els Bel van començar a preparar un nou projecte de vida: traslladar-se al Perú amb l’objectiu d’ajudar els infants peruans, molts d’ells en difícils circumstàncies.
Potser recordareu quan van sol·licitar la col·laboració dels sentmenatencs i associacions del poble per ajudar-los a iniciar aquest camí (corria l’any 2000 o 2001?)
No fa gaires mesos el programa “Entre Línies” de TV3 els va dedicar un reportatge, on ells mateixos, la Carme i el Joan, explicaven el funcionament de “Nuevos Pasos”, la seva ONG. Els seus fills (com han crescut!) comentaven detalls d’aquesta experiència vital.
Personalment em vaig alegrar molt de veure’ls i conèixer la tasca que estan fent. És admirable la seva valentia i la seva força per optar, en família, per aquest camí on no manquen dificultats.
Potser per això el terratrèmol que acaba de destrossar part del Perú m’ha remogut el seu record. Immediatament he escorcollat la xarxa fins que el google m’ha proporcionat un correu electrònic per poder-m’hi comunicar.
Després d’un matí amb els dits creuats… he rebut notícies seves!!
La família Bel signa un e-mail on asseguren que es troben bé.
La zona on ells viuen és a la costa Nord del Perú, a uns 800 km de l’epicentre del terratrèmol (ha devastat la costa Sud). Han patit només l’ensurt del moviment sísmic. Comenten algunes dades de la situació que es viu al país que fan esborronar. Amb paraules seves:
“A les ciutats i poblacions de la costa d’ Ica (departament més afectat) hi ha entre el 60 i el 80 % de vivendes esfondrades, estan sense aigua ni llum, no hi arriben aliments perquè la carretera que comunica amb Lima està molt afectada pel terratrèmol i a més, no falten els robatoris i demés trapelleries de la gent sense escrúpols que és capaç de treure benefici de la desgràcia dels altres…
La situació és molt complicada i a mesura que passen les hores cada cop la població està més i més nerviosa. Nosaltres, com a ONG, ja hem enviat medicaments d’ajut per als hospitals mitjançant “Defensa Civil”, avui, a casa, tenim una reunió amb tot un grup d’institucions de Trujillo per tal de coordinar ajut d’esglésies i parròquies.”
Sembla mentida que rebre aquestes línies m’hagin posat tan contenta. Suposo que és un egoïsme legítim que ens fa desitjar el bé per als què coneixem, per davant de la humanitat anònima.
I aquesta família, unes persones que havien anat a treballar per millorar la vida dels altres a un país tan lluny del propi, podien haver estat engolides pel terra que se’ls ha obert tan a prop.
En canvi ara sé que segueixen allà, lluitant per apaivagar tot el malestar que puguin als que han sobreviscut a la calamitat.
Ara mateix respondré el seu missatge i els donaré l’adreça d’aquest bloc, per si, en alguna estona, hi poden trobar un moment de confort en les nostres paraules i bons desitjos.
Joan, Carme, Marina, Aida, Víctor:
Ànims, salut i força per seguir amb la vostra missió.
Molts records des de Sentmenat.
Ana M. Reyes
August 18th, 2007 a les 16:35
Si alguna persona visitant del bloc sap si des de Sentmenat s’ha organitzat alguna acció d’ajuda per als afectats d’aquest terratrèmol, us agrairia molt m’ho féssiu saber (m’agradaria col·laborar-hi).
Si no voleu deixar un comentari al bloc, podeu enviar un missatge privat a l’adreça de correu anamaria2023@gmail.com
Gràcies!
August 18th, 2007 a les 21:02
M’ha alegrat molt de saber tan bones noves de la familia de la Carme, amb qui havía compartit bones estones tot xerrat davant d’un cafe amb llet. En el moment de conèixer la notícia del terratrèmol, la meva filla, la Júlia, em va parlar de la seva inquietut per la seguretat de la Marina, antiga companya a l’Escola, i de la seva familia.
Suposo que és humà preocupar-se per les persones que coneixem pel damunt del gruix de gent anónima, tot i q
August 18th, 2007 a les 21:07
M’enrecordo d’ells. La Marina feia un curs menys que jo i quan els vaig veure per l’entre linies, em vaig posar molt contenta ja que feia molt que no sabia res d’ells. Tens raó, han crescut moltíssim!!! I el petit ha perdut gairebé l’accent català!! Les noies encara, perquè van marxar més grans.
S’ha de tenir molt coratge i molta força de voluntat per deixar-ho tot i marxar a un país desconegut on no saps què et trobaràs!!
Molta sort i endavant!!
mireia
August 18th, 2007 a les 21:08
M’ha alegrat molt de saber tan bones noves de la familia de la Carme, amb qui havía compartit bones estones tot xerrat davant d’un cafe amb llet. En el moment de conèixer la notícia del terratrèmol, la meva filla, la Júlia, em va parlar de la seva inquietut per la seguretat de la Marina, antiga companya a l’Escola, i de la seva familia.
Suposo que és humà preocupar-se per les persones que coneixem pel damunt del gruix de gent anónima.
Jo, personalment, sóc una gran admiradora de la valentía d’aquesta familia, per haver estat capaços de triar una forma de vida diferent i difícil, però, crec, autèntica.
M’encantaría que, algún cop, treiessin el nas per aquí.
Fins aviat.
August 18th, 2007 a les 21:09
Perdó, crec que he tornat a espifiar-la. He d’intentar anar mes lenta. Ho sento.
August 19th, 2007 a les 21:59
Yo también los recuerdo, y pensé en ellos al ver las noticias, por supuesto me alegro de saber que estan bien, aunque haya tanta gente anonima que lo ha perdido todo incluidas personas queridas. Cuando los vi en TV3 me alegró saber de ellos y de que su proyecto lo llevan adelante y va a más. Creo que sobre lo que comenta Ana M. de enviar ayuda a Perú, podria ser a través de ellos, no se si seria posible, pero tal vez les podriamos consultar, pues sabemos que son de confianza y tal vez su ONG (Nuevos Pasos) pueda gestionar nuestra ayuda desde alli. Cómo lo veis?
Hasta pronto, Juani
August 20th, 2007 a les 0:15
Com comentava al final del text, vaig respondre l’e-mail a la família Bel.
A part de comunicar-los la meva alegria, els vaig comentar que donava notícies seves als Sentmenatencs a través d’aquest bloc i que si els podia ajudar d’alguna forma m’ho fessin saber.
Però no n’he sabut res mes. Suposo que estan prou enfeinats coordinant les ajudes que ells segur que poden donar des d’allà.
Si més no, els comentaris que esteu deixant a Sentmenat.net segur que els reconfortaran.
Aixó que comenta la Juani és una bona idea, ja que ells precisament treballen com a ONG allà, al mateix país, i el fet de conèixer-los ens dóna la confiança que sovint ens falta quan es tracta d’enviar ajudes tan lluny, per por que no arribin mai als qui ho necessiten.
Des de la web Sentmenat.com (en el fòrum de “la llista”, on vaig plantejar el tema) també s’ha fet alguna proposta en aquesta línia i s’han facilitat telèfons d’organismes oficials per demanar informació sobre el que es necessita o el que es podria fer. Jo mateixa m’he compromès a trucar-hi dilluns.
De moment no he rebut notícia que s’estigui organitzant res des de Sentmenat (Sentmenat Solidària, Creu Roja…). Potser fóra bo contactar-hi, ara que superem “la setmana de Sta. Maria” i (espero) hi haurà més activitat a Sentmenat.
Si no trobem una via concreta, crec que podríem seguir la que diu la Juani: enviar un missatge a “Nuevos Pasos” perquè ens diguin com o amb què podem ajudar i ho gestionin ells des d’allà.
Anirem informant de les novetats.
Salutacions!
August 28th, 2007 a les 17:34
Finalment, s’ha trobat una via d’ajuda!
Una de les diferents gestions que vaig fer a partir del darrer comentari va ser contactar directament amb l’Ajuntament, per saber si es tenia notícia d’alguna iniciativa d’ajuda des de Sentmenat.
Finalment he obtingut resposta i ha estat positiva!
Des del mateix consistori s’estan fent gestions per enviar un ajut econòmic des de l’Ajuntament de Sentmenat.
Esperem que aquest país (que sembla que ha deixat de tremolar) pugui recuperar-se el més aviat possible, si més no, viure per poder plorar els qui no tornaran.