Un conte que vaig llegir…
Bé, animada per l’Ana, escriuré un conte que vaig llegir de molt joveneta i que em va impressionar tant que no l’he pogut oblidar, a pesar dels anys. No recordo l’autor, podría molt bé ser anónim i em sona a “oriental”. Fà així:
Una vegada hi havía un home que tenía quatre fills. Volía que fóssin honrats i treballadors i s’havía afanyat tota la seva vida a ensenyar-los aquestes dues virtuts, però també volía que entenguessin que el món és plé de gent amb diferents punts de vista, és a dir, també volía que fóssin comprensius, generosos i tolerants.
Llavors va enviar al fill gran a veure un arbre al bell mig de l’hivern. El fill va anar i quan va tornar va explicar al pare i als germans que havía vist un arbre lleig, pelat, amb les branques retorçades, com mort.
Aleshores va enviar al segón fill a veure el mateix arbre en plena primavera. El fill va anar i quan va tornar va explicar al pare i germans que no estava d’acord amb el germà gran, doncs ell havía vist un arbre plé de petites fulles d’un verd tendríssim i amb mòltes i dinimutes flors blanques acabades d’esclatar.
Al plé de l’estiu va enviar al tercer fill a veure el mateix arbre. Aquest hi va anar i, en tornar, els va explicar que no estava en absolut d’acord amb els seus germans, que ell havía vist un arbre plé d’enormes fulles d’un verd fosc i ben carregat de gran fruits vermells, molt saborosos.
Més endavant, quan ja eren al mig de la tardor va enviar el quart fill a fer el mateix viatge. Quan ve ser de tornada, els va dir que no podía estar més en desacord amb els seus germans, doncs ell el que havía vist era un arbre al qual anaven caient les seves fulles rogenques.
Amb aquest viatges a veure l’arbre, el pare va ensenyar als seus fills que una mateixa cosa pot tenir diferents punts de vista i que cal acceptar i respectar les diverses opinions que puguin tenir els demés.
És una història senzilla, però important per mi, doncs em va fe veure, desde molt joveneta, la importància d’escoltar i respectar els diferents punts de vista de l’altra gent.
M. Teresa Monclús
July 31st, 2007 a les 23:12
Felicitats M.Teresa! M´ha encantat aquest conte, senzill i amb un missatge tan clar! Estic segura que el recordaré i l´utilitzaré més d´un cop.
La Jos.
August 1st, 2007 a les 6:56
Gràcies pel teu conte, Maria Teresa.
A mi em recorda aquella dita que diu: Tot es transforma. Tot canvia.
Res és permanent.
L’únic que és permanent, és el canvi.
Apa-li.
Bon vent i barca ….
August 1st, 2007 a les 18:17
Móltes gràcies per les vostres paraules.
Si, Jos, es cert, es senzill però pràctic per explicar el tema.
Isidre, m’encanta aixó de “l’únic que és permanent és el canvi”.
August 18th, 2007 a les 12:59
Un conte preciós!!!
Espero que posis un altre perquè m’ha encantat!!
mireia