Sentmenat.net

Ja no et faràs mal amb les branquetes de l’arbre mutil.lat que et rebia en començar el carrer Balmes per la banda nord.

S’ha tallat el problema de socarrel (se’n diu així??).

El cas és que el pobre arbre mutil·lat ja no hi és… (de fet, ja en fa molts dies…).

Tampoc vull burxar en el tema… no sóc jardinera, ja ho sabeu… però potser no calia ser tan dràstic (jo em sentiria millor… no sé l’arbre…).

Si més no, el Servei al Ciutadà municipal funciona amb rapidesa i ja no hi ha “punxes amenaçadores” ocupant la vorera.

A reveure!

Ana M.

-Ja sóc aquí!

Una frase entranyable que m’agrada pronunciar quan torno a un lloc on m’havia sentit molt bé i, per circumstàncies de la vida, me n’he allunyat una bona temporada.

Hi ha fets puntuals que em fan mal al cor, especialment quan els vaig veient cada dia i tinc la inquietud que pot ser un perill Llegir la resta d’aquest article »

Déun’hi do!!

Hi ha a la vora de 600 persones disposades a “fer dissabte” diumenge pels entorns de Sentmenat.

Entorns de Sentmenat: camí de la Font de la Fagina

(fotografia d’Ana M. Reyes)

La proposta de Boscos Nets ha estat un èxit de participació i una clara mostra que els sentmenatencs disposats a netejar, de ben segur, són molts més que els que es dediquen a embrutar. Llegir la resta d’aquest article »

composició imatge: Ana M. Reyes

Imatge adaptada // Fotografia original: Isidre Garcia i Algué

La Festa Major de Sentmenat ja ha començat! Llegir la resta d’aquest article »

Cada cop que la Terra tremola el cor se’m glaça. La insignificància de les persones davant les forces naturals es fa tan gegantina que em fa mal la imaginació. Llegir la resta d’aquest article »

L’agost és tradicionalment el mes de vacances, d’inactivitat general al nostre país, a la vegada que es concentra l’activitat frenètica en el sector turístic.

Potser seria hora que això anés canviant. Llegir la resta d’aquest article »

Bé, animada per l’Ana, escriuré un conte que vaig llegir de molt joveneta i que em va impressionar tant que no l’he pogut oblidar, a pesar dels anys. No recordo l’autor, podría molt bé ser anónim i em sona a “oriental”. Fà així:

Una vegada hi havía un home que tenía quatre fills. Volía que fóssin honrats i treballadors i s’havía afanyat tota la seva vida a ensenyar-los aquestes dues virtuts, però també volía que entenguessin que el món és plé de gent amb diferents punts de vista, és a dir, també volía que fóssin comprensius, generosos i tolerants.
Llavors va enviar al fill gran a Llegir la resta d’aquest article »

Benvolguts bloggers,

Hi ha coses que les trobem, simplement, però n’hi ha d’altres que les hem de buscar, per trobar-les. I aquest és el mèrit de la següent imatge. Mireu-vos-la atentament… a veure si reconeixeu què és.

Troballa i fotografia d’Isidre Garcia

Si no us en sortiu, aquí teniu més pistes? Llegir la resta d’aquest article »

Es troben a una petita plaça del poble.

Són baixets i reixadets, fins i tot “bufonets”… tan blanquets…

Semblen un nou tipus de gronxador , un joc infantil però…

estan fora de la tanca de fusta “anti-caca-de-cà”…

com ara un parell de bancs o tamborets-per-a-gent-gran.

Què són?

Com que no és fàcil, l’endevinalla, aquí teniu la pista determinant,

la “viva imatge” del que estem esbrinant:

Troballa i Fotografia de Rafel Ruíz

Salutacions!!!

Ana M. Reyes