Jo em donaria a qui em volgués,
com si ni jo me n’adonés:
com una almoina que se’m fes.

Una característica dels seus pobladors és l’obertura cultural cap a altres habitants del planeta dintre i fora del seu territori, sense perdre la seva individualitat o afectar el seu nacionalisme. Tradicionalment França ha estat un dels impulsors de la tolerància racial i cultural, eix de moltes associacions internacionals en favor dels drets humans. Aquesta estima a la diversitat es reflecteix en el seu territori.

La gastronomia és un element constant a la vida dels francesos, els francesos solen fer una cuina sofisticada, un dia típic comença a França amb un bol de café au lait i un croissant.

Entre els costums més importants dels habitants del país està l’assistència a espectacles teatrals, musicals i cinematogràfics. França és com el bressol del cinema, i als francesos els agrada especialment la cinematografia nacional, perquè, un tret molt propi dels gals és l’amor a les produccions de la seva pàtria.

En conclusió, crec que França és un país molt ric culturalment i que val la pena conèixer.

La introducció es col•loca al principi d’un escrit i es dirigeix directament a l’obra, sol estar escrita per el propi autor que expressa la seva opinió i els seus punts de vista sobre l’obra. Habitualment la introducció sol ser el resum del text que precedeix, el lector al llegar la introducció s’hauria de fer una idea sobre el contingut de la obra.

La presentació, en canvi, es tracta de la exposició d’un tema en concret que es realitza de forma oral, per tal de donar una idea general sobre un tema i pot anar recolzada d’algun programa de presentació o diapositives com a suport visual.

En conclusió el pròleg, la introducció i la presentació ens serveixen per presentar un tema de formes diferents i tenen la tasca de facilitar la feina al lector.

Una de les principals característiques d’aquest tipus de gènere és,     que no necessita narrador ja que són obres representades per actors en un espai físic determinat i davant de més gent, és a dir, el teatre no es llegeix, es veu. Una altra característica és que el receptor no és una sola persona, sinó tot el públic.

Al teatre podem trobar diversos elements com ara els actes, que són les diferents escenes en les quals es divideix la obra, no acostumen a ser més de deu. Els actes es divideixen segons els temes, l’acció i el temps, i acostumen a estar senyalats per diferents decorats.

El gènere teatral es pot dividir en subgèneres: la tragèdia, el drama i la comèdia. La tragèdia sol finalitzar amb la mort d’alguns dels personatges, moltes vegades amb la mort del personatge principal. El drama, conta la història d’uns personatges que viuen situacions dramàtiques moguts pels seus sentiments. I finalment, la comèdia presenta personatges quotidians amb conflictes quotidians, amb intenció de fer riure i amb final feliç.

Hi ha tres personatges principals: La Marta, el Sebastià i el Manelic. La Marta i el Sebastià són de la terra baixa, mantenen relacions i encara que no està confirmat, ho sap tothom. En Sebastià s’ha de casar amb una dona rica, per tal de poder conservar el seu nivell de vida, i per aquest motiu casa a la Marta amb un noi, pobre però molt innocent, que no sap el tipus de relació que mantenen la Marta i el Sebastià la Marta agafa molt odi a el Manelic perquè creu que permet aquestes relacions. Però en realitat ell no en sap res. Fins que ho descobreix i mata al Sebastià per haver-lo humiliat d’aquesta manera.

Finalment, el Manelic i la Marta marxen a la terra alta, on porten una vida molt més relaxada i llunyana de la mala gent de la terra baixa.

Els textos periodístics informatius són la notícia i el reportatge que es caracteritzen per procurar informar objectivament dels fets i, a més, segueixen una estructura específica i tenen, principalment, tres parts que es poden diferenciar: els titulars, l’entrada i el cos. El titular sol estar en una lletra amb la qual cridi l’atenció del lector i fer un petit resum d’una línia sobre el tema del qual tractarà el text, i el text ha d’estar ben estructurat i explicat.

En canvi els textos periodístics d’opinió s’expressen opinions a títol individual en són exemples però aquesta opinió s’ha de veure clarament mitjançant per exemple un lèxic clar i concís, en són exemples l’article, l’entrevista, les cartes dels lectors al director, etc. Aquests tipus de textos van dirigits a gent molt diversa, tant en edat com en forma de pensar.

En conclusió els textos periodístics es poden dividir en dos grups: informatius i d’opinió. I tenen per finalitat transmetre informació

Els textos argumentatius són els que tenen com objectiu convèncer l’emissor de que la teva postura és la correcte. Per aconseguir-ho intenta convèncer al lector mitjançant arguments sobre el tema a tractar. Podem apreciar aquesta característica en el text proposat, en el qual es donen arguments amb el propòsit de discutir si l’art està en decadència o no.

Per dir que aquest text és científic hem de veure el grau de dificultat de les paraules emprades, y el tema del qual parla i per tant així podrem saber quin tipus de text és. A més en aquest text l’autor dóna la seva opinió sobre el tema. Al utilitzar un llenguatge complicat ens demostra que es un text científic perquè es tracta d’un article científic amb la intenció d’anar dirigit a un públic molt concret.

Per tant, aquest text té les característiques principals tant dels textos argumentatius i dels textos científics, podem dir també que aquest text defensa una hipòtesi proposada per l’autor, dins un article periodístic publicat a “Ariel. Revista de les arts”,

La meva art plàstica preferida, és potser, la pintura, aquesta art plàstica és la més utilitzada i més coneguda al llarg de la historia. Un pintor que m’agrada especialment és Joan Miró, és un pintor surrealista i la seva obra reflexa  reflecteix el seu interès en el subconscient, també va abandonar els mètodes convencionals de pintura per afavorir una forma d’expressió més contemporània, i encara que també era un gran escultor, a mi m’agrada més la seva forma innovadora d’expressió en la pintura. Però Joan Miró no és l’únic pintor que m’agrada, ja que considero que Pablo Picasso va ser un gran artista que va revolucionar la pintura i és considerat un dels artistes més influents de la historia de l’art modern.

En conclusió, les arts plàstiques tenen com a finalitat la creació d’una obra, i la que més m’agrada és la pintura, perquè penso que només veient un quadre pots saber com es sentia l’artista i com ho expressa en aquesta obra, i crec que això no passa amb la resta d’arts plàstiques esmentades abans.

Un dels principals autors d’aquest corrent literari és Joan Maragall. La poesia de Maragall passa per dos corrents: el vitalisme i el decadentisme. A la primera etapa vitalista (1888-1893) escrivia poemes enèrgics i vitals durant aquesta etapa va publicar el seu primer gran poema L’Oda infinita al 1888. Després va iniciar la etapa decadentista (1894-1895) deixant-se portar per la moda del moment. A la segona etapa vitalista (1896-1905) va descobrir un catalanisme diferent de la Renaixença es distancia del modernisme i es converteix en un autor consagrat. En la tercera etapa vitalista (1909-1911) va recuperar l’individualisme i el vitalisme d’abans.

Els temes de les obres de Joan Maragall són molt diversos i dels més extensos ja que conté tots el temes eterns de la poesia. Destaquen l’amor, la natura, el cant de la seva terra, la llegenda, etc.