Una cultura que m’agrada i em sembla molt interessant és la cultura francesa , no m’havia cridat l’atenció fins que vaig anar-hi per primer cop, ja fa uns quants anys. Em van semblar una gent molt freda i bastant diferents a nosaltres, però la seva cultura i costums em van agradar.
Una característica dels seus pobladors és l’obertura cultural cap a altres habitants del planeta dintre i fora del seu territori, sense perdre la seva individualitat o afectar el seu nacionalisme. Tradicionalment França ha estat un dels impulsors de la tolerància racial i cultural, eix de moltes associacions internacionals en favor dels drets humans. Aquesta estima a la diversitat es reflecteix en el seu territori.
La gastronomia és un element constant a la vida dels francesos, els francesos solen fer una cuina sofisticada, un dia típic comença a França amb un bol de café au lait i un croissant.
Entre els costums més importants dels habitants del país està l’assistència a espectacles teatrals, musicals i cinematogràfics. França és com el bressol del cinema, i als francesos els agrada especialment la cinematografia nacional, perquè, un tret molt propi dels gals és l’amor a les produccions de la seva pàtria.
En conclusió, crec que França és un país molt ric culturalment i que val la pena conèixer.
El pròleg és un escrit curt que utilitza l’autor abans de compensar l’obra, per tal d’orientar al lector sobre l’obra, o simplement per fer una crítica sobre aquesta o sobre el propi autor, també es pot utilitzar el pròleg per agrair a col•laboradors o dedicar la obra a algun familiar o amic. El pròleg s’escriu un cop s’ha acabat la obra i es sol escriure en cursiva per diferenciar-lo de la obra.
La introducció es col•loca al principi d’un escrit i es dirigeix directament a l’obra, sol estar escrita per el propi autor que expressa la seva opinió i els seus punts de vista sobre l’obra. Habitualment la introducció sol ser el resum del text que precedeix, el lector al llegar la introducció s’hauria de fer una idea sobre el contingut de la obra.
La presentació, en canvi, es tracta de la exposició d’un tema en concret que es realitza de forma oral, per tal de donar una idea general sobre un tema i pot anar recolzada d’algun programa de presentació o diapositives com a suport visual.
En conclusió el pròleg, la introducció i la presentació ens serveixen per presentar un tema de formes diferents i tenen la tasca de facilitar la feina al lector.
El gènere teatral és aquell que recull diverses obres que són interpretades en un escenari amb l’objectiu de representar un conflicte entre diversos personatges que desenvolupen l’argument de la obra mitjançant el diàleg.
Una de les principals característiques d’aquest tipus de gènere és, que no necessita narrador ja que són obres representades per actors en un espai físic determinat i davant de més gent, és a dir, el teatre no es llegeix, es veu. Una altra característica és que el receptor no és una sola persona, sinó tot el públic.
Al teatre podem trobar diversos elements com ara els actes, que són les diferents escenes en les quals es divideix la obra, no acostumen a ser més de deu. Els actes es divideixen segons els temes, l’acció i el temps, i acostumen a estar senyalats per diferents decorats.
El gènere teatral es pot dividir en subgèneres: la tragèdia, el drama i la comèdia. La tragèdia sol finalitzar amb la mort d’alguns dels personatges, moltes vegades amb la mort del personatge principal. El drama, conta la història d’uns personatges que viuen situacions dramàtiques moguts pels seus sentiments. I finalment, la comèdia presenta personatges quotidians amb conflictes quotidians, amb intenció de fer riure i amb final feliç.
Terra baixa és un llibre on s’observa les diferencies entre les diverses classes socials. La terra baixa pot representar la societat on els homes són malvats i hipòcrites. La terra alta, en canvi, representa la puresa, la bona voluntat dels homes i l’inocencia. Es veu clarament el contrast del bo i el dolent.
Hi ha tres personatges principals: La Marta, el Sebastià i el Manelic. La Marta i el Sebastià són de la terra baixa, mantenen relacions i encara que no està confirmat, ho sap tothom. En Sebastià s’ha de casar amb una dona rica, per tal de poder conservar el seu nivell de vida, i per aquest motiu casa a la Marta amb un noi, pobre però molt innocent, que no sap el tipus de relació que mantenen la Marta i el Sebastià la Marta agafa molt odi a el Manelic perquè creu que permet aquestes relacions. Però en realitat ell no en sap res. Fins que ho descobreix i mata al Sebastià per haver-lo humiliat d’aquesta manera.
Finalment, el Manelic i la Marta marxen a la terra alta, on porten una vida molt més relaxada i llunyana de la mala gent de la terra baixa.
Els generes periodístics, són una forma de fer comprensible el present, ja que ens explica mitjançant l’anàlisi i l’opinió de tot allò que passa i també explica per què passa. Es caracteritzen per la seva difusió als mitjans de comunicació, i es poden dividir en textos informatius i textos de opinió.
Els textos periodístics informatius són la notícia i el reportatge que es caracteritzen per procurar informar objectivament dels fets i, a més, segueixen una estructura específica i tenen, principalment, tres parts que es poden diferenciar: els titulars, l’entrada i el cos. El titular sol estar en una lletra amb la qual cridi l’atenció del lector i fer un petit resum d’una línia sobre el tema del qual tractarà el text, i el text ha d’estar ben estructurat i explicat.
En canvi els textos periodístics d’opinió s’expressen opinions a títol individual en són exemples però aquesta opinió s’ha de veure clarament mitjançant per exemple un lèxic clar i concís, en són exemples l’article, l’entrevista, les cartes dels lectors al director, etc. Aquests tipus de textos van dirigits a gent molt diversa, tant en edat com en forma de pensar.
En conclusió els textos periodístics es poden dividir en dos grups: informatius i d’opinió. I tenen per finalitat transmetre informació
