Aquest text, és un text argumentatiu ja que presenta les característiques pròpies d’aquest tipus de text. Comença introduint un tema i agafa una postura determinada sobre el tema. Tracta sobre un tema científic.
Els textos argumentatius són els que tenen com objectiu convèncer l’emissor de que la teva postura és la correcte. Per aconseguir-ho intenta convèncer al lector mitjançant arguments sobre el tema a tractar. Podem apreciar aquesta característica en el text proposat, en el qual es donen arguments amb el propòsit de discutir si l’art està en decadència o no.
Per dir que aquest text és científic hem de veure el grau de dificultat de les paraules emprades, y el tema del qual parla i per tant així podrem saber quin tipus de text és. A més en aquest text l’autor dóna la seva opinió sobre el tema. Al utilitzar un llenguatge complicat ens demostra que es un text científic perquè es tracta d’un article científic amb la intenció d’anar dirigit a un públic molt concret.
Per tant, aquest text té les característiques principals tant dels textos argumentatius i dels textos científics, podem dir també que aquest text defensa una hipòtesi proposada per l’autor, dins un article periodístic publicat a “Ariel. Revista de les arts”,
Les arts plàstiques tenen per finalitat crear un objecte material en el qual l’artista expressa els seus sentiments i emocions. D’arts plàstiques em podem trobar l’arquitectura, la escultura i la pintura.
La meva art plàstica preferida, és potser, la pintura, aquesta art plàstica és la més utilitzada i més coneguda al llarg de la historia. Un pintor que m’agrada especialment és Joan Miró, és un pintor surrealista i la seva obra reflexa reflecteix el seu interès en el subconscient, també va abandonar els mètodes convencionals de pintura per afavorir una forma d’expressió més contemporània, i encara que també era un gran escultor, a mi m’agrada més la seva forma innovadora d’expressió en la pintura. Però Joan Miró no és l’únic pintor que m’agrada, ja que considero que Pablo Picasso va ser un gran artista que va revolucionar la pintura i és considerat un dels artistes més influents de la historia de l’art modern.
En conclusió, les arts plàstiques tenen com a finalitat la creació d’una obra, i la que més m’agrada és la pintura, perquè penso que només veient un quadre pots saber com es sentia l’artista i com ho expressa en aquesta obra, i crec que això no passa amb la resta d’arts plàstiques esmentades abans.
La poesia es distingeix dels altres gèneres per transmetre per transmetre d’una forma diferent els sentiments i les emocions de l’autor, utilitzant diversos recursos literaris i una mètrica característica.
Aquest gènere es caracteritza per que s’escriu en vers. No es desenvolupa cap acció ni s’explica cap història, sinó que el poeta expressa una emoció determinada. L’ús de recursos literaris fa que la comprensió d’aquesta requereixi un major esforç per entendre el text. La poesia té una musicalitat i ritme únics.
En el gènere poètic és important destacar també l’ús de recursos literaris per fer el text més bonic encara que menys intel·ligible, els autors també solen utilitzar els recursos o figures literàries per tal de destacar fragments del poema com l’ambient, una sensació o una emoció. Es solen utilitzar recursos literaris com: metàfores, paral·lelismes, encavalcament, al·literació, etc.
Moltes vegades relacionem la poesia amb temes de tipus trist o amorós, però poden expressar molts altres sentiments. Altres tipus de característiques de la poesia són la mètrica i el vers. Hi ha diversos tipus de versos, encara que normalment s’utilitzen el de rima poc marcada, és a dir versos lliures.
En conclusió, el gènere poètic és un tipus de gènere on l’autor expressa els seus sentiments d’una forma determinada i utilitzant uns determinats recursos literaris per donar-li més bellesa.
El modernisme literari va ser un moviment literari que va tenir lloc als segles XIX i XX que es caracteritza per la presència de la natura, de la musicalitat i la recerca de la bellesa. L’artista es considera un bohemi que viu lluny de les obligacions. També hi havia diverses tendències com el regeneracionisme, que transformava la realitat, i l’esteticisme, on l’art és el refugi de l’artista.
Un dels principals autors d’aquest corrent literari és Joan Maragall. La poesia de Maragall passa per dos corrents: el vitalisme i el decadentisme. A la primera etapa vitalista (1888-1893) escrivia poemes enèrgics i vitals durant aquesta etapa va publicar el seu primer gran poema L’Oda infinita al 1888. Després va iniciar la etapa decadentista (1894-1895) deixant-se portar per la moda del moment. A la segona etapa vitalista (1896-1905) va descobrir un catalanisme diferent de la Renaixença es distancia del modernisme i es converteix en un autor consagrat. En la tercera etapa vitalista (1909-1911) va recuperar l’individualisme i el vitalisme d’abans.
Els temes de les obres de Joan Maragall són molt diversos i dels més extensos ja que conté tots el temes eterns de la poesia. Destaquen l’amor, la natura, el cant de la seva terra, la llegenda, etc.
Els textos científics són aquells que es produeixen en el context de la comunitat científica, amb la intenció de presentar o demostrar els avenços produïts per la investigació, la seva finalitat és informar amb precisió i claredat a un receptor i mostrar el procediment per realitzar una investigació o una experimentació.
Les principals característiques que tenen els textos científics i els diferencia d’altres tipus de text són el tema, la terminologia i algunes peculiaritats gramaticals i estilístiques. El receptor al qual va destinat sol ser un expert en la matèria, així el tema i el tipus de llenguatge, serà molt especialitzat i concret.
Els textos científics acostumen a ser de tipus argumentatiu. Han d’estar dividits en paràgrafs que parlen sobre el mateix tema, i solen ser en present. Si es tracta d’un text científic ha de tenir un lèxic adequat que vagi adreçat a especialistes sobre aquest tema.
En conclusió, els textos científics estan dirigits a un públic concret, l’objectiu dels textos científics és informar de temes que tracten sobre la ciència amb una terminologia adequada a aquest públic i que encara que tractin de temes diversos com: física, descriptius, informatius, articles especialitzats, etc. Han de ser senzills per a una fàcil comprensió.
La ciència és una de les parts més importants i fonamentals en la societat i a la nostra vida. Gran part de la nostra vida quotidiana depèn de la ciència, i fa que ens sigui més fàcil i còmoda.
Avui dia gairebé tot el que tenim ho devem a la ciència. La ciència és un dels factors essencials del desenvolupament social ja que hem pogut millorar el nostre nivell de vida gràcies a la ciència. Encara que sense voler esta sent la causant del canvi climàtic, per culpa de l’ús que en fem.
La ciència també ha influït en la tecnologia, els avenços tecnològics han sigut possibles gracies a la ciència. Avui dia tothom té a casa electrodomèstics com una televisió o un frigorífic que s’han convertit en elements indispensables per a la nostra vida quotidiana. Però no tot és bo ja que l’evolució de la ciència i per tant també de la tecnologia en les armes ha fet possible la creació d’armes nuclears i químiques que posen en perill la vida de molts ciutadans innocents.
En conclusió, la ciència i la tecnologia creen una unió beneficiosa per a tots nosaltres ja que fan que la nostra vida sigui més còmoda encara que hauríem de trobar la menera controlar alguns usos perjudicials.
El conte és una narració breu escrita en prosa. El contingut d’aquest es pot dividir en la introducció, el nus i el desenllaç. El conte, explica una història, que pot estar en 1ª o en 3ª persona depenent qui sigui el narrador, que pot ser omniscient o objectiu segons si viu la història o la explica des de fora. Tota narració ha d’estar situada en una època concreta i en un lloc on es desenvolupin els fets.
Hi han dos tipus de contes, el conte popular, que sol ser anònim i de caràcter fantàstic, on els personatges són ésser sobrenaturals i el espai on es desenvolupen els fets no és un lloc geogràficament concret. I el conte literari, que són com novel·les curtes, on l’autor s’ha de centrar en els fets sense donar detalls i es juga amb els recursos literaris.
Hi han certes diferències entre el conte i la novel·la, abans la novel·la era de transmissió oral i s’escrivia en vers. Actualment té una extensió superior al conte i el tema sol ser de ficció. Mentre que el conte és més breu i té unes regles pròpies diferents de la novel·la condicionades per la seva extensió.
Cada persona és diferent, hi ha persones que sí que tenen un preu i estan disposades ha fer qualsevol cosa a canvi de diners , i d’altres que no.
Actualment, es necessiten diners per a tot, i hi ha molta gent que ha de viure en condicions infrahumanes, tot i això no esta bé fer certes coses a canvi de diners, però si no són gaire greus es pot entendre, en canvi, aquelles persones amb càrrecs d’importància que accepten suborns no tenen justificació. Encara que això depèn de cada persona i de la seva integritat.
Però no tothom és així, hi ha gent més honrada que no està disposada a acceptar suborns i que prefereixen fer els que els sembla correcte encara que els ofereixin una gran quantitat de diners i s’estimen més guanyar-se els diners treballant i esforçant-se.
En conclusió, es podria dir que hi ha dos tipus de persones, les persones que tenen un preu i es venen per diners, i d’altres amb més integritat i honradesa que no es deixen comprar. Jo opino que no tothom té un preu encara que desgraciadament sí que el tenen la major part de les persones.
Entre els textos científics i els textos de divulgació científica hi han semblances i deferències. Tots dos tracten sobre el mateix tema, però van dirigits a un públic diferent.
Els textos científics estan escrits per científics que tenen un coneixement exhaustiu del tema del qual escriuen, són més precissos i el receptor del text ha de tenir un alt nivell de coneixements científics i lingüístics, s’utilitzen paraules molt especialitzades per donar una precisió necessària al text . Els textos científics han de tenir tres aspectes principals: validessa universal, objectitivitat i necessitat de rigor i claretat en la exposició.
En canvi, els textos de divulgació científica, van dirigits a un públic ampli i indeterminat, i per aquest motiu han d’utilitzar un llenguatge més senzill que els textos científics, per tal de que tothom els pugui entendre, es barrejen codis lingüístics i codis més formals.
En conclusió, els textos científics i els textos de divulgació científica tenen en comú el tema del que tracten però no el públic al qual van dirigits.
