Sara Zarzuelo

L’any 1914 es va crear la Mancomunitat de Catalunya i Enric Prat de la Riba en va ocupar la presidència fins a la seva mort (1917). Havia de tenir funcions administratives, però es va fer molt important políticament, ja que l’Estat reconeixia la personalitat de Catalunya per primera vegada des del 1714.

Durant aquest temps es van crear noves infraestructures. Les eleccions municipals de 1931 van suposar la implantació de la República a Espanya i a Catalunya va guanyar el partit Esquerra Republicana de Catalunya i Francesc Macià, líder d’aquest partit, va proclamar la República Catalana .L’Estatut de Núria aprovat per amplia majoria va tenir vigència fins l’any 1934, va ser restablert durant la Guerra Civil i eliminat definitivament, a la fi d’aquesta.

La voluntat de normalitzar l’ortografia va portar a Enric Prat de la Riba a crear l’IEC l’any 1907 i posteriorment la Secció Filològica. L’any 1913 la Secció Filològica va publicar les Normes ortogràfiques, que van ser bàsicament obra de Pompeu Fabra. L’Estatut d’Autonomia va suposar que el català tornés a ser la llengua oficial. Amb les Normes de Castelló del 1932 els valencians adopten les normes de l’IEC. No va ser fins l’any 1976 quan l’IEC va rebre el reconeixement com a corporació acadèmica.

Amb la dictadura franquista es va derogar l’Estatut d’Autonomia i van quedar sense efecte les institucions d’autogovern pròpies. L’any 1946 la repressió, es suavitza, el català guanya presencia però segueix sent molt escassa. L’any 1946 es publica el primer llibre, les poesies de Verdaguer. Amb l’ingrés d’Espanya a l’ONU l’any 1956 la dictadura s’afebleix.

Dins la dictadura el català va ser prohibit relegat a l’àmbit privat. Les escoles de la Generalitat van ser clausurades i bona part del professorat es va haver d’exiliar.

Amb la mort del general Franco (1975), s’inicia a tot l’Estat espanyol el procés de recuperació de les llibertats democràtiques. Es va restablir la Generalitat presidida per Josep Tarradellas. Dos anys més tard s’aprova l’Estatut d’Autonomia.

Aprovada la Constitució Espanyola l’any 1978, es van desenvolupar diversos Estatuts d’Autonomia, a Catalunya, Valencia i a les Illes. L’ús del català és regulat per les lleis de normalització lingüística de cada comunitat.

La Renaixença suposa la recuperació del català com a llengua culta. Paral.lelament es consolida el catalanisme mentre es pretén recuperar les institucions i l’oficialitat del català. Encara que era perseguit per l’Estat el català continua sent emprat tant a la llengua col.loquial com a la literatura.

La Revolució burgesa del s. XIX suposa la burgesia i el proletariat com a classes socials. Hi ha un conflicte entre la burgesia catalana i els terratinents andalusos, ja que la burgesia defensa el proteccionisme i els terratinents andalusos defensen el lliurecanvisme. La revolució burgesa va fracassar a causa de la feblesa de la burgesia.

L’any 1868 la reina Isabel II es destronada i després d’una breu etapa republicana es produeix la Restauració borbònica amb Alfons XII.  La pèrdua de Cuba i Filipines va evidenciar el fracàs del règim polític i s’ofereixen com a alternatives la regeneració d’Espanya des de Castella (la generació del 98 ) i la regeneració d’Espanya des de la perifèria (les Bases de Manresa). Finalment la burgesia catalana adopta el catalanisme per tal de modernitzar Catalunya.

El romanticisme, és l’exaltació del passat, en el cas de Catalunya la època en la qual Catalunya era una potència mediterrania i el català una llengua amb prestigi. La literatura popular es continuava fent en català al llarg del s.XVIII i la primera part del s. XIX i d’aquesta manera els autors de la Renaixença volen recuperar el prestigi del català. La seva obra més important és la restauració dels Jocs Florals.

El govern de Madrid persegueix el català que esta prohibit, però el seu ús literari i la consciència de que cal defensar el català va a més. Tant l’església com els moviments carlins i republicans, van defensar la llengua catalana. La primera manifestació pública té lloc a la revista Avenç, per la defensa d’una ortografia moderna i unificada.

El fet de voler recuperar la llengua es barrejarà amb la progressiva aparició del catalanisme que té com objectius la recuperació de la llengua catalana i les institucions catalanes. Apareix una nova generació d’escriptors com, Jacint Verdaguer, que dóna nivell a la llengua catalana, Àngel Guimerà, que fa teatre i Narcís Oller, que introdueix la novel·la naturalista en català a la península. Els modernistes innovaran artísticament i proposaran la normalització social del català.

En conclusió, els canvis socials i culturals que es produeixen al segle XIX portan a l’aparició del catalanisme.

Al s. XV amb Carles I com emperador les corts es traslladen a Castella. Hi ha una crisi política, ja que la monarquia volia imposar la centralització; això va provocar la Guerra dels Segadors i el Rosselló va ser cedit a França. Es van suprimir les institucions catalanes i el català, i va començar un conflicte lingüístic amb el castellà, la llengua oficial imposada. I finalment hi ha una crisis cultural perquè el trasllat de les Corts va comportar l’emigració de part de la noblesa catalana i que Catalunya perdès el seu centre cultural.

Com a conseqüència de la Marca Hispànica, hi ha una expansió territorial i una extensió del català, s’expandeix cap a Catalunya Nova, País Valencià, les Illes, etc. La llengua es normalitza, el català s’acaba imposant al llatí i comença a ser la llengua parlada. Finalment al s. XV el català s’utilitza en tots els àmbits.L’origen de Catalunya resideix en la Marca Hispànica, i l’origen de la Corona catalano-aragonesa, en l’expansió dels comtats al segle XIII. El pas del llatí al català és lent, però finalment al s. XV hi ha una normalització lingüística completa.Com quen la burgesia i la noblesa catalana no sabien llatí, i van requerir que els textos fóssin en català. Els primers textos en català van ser Forum ludicum i les Homilies d’Organyà, primer document en prosa de la llengua catalana.

El llatí que es parlava a l’Imperi romà, va començar a veure’s influenciat per altres llengües a partir del segle V, perquè els pobles germànics van iniciar una ocupació dels territoris. Els francs, es van establir a la zona anomenada Catalunya Vella. I més tard al segle VII la península va ser ocupada pels musulmans, van estar uns cent anys a la Catalunya Vella i quatre- cent anys a la Catalunya Nova.

La Romània és el conjunt de territoris en el qual es parla una llengua romànica, és a dir, una llengua derivada del llatí. Hi ha nou llengües romàniques, que es poden dividir en orientals i occidentals.

La romanització és el procés d’implantació de la cultura romana en els territoris conquerits. Van ser les colònies de la part mediterrània les que van iniciar aquest procés, i en general, els pobles costaners van assimilar més ràpidament la nova cultura que els de l’interior.

La romanització a la Tarranconense a l’any 218 aC va fer que les terres d’actual parla catalana passessin a formar part de l’Imperi romà. Es va implantar el llatí, però amb incorporació de neologismes.

El llatí parlat era diferent que l’escrit. El llatí parlat era utilitzat de forma col.loquial però va evolucionar mentre que el llatí culte es va mantenir igual.

El substrat són les restes d’una llengua preromànica que ha arribat al català. Els substrats més importants són: el substrat indoeuropeu, el substrat grec, el substrat fenici i el substrat iberobasc.

La sociolingüística és l’estudi de l’ús de la llengua des del punt de vista social.

Durant l’últim quart del segle XX, Espanya es va proposar avançar econòmica i políticament. Volia convertir-se en un estat pluralista i moltes comunitats exigien una identitat “nacional”, entre aquestes comunitats destacava especialment Catalunya, degut a les seva seguretat i la consciència que té de si mateixa. Apareix així un veritable “cas”, conseqüència d’un fet: El fet català.