Els textos científics són aquells que es produeixen en el context de la comunitat científica, amb la intenció de presentar o demostrar els avenços produïts per la investigació, la seva finalitat és informar amb precisió i claredat a un receptor i mostrar el procediment per realitzar una investigació o una experimentació.
Les principals característiques que tenen els textos científics i els diferencia d’altres tipus de text són el tema, la terminologia i algunes peculiaritats gramaticals i estilístiques. El receptor al qual va destinat sol ser un expert en la matèria, així el tema i el tipus de llenguatge, serà molt especialitzat i concret.
Els textos científics acostumen a ser de tipus argumentatiu. Han d’estar dividits en paràgrafs que parlen sobre el mateix tema, i solen ser en present. Si es tracta d’un text científic ha de tenir un lèxic adequat que vagi adreçat a especialistes sobre aquest tema.
En conclusió, els textos científics estan dirigits a un públic concret, l’objectiu dels textos científics és informar de temes que tracten sobre la ciència amb una terminologia adequada a aquest públic i que encara que tractin de temes diversos com: física, descriptius, informatius, articles especialitzats, etc. Han de ser senzills per a una fàcil comprensió.
La ciència és una de les parts més importants i fonamentals en la societat i a la nostra vida. Gran part de la nostra vida quotidiana depèn de la ciència, i fa que ens sigui més fàcil i còmoda.
Avui dia gairebé tot el que tenim ho devem a la ciència. La ciència és un dels factors essencials del desenvolupament social ja que hem pogut millorar el nostre nivell de vida gràcies a la ciència. Encara que sense voler esta sent la causant del canvi climàtic, per culpa de l’ús que en fem.
La ciència també ha influït en la tecnologia, els avenços tecnològics han sigut possibles gracies a la ciència. Avui dia tothom té a casa electrodomèstics com una televisió o un frigorífic que s’han convertit en elements indispensables per a la nostra vida quotidiana. Però no tot és bo ja que l’evolució de la ciència i per tant també de la tecnologia en les armes ha fet possible la creació d’armes nuclears i químiques que posen en perill la vida de molts ciutadans innocents.
En conclusió, la ciència i la tecnologia creen una unió beneficiosa per a tots nosaltres ja que fan que la nostra vida sigui més còmoda encara que hauríem de trobar la menera controlar alguns usos perjudicials.
El conte és una narració breu escrita en prosa. El contingut d’aquest es pot dividir en la introducció, el nus i el desenllaç. El conte, explica una història, que pot estar en 1ª o en 3ª persona depenent qui sigui el narrador, que pot ser omniscient o objectiu segons si viu la història o la explica des de fora. Tota narració ha d’estar situada en una època concreta i en un lloc on es desenvolupin els fets.
Hi han dos tipus de contes, el conte popular, que sol ser anònim i de caràcter fantàstic, on els personatges són ésser sobrenaturals i el espai on es desenvolupen els fets no és un lloc geogràficament concret. I el conte literari, que són com novel·les curtes, on l’autor s’ha de centrar en els fets sense donar detalls i es juga amb els recursos literaris.
Hi han certes diferències entre el conte i la novel·la, abans la novel·la era de transmissió oral i s’escrivia en vers. Actualment té una extensió superior al conte i el tema sol ser de ficció. Mentre que el conte és més breu i té unes regles pròpies diferents de la novel·la condicionades per la seva extensió.
Cada persona és diferent, hi ha persones que sí que tenen un preu i estan disposades ha fer qualsevol cosa a canvi de diners , i d’altres que no.
Actualment, es necessiten diners per a tot, i hi ha molta gent que ha de viure en condicions infrahumanes, tot i això no esta bé fer certes coses a canvi de diners, però si no són gaire greus es pot entendre, en canvi, aquelles persones amb càrrecs d’importància que accepten suborns no tenen justificació. Encara que això depèn de cada persona i de la seva integritat.
Però no tothom és així, hi ha gent més honrada que no està disposada a acceptar suborns i que prefereixen fer els que els sembla correcte encara que els ofereixin una gran quantitat de diners i s’estimen més guanyar-se els diners treballant i esforçant-se.
En conclusió, es podria dir que hi ha dos tipus de persones, les persones que tenen un preu i es venen per diners, i d’altres amb més integritat i honradesa que no es deixen comprar. Jo opino que no tothom té un preu encara que desgraciadament sí que el tenen la major part de les persones.
