06- La crisis lingüística
Al s. XV amb Carles I com emperador les corts es traslladen a Castella. Hi ha una crisi política, ja que la monarquia volia imposar la centralització; això va provocar la Guerra dels Segadors i el Rosselló va ser cedit a França. Es van suprimir les institucions catalanes i el català, i va començar un conflicte lingüístic amb el castellà, la llengua oficial imposada. I finalment hi ha una crisis cultural perquè el trasllat de les Corts va comportar l’emigració de part de la noblesa catalana i que Catalunya perdès el seu centre cultural.
El català es continua parlant, però alguns escriptors comencen a escriure en castellà, sobretot a València, uns diuen que escriuen en català diuen que ho fan per fidelitat a la seva llengua, i els altres que ho fan en castellà perquè tothom pugui entendre’ls. Passa el temps i la unitat lingüística es va perdent i cada vegada es parla més en valencià, mallorquí,etc. A més al Rosselló s’introdueix el francès, ja que passa a formar part de França.
Amb la mort de Carles II, al s. XVIII es produeix la guerra de Successió, que enfronta l’arxiduc Carles d’Àustria i Felip d’Anjou, amb la victòria final de Felip, després de que Carles fos nomenat emperador d’Alemanya. El nou rei publica el Decret de Nova Planta, que aboleix les institucions pròpies i els territoris de la corona d’Aragó, formant un regne únic: el Regne d’Espanya.
El Decret imposa el castellà a la justícia i a l’ensenyament i provoca el conflicte lingüístic ja que el castellà domina el català, encara que a la gent li costarà acostumar-se, ja que no coneix el castellà. Els il·lustrats escriuràn en castellà, però la literatura popular seguirà sent en català.