04- El pas del llatí al català
El llatí que es parlava a l’Imperi romà, va començar a veure’s influenciat per altres llengües a partir del segle V, perquè els pobles germànics van iniciar una ocupació dels territoris. Els francs, es van establir a la zona anomenada Catalunya Vella. I més tard al segle VII la península va ser ocupada pels musulmans, van estar uns cent anys a la Catalunya Vella i quatre- cent anys a la Catalunya Nova.
Aquestes invasions van permetre incloure elements de les dues llengües al vocabulari i a la toponímia. Els germànics van introduir paraules de lèxic comú, topònims i antropònims, i els musulmans van introduir paraules que fan referència a elements de la vida quotidiana, les quals solen començar per l’article “al-” al castellà, però no al català.
El naixement del llatí va ser un procés lent que va començar al s. V i va acabar al s. IX. El primer fet important va ser la Renovatio carolíngia del segle VIII que va manifestar la diferència entre la llengua parlada i el llatí clàssic. També és important el Serments de Strasburg del S. IX , perquè va ser el primer text escrit en una llengua romànica.
Aquest mateix segle, el Concili de Tours va ordenar predicar en llengua romanç i poc després, el Capbreu l’Acta de la consagració de la catedral de la Seu d’Urgell va demostrar que feia falta la traducció dels escrits en llati perquè no s’entenien.
Quan refàs una redacció no has d’esborrar l’entrada i fer una entrada nova sinó corregir-la a sobre, perquè si no m’esborres també el comentari. No es tracta que te l’hagi de corregir jo una altra vegada perquè no acabaria mai sinó que vegi que has fet les correccions.
Comentari per santijoanot — 9 Desembre 2007 @ 11:07