04- El pas del llatí al català
El llatí que es parlava a l’Imperi romà, va començar a veure’s influenciat per altres llengües a partir del segle V, perquè els pobles germànics van iniciar una ocupació dels territoris. Els francs, es van establir a la zona anomenada Catalunya Vella. I més tard al segle VII la península va ser ocupada pels musulmans, van estar uns cent anys a la Catalunya Vella i quatre- cent anys a la Catalunya Nova.
Aquestes invasions van permetre incloure elements de les dues llengües al vocabulari i a la toponímia. Els germànics van introduir paraules de lèxic comú, topònims i antropònims, i els musulmans van introduir paraules que fan referència a elements de la vida quotidiana, les quals solen començar per l’article “al-” al castellà, però no al català.
El naixement del llatí va ser un procés lent que va començar al s. V i va acabar al s. IX. El primer fet important va ser la Renovatio carolíngia del segle VIII que va manifestar la diferència entre la llengua parlada i el llatí clàssic. També és important el Serments de Strasburg del S. IX , perquè va ser el primer text escrit en una llengua romànica.
Aquest mateix segle, el Concili de Tours va ordenar predicar en llengua romanç i poc després, el Capbreu l’Acta de la consagració de la catedral de la Seu d’Urgell va demostrar que feia falta la traducció dels escrits en llati perquè no s’entenien.