Sara Zarzuelo

El català es continua parlant, però alguns escriptors comencen a escriure en castellà, sobretot a València, uns diuen que escriuen en català diuen que ho fan per fidelitat a la seva llengua, i els altres que ho fan en castellà perquè tothom pugui entendre’ls. Passa el temps i la unitat lingüística es va perdent i cada vegada es parla més en valencià, mallorquí,etc. A més al Rosselló s’introdueix el francès, ja que passa a formar part de França.

Amb la mort de Carles II, al s. XVIII es produeix la guerra de Successió, que enfronta l’arxiduc Carles d’Àustria i Felip d’Anjou, amb la victòria final de Felip, després de que Carles fos nomenat emperador d’Alemanya. El nou rei publica el Decret de Nova Planta, que aboleix les institucions pròpies i els territoris de la corona d’Aragó, formant un regne únic: el Regne d’Espanya.

El Decret imposa el castellà a la justícia i a l’ensenyament i provoca el conflicte lingüístic ja que el castellà domina el català, encara que a la gent li costarà acostumar-se, ja que no coneix el castellà. Els il·lustrats escriuràn en castellà, però la literatura popular seguirà sent en català.

Es realitza la poesia catalana, la poesia popular la feien els trobadors que utilitzaven l’occità per fer les seves obres, i van continuant fent-lo fins els canvis del s. XV, quan s’imposarà la llengua catalana a la poesia.

Al segle XIII Ramon Llull és el primer escriptor que fa servir una llengua romànica per escriure sobre filosofia o ciència, ho fa per motius didàctics, per convèncer àrabs i jueus de la superioritat de la fe cristiana. Pel que fa al camp sintàctic utilitza el seu coneixement de la gramàtica llatina, i pel lèxic utilitzà els mots populars hereditaris. 

Per a la consolidació del català, va ser important la cancelleria que utilitza tres llengües: l’aragonès (per Aragó), el català (resta de la corona) i el llatí.

Al segle XV, Alfons el Magnànim va traslladar la cort a Nàpols, on els escriptors van conèixer el renaixement, i a partir d’aleshores la poesia va seguir les seves pautes. Ausiàs March, el gran poeta del moment, escrivia poesia renaixentista tot i que formalment és medieval.

En conclusió, per la formació i expansió del català són importants autors com Ramon Llull i Ausiàs March i fets com la Marca Hispànica, la poesia trobadoresca i la Cancelleria Real.

Aquestes invasions van permetre incloure elements de les dues llengües al vocabulari i a la toponímia. Els germànics van introduir paraules de lèxic comú, topònims i antropònims, i els musulmans van introduir paraules que fan referència a elements de la vida quotidiana, les quals solen començar per l’article “al-” al castellà, però no al català.

El naixement del llatí va ser un procés lent que va començar al s. V i va acabar al s. IX. El primer fet important va ser la Renovatio carolíngia del segle VIII que va manifestar la diferència entre la llengua parlada i el llatí clàssic. També és important el Serments de Strasburg del S. IX , perquè va ser el primer text escrit en una llengua romànica.

Aquest mateix segle, el Concili de Tours va ordenar predicar en llengua romanç i poc després, el Capbreu l’Acta de la consagració de la catedral de la Seu d’Urgell va demostrar que feia falta la traducció dels escrits en llati perquè no s’entenien.