06- La crisis lingüística

sarazarzuelo | Redaccions Història de la llengua | Dimecres 24 Octubre 2007

Al s. XV amb Carles I com emperador les corts es traslladen a Castella. Hi ha una crisi política, ja que la monarquia volia imposar la centralització; això va provocar la Guerra dels Segadors i el Rosselló va ser cedit a França. Es van suprimir les institucions catalanes i el català, i va començar un conflicte lingüístic amb el castellà, la llengua oficial imposada. I finalment hi ha una crisis cultural perquè el trasllat de les Corts va comportar l’emigració de part de la noblesa catalana i que Catalunya perdès el seu centre cultural.

El català es continua parlant, però alguns escriptors comencen a escriure en castellà, sobretot a València, uns diuen que escriuen en català diuen que ho fan per fidelitat a la seva llengua, i els altres que ho fan en castellà perquè tothom pugui entendre’ls. Passa el temps i la unitat lingüística es va perdent i cada vegada es parla més en valencià, mallorquí,etc. A més al Rosselló s’introdueix el francès, ja que passa a formar part de França.

Amb la mort de Carles II, al s. XVIII es produeix la guerra de Successió, que enfronta l’arxiduc Carles d’Àustria i Felip d’Anjou, amb la victòria final de Felip, després de que Carles fos nomenat emperador d’Alemanya. El nou rei publica el Decret de Nova Planta, que aboleix les institucions pròpies i els territoris de la corona d’Aragó, formant un regne únic: el Regne d’Espanya.

El Decret imposa el castellà a la justícia i a l’ensenyament i provoca el conflicte lingüístic ja que el castellà domina el català, encara que a la gent li costarà acostumar-se, ja que no coneix el castellà. Els il·lustrats escriuràn en castellà, però la literatura popular seguirà sent en català.

05- Formació, expansió i consolidació de la llengua

sarazarzuelo | Redaccions Història de la llengua | Dimecres 17 Octubre 2007

Com a conseqüència de la Marca Hispànica, hi ha una expansió territorial i una extensió del català, s’expandeix cap a Catalunya Nova, País Valencià, les Illes, etc. La llengua es normalitza, el català s’acaba imposant al llatí i comença a ser la llengua parlada. Finalment al s. XV el català s’utilitza en tots els àmbits.L’origen de Catalunya resideix en la Marca Hispànica, i l’origen de la Corona catalano-aragonesa, en l’expansió dels comtats al segle XIII. El pas del llatí al català és lent, però finalment al s. XV hi ha una normalització lingüística completa.Com quen la burgesia i la noblesa catalana no sabien llatí, i van requerir que els textos fóssin en català. Els primers textos en català van ser Forum ludicum i les Homilies d’Organyà, primer document en prosa de la llengua catalana.

Es realitza la poesia catalana, la poesia popular la feien els trobadors que utilitzaven l’occità per fer les seves obres, i van continuant fent-lo fins els canvis del s. XV, quan s’imposarà la llengua catalana a la poesia.

Al segle XIII Ramon Llull és el primer escriptor que fa servir una llengua romànica per escriure sobre filosofia o ciència, ho fa per motius didàctics, per convèncer àrabs i jueus de la superioritat de la fe cristiana. Pel que fa al camp sintàctic utilitza el seu coneixement de la gramàtica llatina, i pel lèxic utilitzà els mots populars hereditaris. 

Per a la consolidació del català, va ser important la cancelleria que utilitza tres llengües: l’aragonès (per Aragó), el català (resta de la corona) i el llatí.

Al segle XV, Alfons el Magnànim va traslladar la cort a Nàpols, on els escriptors van conèixer el renaixement, i a partir d’aleshores la poesia va seguir les seves pautes. Ausiàs March, el gran poeta del moment, escrivia poesia renaixentista tot i que formalment és medieval.

En conclusió, per la formació i expansió del català són importants autors com Ramon Llull i Ausiàs March i fets com la Marca Hispànica, la poesia trobadoresca i la Cancelleria Real.

04- El pas del llatí al català

sarazarzuelo | Redaccions Història de la llengua | Dimecres 10 Octubre 2007

El llatí que es parlava a l’Imperi romà, va començar a veure’s influenciat per altres llengües a partir del segle V, perquè els pobles germànics van iniciar una ocupació dels territoris. Els francs, es van establir a la zona anomenada Catalunya Vella. I més tard al segle VII la península va ser ocupada pels musulmans, van estar uns cent anys a la Catalunya Vella i quatre- cent anys a la Catalunya Nova.

Aquestes invasions van permetre incloure elements de les dues llengües al vocabulari i a la toponímia. Els germànics van introduir paraules de lèxic comú, topònims i antropònims, i els musulmans van introduir paraules que fan referència a elements de la vida quotidiana, les quals solen començar per l’article “al-” al castellà, però no al català.

El naixement del llatí va ser un procés lent que va començar al s. V i va acabar al s. IX. El primer fet important va ser la Renovatio carolíngia del segle VIII que va manifestar la diferència entre la llengua parlada i el llatí clàssic. També és important el Serments de Strasburg del S. IX , perquè va ser el primer text escrit en una llengua romànica.

Aquest mateix segle, el Concili de Tours va ordenar predicar en llengua romanç i poc després, el Capbreu l’Acta de la consagració de la catedral de la Seu d’Urgell va demostrar que feia falta la traducció dels escrits en llati perquè no s’entenien.

03- La romània i les llengües romàniques

sarazarzuelo | Redaccions Història de la llengua | Dimecres 3 Octubre 2007

La Romània és el conjunt de territoris en el qual es parla una llengua romànica, és a dir, una llengua derivada del llatí. Hi ha nou llengües romàniques, que es poden dividir en orientals i occidentals.

La romanització és el procés d’implantació de la cultura romana en els territoris conquerits. Van ser les colònies de la part mediterrània les que van iniciar aquest procés, i en general, els pobles costaners van assimilar més ràpidament la nova cultura que els de l’interior.

La romanització a la Tarranconense a l’any 218 aC va fer que les terres d’actual parla catalana passessin a formar part de l’Imperi romà. Es va implantar el llatí, però amb incorporació de neologismes.

El llatí parlat era diferent que l’escrit. El llatí parlat era utilitzat de forma col.loquial però va evolucionar mentre que el llatí culte es va mantenir igual.

El substrat són les restes d’una llengua preromànica que ha arribat al català. Els substrats més importants són: el substrat indoeuropeu, el substrat grec, el substrat fenici i el substrat iberobasc.

Funcionant amb el WordPress | Tema de Roy Tanck