01- El fet català segons Pierre Vilar
Durant l’últim quart del segle XX, Espanya es va proposar avançar econòmica i políticament. Volia convertir-se en un estat pluralista i moltes comunitats exigien una identitat “nacional”, entre aquestes comunitats destacava especialment Catalunya, degut a les seva seguretat i la consciència que té de si mateixa. Apareix així un veritable “cas”, conseqüència d’un fet: El fet català.
“El fet català” neix de les relacions entre un territori, una llengua, un fons cultural comú i una sèrie de conjunts històrics. Pel que fa al territori, la població es distribueix d’acord amb la geografia. Hi ha una gran relació entre el territori i la llengua, ja que no només es parla català a Catalunya, també es parla a més territoris com al País Valencià, a zones d’Aragó i a les Illes Balears.
També cal destacar el paper del Mediterrani, ja que és per on es comerçiava entre els grans ports, perquè per terra era molt lent.
En conclusió, el “fet català” provocava una espècie de solidaritat entre Catalunya i zones de València i Mallorca però alhora hi havia un enfrontament amb Castella o França entre altres.