02- La sociolingüística

sarazarzuelo | Redaccions Història de la llengua | Dimecres 26 Setembre 2007

La sociolingüística és l’estudi de l’ús de la llengua des del punt de vista social.

És una ciència moderna, que neix als anys 50 als Estats Units degut a la situació de contacte entre llengües. Arriba aviat a Espanya i al primer lloc on es dóna és a Catalunya, ja que té idioma propi.

El primer gran sociolingüísta es deia Fergusson, i va estudiar les societats on hi havia llengües en contacte, i les va classificar en dos conceptes: bilingüisme i diglòssia.

El bilingüisme és un fenòmen individual, una persona pot ser bilingüe, però no ho pot ser una societat, en canvi, una societat pot ser diglòssica, perquè es poden utilitzar dues llengües una a nivell culta i una altra a nivell col.loquial, com per exemple el català a l’època del franquisme.

Es produeix un conflicte lingüístic quan una llengua domina parcialment i lingüísticament una altra.

Quan hi ha una situació de conflicte lingüístic poden passar dues coses: que la llengua oprimida passi per un procès de minorització i finalment desaparegui, o que la llengua oprimida inicia un procès de normalització lingüística, per tant la llengua oprimida guanya ús social i parlants.

Els registres són les diferents formes de la llengua depenent de la situació. Hi ha un registre formal i un altre de col.loquial.

01- El fet català segons Pierre Vilar

sarazarzuelo | Redaccions Història de la llengua | Dimecres 19 Setembre 2007

Durant l’últim quart del segle XX, Espanya es va proposar avançar econòmica i políticament. Volia convertir-se en un estat pluralista i moltes comunitats exigien una identitat “nacional”, entre aquestes comunitats destacava especialment Catalunya, degut a les seva seguretat i la consciència que té de si mateixa. Apareix així un veritable “cas”, conseqüència d’un fet: El fet català.

“El fet català” neix de les relacions entre un territori, una llengua, un fons cultural comú i una sèrie de conjunts històrics. Pel que fa al territori, la població es distribueix d’acord amb la geografia. Hi ha una gran relació entre el territori i la llengua, ja que no només es parla català a Catalunya, també es parla a més territoris com al País Valencià, a zones d’Aragó i a les Illes Balears.

També cal destacar el paper del Mediterrani, ja que és per on es comerçiava entre els grans ports, perquè per terra era molt lent.

En conclusió, el “fet català” provocava una espècie de solidaritat entre Catalunya i zones de València i Mallorca però alhora hi havia un enfrontament amb Castella o França entre altres.

Funcionant amb el WordPress | Tema de Roy Tanck