Llengua catalana segon de batxillerat

 feina setmanal de la 1ª avaluació

Canvis de la programació de 2n A:

• prova fonètica dimecres 24 d’octubre
• redacció de 200 paraules “La Renaixença” dimecres 31 d’octubre
• prova “Tirant lo Blanc” dimecres 7 de novembre

Canvis de la programació de 2n B

• prova fonètica dimecres 24 d’octubre
• redacció de 200 paraules “La Renaixença” dimecres 31 d’octubre
• prova “Tirant lo Blanc” dijous 8 de novembre

En l’evolució de les llengües els factors històrics, socials i polítics són fonamentals. Des del punt de vista lingüístic totes les llengües són iguals ja que serveixen a la seva comunitat per relacionar-se. Són factors externs a les llengües els que fan que unes s’estenguin per nous territoris i altres desapareguin.

Si avui aquí parlem català és, en primer lloc, perquè els romans van envair la Península Ibèrica i hi van imposar la seva llengua, el llatí, fet que va suposar la desaparició del celta i de l’íber. El llatí es va mantenir unitari mentre va durar l’imperi i va evolucionar donant lloc a les diferents llengües romàniques com a conseqüència de la desaparició de l’imperi provocada per les invasións germàniques.

Esquema de la redacció:

El pas del llatí al català

Així com la romanització va fer que a la península es parlés llatí, la caiguda de l’imperi al segle V va fer que el llatí anés evolucionant fins donar lloc al segle IX a les diferents llengües romàniques.

1. Factors històrics, socials i polítics

• Les invasions germàniques

• La invasió aràbiga a la península.

2. Conseqüències lingüístiques

• No provoquen la substitució lingüística però sí que deixen petjades en el vocabulari i en la toponímia

• Elements germànics
• Elements aràbics:
  • pel que fa a la topònia desiguals en els territoris en funció del temps que hi van romandre.
  • Contràriament al castellà els arabismes del català no porten incorporat l’article “al”: càmfora (cast. alcanfor), carxofa (cast. alcarchofa), cotó (cast. algodón)

3. Pas del llatí al català

Procés lent que comença el s. V i acaba el IX.

• “Renovatio carolíngia” (s VIII): allunya la llengua escrita de la llengua parlada.
• Serments de Strasburg (del S. IX): primer text en una llengua romànica.
• Concili de Tours (813), on es va decretar predicar en llengua vulgar per la senzilla raó que els sermons en llatí només els entenien els eclesiàstics.
• El Capbreu de l’Acta de la consagració de la catedral de la Seu d’Urgell (839) està escrit en llatí, però inclou toponímia en català demostrant que fa falta traducció perquè el llatí no s’entén.