Comentaris per Política, filosofia i emancipació http://cat.bloctum.com/salmeron Bloc de Joan Pere Salmerón Mon, 12 May 2008 23:55:20 +0000 http://wordpress.org/?v=2.3.3 Comentari de salmeron a LES CONSEQÜÈNCIES HISTÒRIQUES DE LA PASSIÓ I MORT DE JESUCRIST. http://cat.bloctum.com/salmeron/2008/03/17/les-consequencies-historiques-de-la-passio-i-mort-de-jesucrist/#comment-21 salmeron Fri, 09 May 2008 17:48:45 +0000 http://cat.bloctum.com/salmeron/2008/03/17/les-consequencies-historiques-de-la-passio-i-mort-de-jesucrist/#comment-21 Ahir vaig rebre tres missatges desqualificadors o insultants que vaig eliminar. Nomès comentaré el primer que deia textualment: "Todo es mentira". Encara que una desqulificació gratuïta no mereix ser comentada, aprofitaré per fer algunes matisacions importants. Jo no sóc cristià. Ser cristià és creure que Jesucrist és el Fill de Dèu i que per ell és la gràcia que permet acomplir la Llei de Dèu que porta a la perfecció espiritual i a les benaurances de la vida eterna. A mès en el terreny pràctic implica la lluita personal per aconseguir la gràcia. Jo no tinc cap interès en rebre la gràcia de Jesucrist, perquè el meu projecte no és la perfecció espiritual que porta a la Transcendència, sinó la consciència ètica i política de la humanitat que permet l'autorrealització immanent. Per altra banda cal tenir en compte que aquest article no té cap contingut teològic, en el sentit de què no hi ha cap enunciat de fe. Nomès hi ha enunciats històricament objectivables. Quan parlo de la fe nomès ho faig des de la perspectiva històrica i social fàcticament donades. Finalment vull observar que no és el mateix laicisme que ateisme. La distinció conceptual és evident en el sentit de que ateisme vol dir etimològicament la negació de Dèu. En canvi laicisme és la ideologia dominant a l'Occident contemporani que ha reduït la fe religiosa a l'àmbit privat, ha invertit els termes i ha concedit els drets religiosos emanats de la sobirania laica. Laicisme és que la sobirania la té la humanitat en tant que conscient de sí i la subordinació de tot allò sagrat a allò profà. Per tant el laicisme nio diu res sobre l'existència o no de Dèu, pot ser ateu, agnòstic o fins i tot creient. Ahir vaig rebre tres missatges desqualificadors o insultants que vaig eliminar. Nomès comentaré el primer que deia textualment: “Todo es mentira”. Encara que una desqulificació gratuïta no mereix ser comentada, aprofitaré per fer algunes matisacions importants.
Jo no sóc cristià. Ser cristià és creure que Jesucrist és el Fill de Dèu i que per ell és la gràcia que permet acomplir la Llei de Dèu que porta a la perfecció espiritual i a les benaurances de la vida eterna. A mès en el terreny pràctic implica la lluita personal per aconseguir la gràcia. Jo no tinc cap interès en rebre la gràcia de Jesucrist, perquè el meu projecte no és la perfecció espiritual que porta a la Transcendència, sinó la consciència ètica i política de la humanitat que permet l’autorrealització immanent.
Per altra banda cal tenir en compte que aquest article no té cap contingut teològic, en el sentit de què no hi ha cap enunciat de fe. Nomès hi ha enunciats històricament objectivables. Quan parlo de la fe nomès ho faig des de la perspectiva històrica i social fàcticament donades.
Finalment vull observar que no és el mateix laicisme que ateisme. La distinció conceptual és evident en el sentit de que ateisme vol dir etimològicament la negació de Dèu. En canvi laicisme és la ideologia dominant a l’Occident contemporani que ha reduït la fe religiosa a l’àmbit privat, ha invertit els termes i ha concedit els drets religiosos emanats de la sobirania laica. Laicisme és que la sobirania la té la humanitat en tant que conscient de sí i la subordinació de tot allò sagrat a allò profà. Per tant el laicisme nio diu res sobre l’existència o no de Dèu, pot ser ateu, agnòstic o fins i tot creient.

]]> Comentari de salmeron a DIVISIÓ HISTÒRICA DEL SEGLE XX. 3. L’APÈNDIX (1989-2000). http://cat.bloctum.com/salmeron/2008/04/03/divisio-historica-del-segle-xx-3-lapendix-1989-2000/#comment-17 salmeron Mon, 07 Apr 2008 18:08:04 +0000 http://cat.bloctum.com/salmeron/2008/04/03/divisio-historica-del-segle-xx-3-lapendix-1989-2000/#comment-17 Resposta al company Francesc: Ja sé que cronològicament el segle XX comença el 1901 i acaba el 2000. Pot ser queda estrany considerar que hi ha un preàmbul dins del mateix segle. Però és que el gruix del segle es desenvolupa del 1914 al 89 i les etapes anterior i posterior són diferents. En això fonamento la meva divisió històrica del segle. Certament el capitalisme ha demostrat una gran flexibilitat i capacitat d'absorció. Potser mès endavant tracti sobre aquesta capacitat històrica del capitalisme i les possibilitats històriques de permanència del capitalisme. Resposta al company Francesc:

Ja sé que cronològicament el segle XX comença el 1901 i acaba el 2000. Pot ser queda estrany considerar que hi ha un preàmbul dins del mateix segle. Però és que el gruix del segle es desenvolupa del 1914 al 89 i les etapes anterior i posterior són diferents. En això fonamento la meva divisió històrica del segle. Certament el capitalisme ha demostrat una gran flexibilitat i capacitat d’absorció. Potser mès endavant tracti sobre aquesta capacitat històrica del capitalisme i les possibilitats històriques de permanència del capitalisme.

]]> Comentari de Francesc a DIVISIÓ HISTÒRICA DEL SEGLE XX. 3. L’APÈNDIX (1989-2000). http://cat.bloctum.com/salmeron/2008/04/03/divisio-historica-del-segle-xx-3-lapendix-1989-2000/#comment-16 Francesc Mon, 07 Apr 2008 15:10:28 +0000 http://cat.bloctum.com/salmeron/2008/04/03/divisio-historica-del-segle-xx-3-lapendix-1989-2000/#comment-16 benvolgut Joan Pere: et faig el comentari que em vas demanar. Que la historia de començaments de cualsevol segle es consecuencia de causes que es van gestar al final del segle anterior es una veritat gairebe universal i no crec jo que doni dret a dir que un segle acabi abans del que té que acabar. Si es pot parlar si vols de que son etapes diferents pero el segle es el mateix. De totes pasades l'analissi es interesant, crec que es tindria que analitzar com el mateix capitalisme desfa unes oposicions per crearne d'altres que al seu temps seran fagocitades pel sistema benvolgut Joan Pere: et faig el comentari que em vas demanar. Que la historia de començaments de cualsevol segle es consecuencia de causes que es van gestar al final del segle anterior es una veritat gairebe universal i no crec jo que doni dret a dir que un segle acabi abans del que té que acabar. Si es pot parlar si vols de que son etapes diferents pero el segle es el mateix. De totes pasades l’analissi es interesant, crec que es tindria que analitzar com el mateix capitalisme desfa unes oposicions per crearne d’altres que al seu temps seran fagocitades pel sistema

]]> Comentari de salmeron a FEMINISME I HIPOCRESIA CATÒLICA. http://cat.bloctum.com/salmeron/2008/03/04/feminisme-i-hipocresia-catolica/#comment-15 salmeron Sat, 08 Mar 2008 10:32:07 +0000 http://cat.bloctum.com/salmeron/2008/03/04/feminisme-i-hipocresia-catolica/#comment-15 L'Esglèsia Catòlica no sempre es regeix per criteris d'estricte raonament teològic. Per entendre la seva praxi històrica hem de veure el context històric i social. El cristianisme s'expandeix dins de l'Imperi romà i assoleix el poder a partir de la decadència d'aquest i els inicis del feudalisme. El context social de l'època és patriarcal i l'Esglèsia reflexa l'estructura social de l'època. Com que l'Esglèsia Catòlica vol mantenir la coherència al llarg dels segles el resultat d'això és que acaba reproduïnt estructures antagòniques amb la societat actual. Per altra banda no crec en un feminisme catòlic. Crec en un feminisme democràtic que lluita per un àmbit públic de plena igualtat de drets. Si l'Esglèsia és un àmbit de dret privat que reprodueixi els esquemes patriarcals que vulgui, però sempre sotmesa a l'àmbit públic democràtic, laicista i antipatriarcal. Salutacions. L’Esglèsia Catòlica no sempre es regeix per criteris d’estricte raonament teològic. Per entendre la seva praxi històrica hem de veure el context històric i social. El cristianisme s’expandeix dins de l’Imperi romà i assoleix el poder a partir de la decadència d’aquest i els inicis del feudalisme. El context social de l’època és patriarcal i l’Esglèsia reflexa l’estructura social de l’època. Com que l’Esglèsia Catòlica vol mantenir la coherència al llarg dels segles el resultat d’això és que acaba reproduïnt estructures antagòniques amb la societat actual.
Per altra banda no crec en un feminisme catòlic. Crec en un feminisme democràtic que lluita per un àmbit públic de plena igualtat de drets. Si l’Esglèsia és un àmbit de dret privat que reprodueixi els esquemes patriarcals que vulgui, però sempre sotmesa a l’àmbit públic democràtic, laicista i antipatriarcal.

Salutacions.

]]> Comentari de Kim Ki Duk 2 a FEMINISME I HIPOCRESIA CATÒLICA. http://cat.bloctum.com/salmeron/2008/03/04/feminisme-i-hipocresia-catolica/#comment-14 Kim Ki Duk 2 Wed, 05 Mar 2008 18:08:32 +0000 http://cat.bloctum.com/salmeron/2008/03/04/feminisme-i-hipocresia-catolica/#comment-14 Aquesta idea masclista de la esglesia católica de que no poden haver dones sacerdoteses no te cap sentit. Bé que permetan que hi hagi sacerdots negres, quan cap apóstol era negre. Aquesta idea masclista de la esglesia católica de que no poden haver dones sacerdoteses no te cap sentit. Bé que permetan que hi hagi sacerdots negres, quan cap apóstol era negre.

]]> Comentari de salmeron a EL NACIONALISME ESPANYOL COM A TOTALITARISME IDENTITARI. http://cat.bloctum.com/salmeron/2008/02/23/el-nacionalisme-espanyol-com-a-totalitarisme-identitari/#comment-13 salmeron Mon, 25 Feb 2008 19:21:01 +0000 http://cat.bloctum.com/salmeron/2008/02/23/el-nacionalisme-espanyol-com-a-totalitarisme-identitari/#comment-13 Crec que el període que va dels Reis Catòlics al comte-duc d'Olivares amb la Unió d'Armes del 1626 si que es pot considerar com a unitat. És el comte-duc el primer que pensa en una monarquia hispànica pròpiament absoluta, i no s'aconsegueix fins al 1714. Quan dic "genocidi" vull dir genocidi cultural, extinció de la cultura d'un poble. El 1977 hi ha un reconeixement de substrats nacionals dins de l'única nació espanyola, no es tracta de resorgiment de les nacions històriques. El 1714 ja havia fet la seva feina destructora. Jo crec que els borbons posteriors van ser iguals d' "etnocides" si vols. Van continuar la feina ja encetada per Felip V. En el cas basc serà el liberalisme centralista dels segle XIX qui acabarà amb els furs. Salutacions. Crec que el període que va dels Reis Catòlics al comte-duc d’Olivares amb la Unió d’Armes del 1626 si que es pot considerar com a unitat. És el comte-duc el primer que pensa en una monarquia hispànica pròpiament absoluta, i no s’aconsegueix fins al 1714. Quan dic “genocidi” vull dir genocidi cultural, extinció de la cultura d’un poble. El 1977 hi ha un reconeixement de substrats nacionals dins de l’única nació espanyola, no es tracta de resorgiment de les nacions històriques. El 1714 ja havia fet la seva feina destructora.
Jo crec que els borbons posteriors van ser iguals d’ “etnocides” si vols. Van continuar la feina ja encetada per Felip V. En el cas basc serà el liberalisme centralista dels segle XIX qui acabarà amb els furs.

Salutacions.

]]> Comentari de RUNER a EL NACIONALISME ESPANYOL COM A TOTALITARISME IDENTITARI. http://cat.bloctum.com/salmeron/2008/02/23/el-nacionalisme-espanyol-com-a-totalitarisme-identitari/#comment-12 RUNER Sat, 23 Feb 2008 18:57:09 +0000 http://cat.bloctum.com/salmeron/2008/02/23/el-nacionalisme-espanyol-com-a-totalitarisme-identitari/#comment-12 tractes tot el periode que va de Carles I a Felip V com una unitat, no trobo que sigui adecuat. A part d'aixo dius que a partir de 1977 hi ha una versió suau del "genocidi" quant tindries que parlar de "etnocidi" (i exigerant molt; es pot defensar que Felip V buscaba l'etnocidi, no aixi els Borbons posteriors tractes tot el periode que va de Carles I a Felip V com una unitat, no trobo que sigui adecuat. A part d’aixo dius que a partir de 1977 hi ha una versió suau del “genocidi” quant tindries que parlar de “etnocidi” (i exigerant molt; es pot defensar que Felip V buscaba l’etnocidi, no aixi els Borbons posteriors

]]> Comentari de salmeron a MONARQUIA I REPÚBLICA DESPRÈS DE L’ANTIC RÈGIM. http://cat.bloctum.com/salmeron/2007/10/24/monarquia-i-republica-despres-de-lantic-regim/#comment-11 salmeron Fri, 08 Feb 2008 15:39:57 +0000 http://cat.bloctum.com/salmeron/2007/10/24/monarquia-i-republica-despres-de-lantic-regim/#comment-11    La democràcia clàssica comença amb la revolució atenenca de Clístenes el 510 a. d. C. Aquesta tindrà el seu esplendor amb Pèricles (490-429 a. d. C.). Era una democràcia directa nomès per al 10% de la població. Estaven exclosos els esclaus, els metecs (estrangers) i les dones. Era democràcia en el sentit de què ja no governava l'antiga aristocràcia terratinent.    Quan jo parlo de la democràcia moderna em refereixo a les revolucions burgeses que s'enceta a Anglaterra amb la revolució parlamentària d'Oliver Cromwell (1599-1658). Es tracta d'un parlamentarisme burgès contra el poder absolut de Carles I Estuard; encara que a partir de 1653 degenerarà en una dictadura republicana. Els fonaments teòrics de la democràcia moderna els estableixen Rousseau (1712-78) amb el principi de la voluntat general (sobirania popular) i Montesquieu (1689-1755) amb la divisió de poder, que pretèn limitar el poder polític per tal d'evitar la tirania. De totes maneres no ens hem de fiar massa del seu llibre "De l'Esperit de les Lleis" perquè una lectura mès profunda ens podria portar a la conclusió de què defensava la típica limitació aristocràtica del poder absolut del rei,i aleshores seria, fins i tot reaccionari per a la seva època. Però aquests són els pilars de la democràcia moderna: sobirania popular i limitació del poder. Són fets polítics cabdals en la constitució de la democràcia moderna la revolució independentista de les colonies americanes el 1776 i la Revolució Francesa de 1789. Totes dues estableixen el principi de ciutadania i d'igualtat de tots els ciutadans davant la llei. Els màxims personatges de la revolució americana foren George Washintong (1732-99) i Benjamin Franklin (1706-90). Els de la Revolució Francesa paradoxalment destaquen els de l'època del Terror: Maximiliam Robespierre (1758-94), Marat, Danton, etc.    El tema és molt mès llarg i dòna per a molt mès, però espero haver satisfet la teva inquietud sobre el concepte de democràcia i els seus personatges.    Salutacions.    La democràcia clàssica comença amb la revolució atenenca de Clístenes el 510 a. d. C. Aquesta tindrà el seu esplendor amb Pèricles (490-429 a. d. C.). Era una democràcia directa nomès per al 10% de la població. Estaven exclosos els esclaus, els metecs (estrangers) i les dones. Era democràcia en el sentit de què ja no governava l’antiga aristocràcia terratinent.

   Quan jo parlo de la democràcia moderna em refereixo a les revolucions burgeses que s’enceta a Anglaterra amb la revolució parlamentària d’Oliver Cromwell (1599-1658). Es tracta d’un parlamentarisme burgès contra el poder absolut de Carles I Estuard; encara que a partir de 1653 degenerarà en una dictadura republicana. Els fonaments teòrics de la democràcia moderna els estableixen Rousseau (1712-78) amb el principi de la voluntat general (sobirania popular) i Montesquieu (1689-1755) amb la divisió de poder, que pretèn limitar el poder polític per tal d’evitar la tirania. De totes maneres no ens hem de fiar massa del seu llibre “De l’Esperit de les Lleis” perquè una lectura mès profunda ens podria portar a la conclusió de què defensava la típica limitació aristocràtica del poder absolut del rei,i aleshores seria, fins i tot reaccionari per a la seva època. Però aquests són els pilars de la democràcia moderna: sobirania popular i limitació del poder. Són fets polítics cabdals en la constitució de la democràcia moderna la revolució independentista de les colonies americanes el 1776 i la Revolució Francesa de 1789. Totes dues estableixen el principi de ciutadania i d’igualtat de tots els ciutadans davant la llei. Els màxims personatges de la revolució americana foren George Washintong (1732-99) i Benjamin Franklin (1706-90). Els de la Revolució Francesa paradoxalment destaquen els de l’època del Terror: Maximiliam Robespierre (1758-94), Marat, Danton, etc.

   El tema és molt mès llarg i dòna per a molt mès, però espero haver satisfet la teva inquietud sobre el concepte de democràcia i els seus personatges.

   Salutacions.

]]> Comentari de brenda a MONARQUIA I REPÚBLICA DESPRÈS DE L’ANTIC RÈGIM. http://cat.bloctum.com/salmeron/2007/10/24/monarquia-i-republica-despres-de-lantic-regim/#comment-10 brenda Thu, 07 Feb 2008 14:23:03 +0000 http://cat.bloctum.com/salmeron/2007/10/24/monarquia-i-republica-despres-de-lantic-regim/#comment-10 Vuldria saver k es la democràcia i els seus personatges, mu podeu dir ? Vuldria saver k es la democràcia i els seus personatges, mu podeu dir ?

]]> Comentari de Política, filosofia i emancipació » LA SUPERACIÓ HISTÒRICA DEL MARXISME I LA MEVA CRÍTICA ACTUAL. a VOCABULARI DELS CONCEPTES FILOSÒFICS EN EL SENTIT QUE ELS HE UTILITZAT. http://cat.bloctum.com/salmeron/vocabulari-dels-conceptes-filosofics-en-el-sentit-que-els-he-utilitzat/#comment-9 Política, filosofia i emancipació » LA SUPERACIÓ HISTÒRICA DEL MARXISME I LA MEVA CRÍTICA ACTUAL. Thu, 31 Jan 2008 19:02:25 +0000 http://cat.bloctum.com/salmeron/vocabulari-dels-conceptes-filosofics-en-el-sentit-que-els-he-utilitzat/#comment-9 [...] VOCABULARI DELS CONCEPTES FILOSÒFICS EN EL SENTIT QUE ELS HE UTILITZAT. anar a navegació [...] […] VOCABULARI DELS CONCEPTES FILOSÒFICS EN EL SENTIT QUE ELS HE UTILITZAT. anar a navegació […]

]]>