anar a nevagció

LES FAL.LÀCIES DEL MATERIALISME HISTÒRIC. (NF) 4 April 2011

Publicat per salmeron a: General , trackback

El materialisme històric s’ha presentat sempre com a la interpretació científica dels fets històrics. Es tracta d’una extrapolació del paradigma de les ciències naturals a les ciències socials. Tot es regeix per lleis materials. La història vé determinada per les condicions materials d’existència de cada moment. Això implica un relativisme històric materialista. El que hi ha d’universal és la relació entre infraestructura i superestructura. La superestructura sempre és el reflexe de la infraestructura. La infraestructura és la base econòmica sobre la que es funden les relacions socials de producció. La superestructura són els productes de l’esperit humà: la política, el dret, l’art, la religió, etc. D’acord amb la teoria materialista l’esperit prové de la matèria. No té autonomia pròpia i és el mer reflexe de les lleis de la matèria. Aquest materialisme està matissat pel fet de ser dialèctic. El mecanicisme materialista nega de manera absoluta la part activa de l’home. El materialisme dialèctic no nega la part activa de l’home. L’home transforma el món que l’envolta mitjançant el treball. La categoria del treball pertany a la raó instrumental i per tant es situa dins de la concepció materialista.
Marx diu que els homes són lliures dins d’unes condicions que ells mateixos no han escollit. També diu al pròleg de la “Contribució a la crítica de l’Economia Política” (1859) que no és la consciència la que crea l’èsser social, sinó l’èsser social qui crea la consciència. La relación entre infraestructura i superestructura no és mecànica, no és un reflexe passiu. Però és que l’activitat humana és concebuda de manera material. L’activitat humana es limita al treball. Per tant l’activitat humana és el reflexe de les condicions materials d’existència. El materialisme no pot evitar aquesta relació de reflexe per molt dialèctic que sigui.
El materialisme històric nega la noció de subjecte lliure. Es tracta d’un determinisme materialista. El subjecte humà es regeix per les mateixes lleis físiques que la naturalessa. Es tracta d’una concepció uniformista del coneixement humà. En nom de la ciència nega l’autonomia de la voluntat humana. Així pretèn que l’adveniment del comunisme és una predicció científica front a la qual res pot fer la voluntat humana. Curiosament aquesta predicció “científica” no era coneixement a posteriori que és el propi de la ciència. Es tracta més aviat d’una fe pseudocientífica. El materialisme històric confon ciència amb filosofia especulativa materialista. La filosofia materialista és una opció legítima, però al menys no hauria de tenir vergonya de si mateixa com a filosofia. La principal fal.làcia del materialisme històric és fer passar per ciència el que és filosofia especulativa. L’altra gran fal.làcia consisteix en reduir el subjecte a l’activitat productiva. És preferible al mecanicisme que nega fins i tot l’activitat humana, però reduir l’activita humana al treball productiu nega la llibertat de l’esperit humà. No explica el paper de l’espontaneïtat humana en la història.
El materialisme històric supera la metafísica del subjecte. Nega la dualitat kantiana entre subjecte i món físic. El kantisme tenia el desavantatge que presenta el subjecte d’una manera abstracta, desvinculat de les condicions concretes de la seva producció. El materialisme és imprescindible si volem conèixer el subjecte concret. Però front al materialisme històric jo proposo un materialisme moderat. El subjecte és metafísic o no és, però les condicions cocnretes de la seva producció són materials. D’aqui no hem de deduir que l’activitat humana es redueixi al treball. Si fos així tot es reduiria a raó instrumental i estariem dins d’un paradigma positivista que és el que li passa al marxisme. El subjecte lliure pertany a la raó incondicionada i en aquest sentit és inevitablement metafísic. Però per altra banda no existeix el subjecte desvinculat de la causalitat física. Això implica un dualisme entre subjecte i món físic moderat pel fet de què la producció real del subjecte és material. El subjecte lliure i el món físic interactuen dialècticament. Des del meu punt de vista no es pot parlar d’infraestructura i superestructura, sinó d’estructures oposades: la material i l’espiritual que per la seva interacció dialèctica determinen el subjecte real. Per tant jo nego el determinisme materialista. La consciència no és el mer reflexe de les condicions materials d’existència. La consciència és lliure, però només dins del marc d’unes determinades condicions materials d’existència pot arribar la seva concreció pràxico-real. Per altra banda la consciència té entitat pròpia podent modificar les condicions materials d’existència per tal de realitzar els propis objectius.
Crec que així es superen les fal.làcies del materialisme històric.

JOAN PERE SALMERÓN I CLARES. (31-III-2011).

Comentaris»

encara no hi ha cap comentari, vols ser el primer?


*
Per comprovar que ets una persona, i no un programa automatic que deixa comentaris-spam, copia la paraula que veus a la imatge.
Anti-Spam Image

Comment moderation is enabled. Your comment may take some time to appear.