anar a nevagció

LA REVOLTA DEMOCRÀTICA AL MÓN ÀRAB. (ND) 24 March 2011

Publicat per salmeron a: General , trackback

Tunísia, Egipte i Libia són exponents d’una revolta democràtica universalista que supera el marxisme i el totalitarisme en general. Aquesta revolta no té res a veure amb la descolonització. No és una revolta contra l’opresió imperialista. Ja no estem al temps del marxisme-leninisme. El procès descolonitzador ja es va fer en el seu dia. Ara l’enemic no és Occident. Al contrari, Occident està exportant la revolució democràtica. Es tracta d’una concepció universalista. La democràcia occidental no és gens ni mica la forma política de l’imperialisme. És la forma política que agaranteix la dignitat dels pobles.
Aquestes revoltes impliquen la falsació del marxisme i de la religió. Els pobles ja entenen com a llibertat l’anomenada “democràcia burgesa” pel marxisme. No hi ha lloc per a subterfugis com que l’autèntica democràcia és la dictadura del proletariat. No hi ha un plantejament classista en les actuals revoltes democràtiques. El subjecte polític no és la classe, és el poble en un sentit interclassista. La dictadura iguala tothom davant el poder polític. Tots són esclaus del règim tirànic independemment de la classe. El poble no vol una dictadura de classe, ni que sigui la classe majoritària. Aquesta fal.làcia leninista de que la dictadura del proletariat és l’autèntica democràcia perquè la classe obrera és la classe majoritària només tenia sentit quan la democràcia parlamentària era realment una democràcia només per a uns pocs. Quan la democràcia parlamentària ha demostrat el seu potencial universalista ha quedat clar que és una fal.làcia que el poder polític representa sempre els interessos de la classe dominant. No hi ha classe dominant quan es tracta del sufragi universal i les llibertats. El marxisme és mort de fa 20 anys i el que succeeix ara és la conseqüència de la desaparició del marxisme.
La religió també queda tocada davant les aspiracions de llibertat dels pobles. L’integrisme islàmic va substituir el marxisme com a forma de lluita contra la prepotència imperialista als països àrabs. Coincidia amb el marxisme en presentar una política pròpia alternativa a la dominació imperialista. Ara la lluita antiimperialista ja no té sentit. El procès descolonitzador ja es va fer al seu dia. Els països occidentals ja no són uns imperialistes que volen explotar els països pobres. Tampoc són el dimoni laicista que vol acabar amb la religió. Lluitar per la democràcia i la llibertat és el pitjor que li pot passar a l’integrisme islàmic. La lluita per la llibertat té com a model a seguir l’Occident democràtic. Ja no té sentit seguir altres formes polítiques per diferenciar-se de l’imperialisme. De totes maneres la religió continua essent un factor a tenir en compte al món àrab. Encara podrien instrumentalitzar les revoltes els integristes islàmics. Esperem que tal cosa no succeixi. En principi tot apunta en la bona direcció. La lluita per la llibertat implica un interès del poble en qüestions diferents a les de la religió. Hem d’esperar el triomf del laicisme a nivell planetari.
La intervenció de les forces internacionals a Líbia és justa. Gadafi la vol presentar com si fos una guerra colonialista, però el cert és que ha començat per una revolta del seu propi poble que poc té a veures amb pretesos interessos colonialistes d’Occident. Seria immoral no intervenir perquè estaríem deixar sol el poble libi davant del seu dictador. La intervenció d’Occident s’ha de limitar a aconseguir la transició democràtica a Líbia. El destí del poble libi ha de restar en mans dels libis mateixos.

JOAN PERE SALMERÓN I CLARES. (24-III-2011).

Comentaris»

encara no hi ha cap comentari, vols ser el primer?


*
Per comprovar que ets una persona, i no un programa automatic que deixa comentaris-spam, copia la paraula que veus a la imatge.
Anti-Spam Image

Comment moderation is enabled. Your comment may take some time to appear.