anar a nevagció

LES POSSIBILITATS HISTÒRIQUES DE L’INDEPENDENTISME CATALÀ. (ND) 24 November 2010

Publicat per salmeron a: General , trackback

Jo no sóc dels que afirmen que l’independentisme és una utopia irrealitzable. Hi ha una tendència a mistificar el present polític. Situacions contingents es presenten com si fosin inalterables.. La pertinença de Catalunya a Espanya és una malaurada contingència històrica que un dia caldrà superar. No hi ha cap determinisme històric ni en un sentit ni en un altre. No és històricament inevitable la unitat d’Espanya, però tampoc és una necessitat històrica la independència de Catalunya. Crec que hem de superar els determinismes i creure més en la potencialitat dels pobles d’assolir els seus objectius històrics. La independència de Catalunya depèn de la voluntat dels catalans. Objectivament ja han estat superades les condicions històriques que feien gairebé inevitable la pertinença de Catalunya a Espanya. Ja no tenim por de perdre el mercat nacional espanyol si ens independitzem. Ja tenim el mercat europeu i el mundial. El mercat espanyol ja el tindrem a travès d’Europa. El nostre pas per Espanya ha permès la modernització d’estructures, però ara Espanya és un llast per a continuar la nostra modernització. Catalunya no és una prioritat de l’Estat espanyol. Ho demostra clarament la manca d’inversions de l’Estat a Catalunya. El nou sobiranisme té una tendència economicista. Fora d’Espanya estarem millor econòmicament. El potencial històric de l’independentisme català consisteix en què la majoria de la població percebi la independència com a una millora econòmica. Actualment ningú sap aprofitar el potencial polític d’aquesta realitat econòmica. Aquesta és l’estratègia d’ERC del 2003 ençà. Al principi la direcció política d’ERC es va pensar que això li faria pujar electoralment de manera imparable cap a l’assoliment de la majoria parlamentària. Pensaven que li treurien vots al PSC. Però el creixement electoral es va aturar a partir de les eleccions municipals del 2007. El 2003 va pujar espectacularment de 12 a 23 escons al Parlament català. El 2006 va baixar a 21. Aquesta baixada no és significativa, encara es podien mantenir les expectatives. Però ara les enquestes indiquen que ERC continua baixant. És possible baixar fins a 14 o 15 escons. Si això fos així estariem en una situació molt propera a la d’abans del 2003. Alguna cosa no funciona. ERC ha anat massa de pressa en les seves valoracions. Ha confiat en una hipotètica majoria enlloc de consolidar el creixement assolit. Però el cert és que hi ha una contradicció entre la societat civil i els resultats electorals. Per una banda és possible mobilitzar un mil.lió i mig de persones contra la sentència del Tribunal Constitucional el 10 de Juliol i per l’altra l’únic partit independentista tendeix a la baixa. El potencial històric hi és. La mobilització contra la sentència del Tribunal Constitucional fou clarament independentista. Aquesta mobilització dóna la raó a ERC sobre el diagnòstic del nou sobiranisme, més econòmic que identitari. Però sense la pujada electoral d’ERC és impensable la independència. El futur de l’independentisme català depèn de la superació d’aquesta contradicció.
El potencial històric de l’independentisme català no és immediat. És a mig i llarg termini. Les expectatives immediates situen CIU com a guanyadora de les eleccions apropant-se a la majoria absoluta. Això és un retrocès perquè CIU no té cap perspectiva independentista. Caldrà esperar a noves conteses electorals per veure si l’independentisme puja. El vot independentista està desmobilitzat. L’única explicació d’això és que ERC ha decebut les expectatives independentistes. No ha funcionat l’estratègia de posar un president de la Generalitat espanyol com a esquer per al vot espanyolista. Sembla que ERC no ha entès el seu propi electorat. El votant independentista no esper4a polítiques d’apropament a Espanya. Espera polítiques decididament catalanistes. El votant independentista ja és conscient de la necessitat d’abandonar Espanya. Posar un president de la Generalitat espanyoll ha resultat contraproduent per al propi electorat. ERC ha decebut els propis i no ha atret els aliens. Només així és possible explicar la tendència a la baixa. ERC ha perdut una oportunitat històrica: la consolidació de l’espai aconseguit el 2003. Ara caldrà esperar temps per recuperar l’oportunitat perduda.

JOAN PERE SALMERÓN I CLARES. (23-XI-2010).

Comentaris»

1. linhai - 26 March 2011

In order to live happy, we should believe that happiness of may
Whether during the day or night, the world has two different face, for two different people there
The cosmic shrunk to only one person, the only one expansion into the universe, this is love
Life’s simple, the most quiet way memory…
http://www.ebuybus.com

2. salmeron - 28 March 2011

No entenc l’anglès.


*
Per comprovar que ets una persona, i no un programa automatic que deixa comentaris-spam, copia la paraula que veus a la imatge.
Anti-Spam Image

Comment moderation is enabled. Your comment may take some time to appear.