anar a nevagció

LA SITUACIÓ ACTUAL DE L’INDEPENDENTISME A CATALUNYA. (ND) 27 October 2010

Publicat per salmeron a: General , trackback

L’independentisme a Catalunya continua essent un fet minoritari. És cert que ara hi ha més debat independentista que abans. Des de l’any passat s’han fet consultes populars sobre la independència de Catalunya. Però hi ha un fet que és decisiu. L’independentisme no creix electoralment. Dels partits parlamentaris catalans només un es declara obertament independentista: ERC. I ERC no tendeix a crèixer electoralment. A més la praxi política d’ERC ha sigut clarament autonomista. Això no és cap retret. En les condicions actuals no és possible cap altra praxi política que no sigui autonomista.
L’independentisme català es troba en un carreró sense sortida. No hi ha cap procès independentista real. La via autonomista és l’única sortida real. Diuen que la recent sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut ha esgotat la via autonomista. Ara només queda la transició cap a la independència. Si al menys ERC tendís a crèixer electoralment tindria sentit aquesta afirmació. La sentència del Tribunal Constitucional demostra que dins d’Espanya no és possible la reconstrucció nacional de Catalunya, però no hi ha cap necessitat històrica de que Catalunya es reconstrueixi nacionalment. Malgrat la sentència del Tribunal Constitucional la via autonomista continua vigent. Els pactes polítics poden disminuir els efectes de la sentència.
CIU segueix la via autonomista i té expectatives molt altes de vot. Es podria apropar a la majoria absoluta les properes eleccions del 28 de Novembre. Sense CIU com a partit majoritari del nacionalisme català és impensable la independència de Catalunya. És irreal pretendre arrosegar CIU a postures independentistes. És cert que CIU no descarta la independència, però amb una praxi política autonomista ja els hi va bé. La sebva pretrensió és formar un govern català fort dins de l’Estat espanyol. Perquè haurien d’adoptar postures independentistes si amb la seva política ja tenen bones expectatives electorals?.
Fa poc s’ha creat la coalició Solidaritat Catalana amb la pretensió de proclamar la independència la propera legislatura. Les expectatives de vot de Solidaritat Catalana són mínimes. Es tracta de partits nous sense cap mena d’arrelament. ERC s’ha negat a formar part d’aquesta coalició amb l’argument de què sense CIU és impensable proclamar la independència la propera legislatura. Ha fet bé. Per molt malament que ho hagi fet ERC es tracta d’un partit amb un fort arrelament i, per tant, molt més seriós que Democràcia Catalana de Laporta joan-laporta.jpgo Reagrupament de Carretero.carretero.jpg No és bo anar donant pals de cec. És sorprenent aquesta pretensió de proclamar la independència la propera legislatura quan no estan donades les condicions objectives mínimes.
El PSC és un partit compromés amb l’Estat espanyol. De fet forma part del PSOE ja que no tenen grup parlamentari propi a Madrid. És cert que ERC ha arrosegat el PSC a postures que no haurien tingut si haguessin governat en solitari. Però això està encara molt lluny de l’independentisme. El PSC tendeix a baixar electoralment, però encara és un partit molt més fort que no ERC. A més ERC també tendeix a baixar electoralment. I el PSC no pensa abandonar la via autonomista. Quin sentit té, doncs, pretendre que la via autonomista està esgotada?.
ICV és un partit tradicionalment federalista. ICV prové del PSUC, partit clarament compromès amb el catalanisme. A la III Internacional era l’únic partit del món d’una nació sense Estat que tenia secció nacional pròpia. Però d’acord amb la tradició leninista no és el mateix defensar el dret de les nacions a l’autodeterminació que ser independentista. Tampoc es percep en ICV cap inclinació a abandonar el federalisme per l’independentisme.
Hem de tenir en compte també les entitats cíviques. És cert que existeixen entitats com Sobirania i Progrès clarament sobiranistes.. És cert que aquestes entitats han crescut i engloben diversos sectors de la societat. Però si això no es tradueix electoralment l’independentisme continua essent un fet minoritari. No obstant això jo no nego les possibilitats històriques de l’independentisme. Afirmo que avui dia no hi ha un procès d’emancipació nacional real. Les potencialitats independentistes romanen adormides. El que nego és la possibilitat a curt i mig termini, no a llarg termini.

JOAN PERE SALMERÓN I CLARES. (26-X-2010).

Comentaris»

1. cheap ugg boots - 20 December 2010

You’re quite right I agree with you

2. salmeron - 20 December 2010

No entenc l’anglès.

3. Bimbo - 28 February 2012

Sempre esta be poder dsuticir des de perspectives diferents. Sobretot el mes important es l’endema. Com es pot concretar en accio el que fins un determinat moment nomes es pura teoria.Ja es un primer pas cap a l’optimisme. Sera un bon estiu, doncs.


*
Per comprovar que ets una persona, i no un programa automatic que deixa comentaris-spam, copia la paraula que veus a la imatge.
Anti-Spam Image

Comment moderation is enabled. Your comment may take some time to appear.