anar a nevagció

POLÍTICA, FILOSOFIA I EMANCIPACIÓ. EL SENTIT D’AQUEST BLOG. (NF) 21 October 2010

Publicat per salmeron a: General , trackback

Aquest blog porta per títol: “Política, filosofia i emancipació”. Això dóna la idea de què es tracta de tres àmbits correlacionats. La política forma part de la filosofia pràctica. La tesi XI sobre Feuerbach, eu és el lema que es troba a la tomba de Marx, diu: “Fins ara els filòsofs s’han dedicat a interpretar el món, del què es tracta és de transformar-lo”.karl_marx.jpg Marx critica clarament la filosofia especulativa. La funció de la filosofia és bàsicament pràctica. I la praxi té com a finalitat l’emancipació humana. En això podrien estar d’acord filòsofs molt oposats entre si. El que diferencia un filòsof d’un altre és que entèn per autenticitat humana. Del concepte d’autenticitat humana derivem el d’emancipació. L’emancipació consisteix en realitzar l’autenticitat humana.
El marxisme en tant que filosofia de l’emancipació ordena la praxi política a l’emancipació del treball. En Marx la categoria de treball és fonamental. Redueix l’autenticitat humana a la realització en el producte del treball. Per això cal superar l’alienació en el treball. Des del meu punt de vista el marxisme és utòpic i autocontradictori quan proposa una mena de treball artesanal en el què superada la producció de mercaderies el treballador es realitza en el producte del seu propi treball. És utòpic perquè la producció moderna ha superat irreversiblement la producció artesanal. És autocontradictori perquè el mateix Marx considera superior la forma de producció burgesa a la del petit artesà. En el sentit en el què parla Marx d’alienació crec que és inevitable. La producció socialista és una forma no burgesa de la producció moderna. Per tant al socialisme el treballador tampoc veurà el producte del seu propi treball. La contradicció entre treball abstracte i treball concret és insuperable. El treballador individual no pot obtenir l’emancipació com a tal treballador individual, sinó com a membre de la classe. Al socialisme s’emancipa la classe obrera, mai el treballador individual respecte del vincle de ferro amb la totalitat social.
Crec que el marxisme no és vàlid com a paradigma de l’emancipació humana. D’acord amb habermas.jpgHabermas la racionalitat comunicativa té un potencial emancipador respecte de les imposicions sistèmiques. Això implica un paradigma universalista i racionalista. L’èsser humà és un subjecte racional que es realitza dins de la comunitat universal de diàleg. La racionalitat comunicativa es fonamenta en la “coacció sense coaccions” del millor argument. No es tracta d’una imposició sistèmica, sinó de l’obligatorietat d’acceptar el millor argument. Tots els participants al diàleg són lliures i iguals dins del respecte a les normes formals a priori del diàleg. Tothom ha d’acceptar el principi de no contradicció. Per això es tracta d’una “coacció sense coaccions”. La coacció consisteix en l’obligatorietat dels principis del diàleg, però no és una coacció en el sentit d’una imposició arbitrària. La racionalitat comunicativa genera estructures socials lliures i emancipades. En la societat actual la racionalitat comunicativa està distorsionada per les imposicions sistèmiques. El sistema econòmic pertany a la racionalitat instrumental i aquest interfereix la racionalitat comunicativa. L’emancipació consisteix en alliberar-se de les distorsions sistèmiques originades per la racionalitat instrumental. No és que la racionalitat instrumental sigui dolenta, és dolenta la interferència sobre la racionalitat incondicionada, pròpia de la racionalitat comunicativa. Quan els subjectes que interactúen en el diàleg no són lliures ni iguals s’ha produït una interferència de la racionalitat instrumental sobre la racionalitat comunicativa. Això perjudica la democràcia, la distorsiona. La racionalitat comunicativa és, doncs, un ideal emancipador.
També tinc en compte el paradigma kantià. El dualisme kantià consisteix en la dicotomia entre la racionalitat condicionada de la causalitat física i la racionalitat incondicionada de la causalitat de la llibertat. El subjecte humà es regeix per la causalitat incondicionada de la llibertat. Per tantimmanuel_kant.jpg Kant estableix una dicotomia entre la física i la metafísica. Però Kant no és un pensador tradicional. La seva metafísica només afecta el camp ètic. No és possible una metafísica de la naturalessa física. En canvi la tradició si que pretenia una metafísica del món físic. És a dir, pretenia la possibilitat de la causalitat incondicionada com a primers principis de la naturalessa. Kant talla amb això. La raó en el seu ús teòric cau en paralogisme i antinòmies quan pretèn l’incondicionat. En canvi a l’ètica és a l’inrevès. Només és possible l’ús incondicionat de la raó. Això es palesa en l’imperatiu categòric. “Actúa de tal manera que la teva màxima sigui vàlida per a una legislació universal.” S’ha d’acomplir la llei per respecte a la llei mateixa, no pels beneficis que poguem obtenir. Per això l’ètica kantiana és un ètica formal. Les ètiques materials es fonamenten en l’imperatiu hipotètic. Si fas tal cosa obtindràs determinats resultats. El respecte a la llei és pels resultats positius que se’n deriven. D’aqui podem deduir un ideal d’emancipació humana en Kant. L’emancipació humana consisteix en regir-se per les exigències de l’imperatiu categòric, ja que aquest és la garantia de l’autonomia de la moral. El polític s’ha de regir per l’imperatiu categòric com a praxi emancipadora. Així en Kant podem trobar la confluència de política, filosofia i emancipació.
La meva postura no és kantiana perquè modera el dualisme kantià des d’una perspectiva materialista. El subjecte humà es realitza dins d’unes determinades condicions materials d’existència. Es tracta de posar al servei de l’emancipació humana les condicions materials. Però el subjecte tal com l’entèn Kamt fa abstracció del seu context material. Això és el que jo considero impossible.
q1294325904_7928.jpg En conclusió, el meu ideal d’emancipació és una síntesi de Kant, Marx i Habermas. L’emancipació del treball forma part de l’emancipació general de la humanitat, però no tot es redueix al treball. La política s’ha d’orientar no a la mera satisfacció de les necessitats económiques, sinó a crear la base material per a la realització del subjecte racional lliure dins del seu context social. Aquest és el sentit del meu blog: la reflexió sobre quina és la millor manera d’aconseguir l’emancipació del subjecte racional.

JOAN PERE SALMERÓN I CLARES. (11-X-2010).

Comentaris»

encara no hi ha cap comentari, vols ser el primer?


*
Per comprovar que ets una persona, i no un programa automatic que deixa comentaris-spam, copia la paraula que veus a la imatge.
Anti-Spam Image

Comment moderation is enabled. Your comment may take some time to appear.