anar a nevagció

METAFÍSICA I POSITIVISME. (5) (NF) 20 August 2010

Publicat per salmeron a: General , trackback

jurgen_habermas.jpgEl pensament postmetafísic de Jürgen Habermas.

Fins ara he seguit una línia que comença amb el que és més metafísic i arriba al què és més positivista, però Jürgen Habermas no segueix aquesta línia vers el positivisme. És a dir, Habermas no és el summum del positivisme encara que s’enquadri ell mateix dins del pensament postmetafísic. Habermas suposa una reacció front al positivisme sense tornar a la metafísica.
Segons Habermas a partir de Hegel ja no es pot fer metafísica. No és possible un discrus de la totalitat de l’ens ni un sitema omniabarcador i definitiu. La raó s’ha demostrat falible, la veritat ha deixat de ser quelcom accesible a l’home de manera definitiva i absoluta. La pluralitat de discursos possibles ja ho demostra. Ara bé, en Habermas s’ha de diferenciar la raó instrumental de la raó comunicativa. El que hi ha de dolent en el positivisme no és la raó instrumental, sinó que redueixi la raó a aquesta. El coneixement científic és vàlid, així com la seva aplicació tècnica. La realitat del treball humà s’ha d’entendre des de la raó instrumental, perquè té com a finalitat uns determinats resultats i no el coneixement de la veritat. El treball pertany al que anomena sistema, és a dir, no a l’àmbit de la socialització, sinó de la realitat socioeconòmica. Aleshores el model positivista és vàlid en tant que s’aplica a aquest àmbit de la realitat. La filosofia no pot tenir pretensions de subordinar la ciència, ni de fer un discurs sense tenir en compte el discurs científic. Una i altra s’interrelacionen necesàriament. La filosofia no es limita a ser mètode científic, però tampoc és quelcom independent. Per això critica la metafísica. Per a ell el pensament prehegelià, en particular el neotomisme, és inadmissible perquè fa com si es poguès neutralitzar respecte de l’avenç científic. A més considera que els temps de l’accès privilegiat a la veritat per part del metafísic han passat per sempre. El filòsof modern s’ha de limitar a fer la seva proposta i aquesta ja es demostrarà com a vertadera o falsa al llarg del diàleg universal. A més el filòsof modern no pot pretendre donar receptes per a la vida de l’individu. D’acord amb la llibertat individual la filosofia s’ha de limitar a establir una ètica mínima que respecti els drets de tothom, però sense ficar-se en l’àmbit privat. Això nega les pretensions de Plató, Aristòtil i el cristianisme de poder fonamentar una ètica mínima que normativitza la vida de l’individu. El filòsof modern tampoc pot pretendre arribar a un coneixement absolut i incondicional. Tot el que afirmem, diu Habermas, ho afirmem com si fos vàlid per a tot espai i per a tot temps, però ho afirmem dins de les condicions determinades de la nostra situació. Per això en Habermas és inevitable la tensió entre pensament universalista i caràcter situat de la raó. És també inevitable la tensió entre idealisme i materialisme. Per una banda hi ha una veritat universal i necesària, però per altra s’ha de donar en un context concret. El context concret en què es dóna la veritat fa impossible poder determinar-la com a tal de manera definitiva. Però per a veure bé això es fa necesari tractar sobre la racionalitat comunicativa.
La raó comunicativa consisteix en les normes a priori del llenguatge que han de seguir necesàriament tots els subjectes competents lingüísticament que participen en el diàleg. Les normes a priori del llenguatge són el principi de no contradicció, el principi segons el qual no pots dir B d’A i al mateix temps no B d’A, que s’ha de presuposar el dret de l’altre a respondre mitjançant regles, que s’han d’acceptar necesàriament les millors raons (consens racionalment motivat), etc. Aquestes regles no són matèria de discussió, perquè aleshores es cauria en regresió ad infinitum, sempre hauriem d’estar discutint sobre quines són les regles per a poder discutir. I a més són la fonamentació de tota discussió possible. Aleshores, aquesta és pròpiament l’única veritat universal i necesària que es pot establir de manera definitiva. Utilitzant aquestes regles podem tenir tres tipus de pretensions: de veritat, de veracitat i de rectitud. La determinació de la validessa de les pretensions són sempre a posteriori, perquè si no no tindria cap sentit el diàleg. Aleshores s’ha de diferenciar entre la comunitat ideal de diàleg i la comunitat real. La comunitat ideal és la de tots els homes que accepten les normes del diàleg i la comunitat real és empírica. És a dir la formen els homes que realment participen en el diàleg i això suposa que no necesàriament respecten les normes del diàleg. La comunitat ideal és necesària com a norma del què és un autèntic diàleg i com ideal regulatiu de la veritat. La veritat és quelcom al què es tendeix sense arribar mai si tots participen seguint les regles del llenguatge. Aquest paradigma evita a Habermas caures en l’escepticisme. El coneixement és possible, però a mesura que es desenvolupa el diàleg universal. La raó comunicativa fa possible un àmbit de realització de l’home que no és la mera relació amb les coses. L’home es socialitza mitjançant la raó comunicativa, és l’àmbit de la praxi i per tant de l’autèntica emancipació humana.
Aleshores s’ha de veure qude en Habermas hi ha una ètica universalista que es fonamenta en el paradigma del llenguatge. El fet de què el llenguatge siugi universal fa possible l’enteniment universal i determinar entre tots què és vàlid i què no és vàlid.
A més del llenguatge es deriva la llibertat perquè aquesta es funda en la capacitat individual de cadascú per donar bones raons. Es tracta d’una llibertat seguint regles, perquè exigeix l’acceptació de la “coacció sense coaccions” de la raó. És a dir, ningú està obligat per interessos particulars de ningú, sinó per l’exigència de la raó. El fet de què l”ètica de Habermas sigui universalista no exclou la pluralitat cultural. Tota cultura és legítima en tant que no nega els drets fonamentals de l’home. Dir que això és etnocentrisme és un prejudici relativista que cau ell mateix en etnocentrisme, perquè que jo sàpiga ekl relativisme cultural és occidental.
La política de Habermas s’ha d’orientar a una praxi emancipadora, és a dir, partint de la raó comunicativa s’ha d’aconseguir una democràcia participativa que estigui d’acord amb els drets fonamentals de l’home. Però democràcia participativa no és voluntat majoritària sense més, perquè aleshores podriem justificar el nazisme, l’integrisme islàmic o qualsevol barbaritat que volguès el poble. Democràcia participativa és seguir el principi d’universalització segons el que qual és vàlid només el que accepten tots els afectats (que en la praxi política inevitablement es redueix a voluntat majoritària), però sempre que tots segueixin principis a priori del llenguatge. Si no és així es poden donar bones raons contra la voluntat majoritària. Així, doncs, Habermas harmonitza raó política i ètica.
Però la pregunta que sorgeix inevitablement d’aqui és si en el fons Habermas no és un metafisic, al menys en l’ètica. El que és cert és que Habermas diferencia entre filosofia i ciència.
L’ètica no es pot fonamentar des de cap ciència empírica, sinó des d’una filosofia universalista que estableix el mínim de possibilitat de tot discurs contextualment situat. Habermas no és metafísic en el sentit de què no deriva d’un discurs de l’ens o de la naturalessa humana el que ha de fer l’home. Habermas deriva l’ètica universal d’un fet empíricament universal: el llenguatge, i això li permet anar més enllà de l’ètica empíricament existent.
Per tant Habermas no torna a la metafísica, però tampoc es queda en un positivisme. Respecte de Dèu està clar que ha de renunciar a aquesta idea. Si no és possible una fonamentació última, només hi ha el que és donat, al menys respecte de la naturalessa física.

JOAN PERE SALMERÓN I CLARES. (11-VIII-2010).

Comentaris»

1. Tuti García - 2 September 2010

Hola Joan, sóc la Tuti García del programa Ciutat Oberta de Ràdio Ciutat de Badalona. Voldriem parlar amb tu sobre una possible col·laboració en la secció de blocs que engeguem aquesta temporada.
El meu telf és 93 497 40 00.
Gràcies

2. salmeron - 2 September 2010

Moltes gràcies. Hem posaré en contacte amb tu el més aviat possible.


*
Per comprovar que ets una persona, i no un programa automatic que deixa comentaris-spam, copia la paraula que veus a la imatge.
Anti-Spam Image

Comment moderation is enabled. Your comment may take some time to appear.