anar a nevagció

LA DEMOCRÀCIA CONTEMPORÀNIA I LA FONAMENTACIÓ DE LA LLIBERTAT PÚBLICA I PRIVADA. (ND) 24 December 2009

Publicat per salmeron a: General , trackback

Podem situar el neixement de la democràcia contemporània el 1640 amb la revolució de Cromwell (1599-1658).oliver_cromwell_gaspard_de_crayer.jpg La Carta Magna de 1215 cal situar-la encara dins del règim de producció feudal. Encara es tractava del límit posat per l’aristocràcia al poder reial. En canvi Oliver Cromwell representa no ja l’interès de classe terratinent, sinó la burgesia com a classe ascendent. Carles I es va veure obligat a convocar el Parlament per necessitat de diners. Cromwell no representa l’aristocràcia que vol limitar el poder reial en funció de la llibertat econòmica. En aquest sentit parlem de revolució burgesa. La revolució burgesa de Cromwell culmina en la Primera República anglesa perquè el rei, Carles I, volia conservar el poder absolut.
En canvi la revolució de 1789 adopta la forma política de la revolució burgesa. Primer hi ha la “revolta dels privilegiats” i desprès els “cahiers de doleance” (quaderns de queixes) que s’estèn a tot el poble. La revolució de 1789 culmina en el poder polític dels “sans cullottes” (els sense roba) limitat per la burgesia revolucionària (els jacobins). Aquest caos polític porta a “l’ordre burgès” imposat per Napoleó I Bonaparte.
Si a la revolució política de Cromwell trobem el concepte burgès de llibertat econòmica a la de 1789 trobem el concepte polític de la llibertat pública i privada: la Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà. En canvi a la revolució de 1776 la llibertat política adopta la forma de la Independència Nacional.
La democràcia contemporània té les seves arrels en la lluita burgesa per superar les cadenes de l’estancament econòmic pròpies del mode de producció feudal. Però políticament adopta la forma de la lluita per la democràcia parlamentària és la representació política de la nova classe ascendent es perd de vista el seu contingut universalista de la democràcia parlamentària. La llibertat pública i privada només és possible si la classe treballadora al menys gaudeix dels mitjans materials per a la participació política, així com en la seva vida privada ha de poder gaudir del benestar material necesari per a poder dir que és el seu propi amo. Així, doncs, el concepte social és el que permet l’equilibri entre l’origen econòmic de la democràcia (interès de classe burgès) i el concepte polític (llibertat pública i privada).
Quin sigui el mode de producció adequat o a quina classe social ha de pertànyer el poder polític, és una qüestió secundària. El mode de producció ha de ser qualsevol que satisfaent les necessitats socials mínimes s’adequi a la representació política universalista de la ciutadania. El poder polític de la classe és circumstancial segons prevalgui la necessitat de creixement econòmic (la burgesia) o la necessitat de repartir de manera relativament igualitària el producte social del treball (la classe obrera).
El liberalisme polític és la base ideològica de la llibertat pública i privada. El socialisme és el mode de producció més adequat a la universalització de les llibertats. En aquest sentit hem de superar el cinisme polític del liberalisme econòmic que redueix el poble al Tercer Estat o burgesia, però també hem de superar el marxisme. marx340a.jpgLes llibertats no són instrumentals. És instrumental el mode de producció respecte de les llibertats. D’acord amb categories marxistes-leninistes jo seria un “idealista petit burgès”. Jo reconec la base metafísica del meu universalisme de les llibertats. El que em resulta intolerable del marxisme és l’adjectivació de classe que li posa a totes les ideologies. La llibertat pública i privada genèticament prové de l’ascens social de la burgesia. Però és que el marxisme confon genètica social amb fonamentació ideològica. No sap fer la dissociació entre genètica social i fonamentació universalista. La síntesi entre liberalisme polític i economia social pot superar l’hiat entre origen social i universalisme metafísic.
El liberalisme econòmic és una repulsiva hipocresia que alimenta la crítica marxista. això ha afavorit dos segles de lluita entre dos equivocats. Això no em posa a mi del costat dels reaccionaris, que venen a dir el mateix; però no creuen ni en la llibertat pública ni en la privada. La meva metafísica és la que es dedueix de les revolucions burgeses. No tinc cap enyorança de poders polítics paternalistes de l’Esglèsia, la monarquia o l’aristocràcia. Jo crec en la majoria d’edat de la humanitat que comença políticament amb Cromwell, filosòficament amb Kant, socialment amb Marx, etc. La meva metafísica és de l’emancipació, no de l’alienació. Per això jo sóc integralment un modern, no un reaccionari.

JOAN PERE SALMERÓN I CLARES. (24-XII-2009).

Comentaris»

1. Luis María Martínez Garate - 25 December 2009

PROPUESTA DE TRADUCCIÓN:

LA DEMOCRACIA CONTEMPORÁNEA Y LA FUNDAMENTACIÓN DE LA LIBERTAD PÚBLICA Y PRIVADA. (ND) 24 Diciembre 2009

Podemos situar el nacimiento de la democracia contemporánea en 1640 con la revolución de Cromwell (1599-1658). La Carta Magna de 1215 hay que situarla todavía dentro del modo de producción feudal. Se trataba del límite impuesto por la aristocracia al poder real. En cambio, Oliver Cromwell representa no ya el interés de la clase terrateniente, sino el de la burguesía como clase ascendente. Carlos I se vio obligado a convocar al Parlamento por necesidad de dinero. Cromwell no representa a la aristocracia que quiere limitar el poder real en función de la libertad económica. En este sentido hablamos de revolución burguesa. La revolución burguesa de Cromwell culmina en la Primera República inglesa porque el rey, Carlos I, quería conservar el poder absoluto.

En cambio la revolución de 1789 adopta la forma política de revolución burguesa. Primero está la “revuelta de los privilegiados” y después los “cahiers de doleance” (cuadernos de quejas) que se extiende a todo el pueblo. La revolución de 1789 culmina con el poder político de los “sans cullottes” (los sin ropa) limitado por la burguesía revolucionaria (los jacobinos). Este caos político lleva al “orden burgués” impuesto por Napoleón I Bonaparte.

Si en la revolución política de Cromwell encontramos el concepto burgués de libertad económica, en la de 1789 encontramos el concepto político de la libertad pública y privada: la Declaración de los Derechos del Hombre y del Ciudadano. En cambio en la revolución de 1776 la libertad política adopta la forma de la Independencia Nacional.

La democracia contemporánea tiene sus raíces en la lucha burguesa para superar las cadenas del estancamiento económico propias del modo de producción feudal. Pero políticamente adopta la forma de lucha por la democracia parlamentaria, en la representación política de la nueva clase ascendente se pierde de vista el contenido universalista de la democracia parlamentaria. La libertad pública y privada sólo es posible si la clase trabajadora al menos disfruta de los medios materiales para la participación política, así como en su vida privada tiene que poder disfrutar del bienestar material material necesario para poder decir que es su propio amo. Así, pues, el concepto social es el que permite el equilibrio entre el origen económico de la democracia (interés de clase burgués) y el concepto político (libertad pública y privada).

Cuál sea el modo de producción adecuado o a qué clase social tiene que pertenecer el poder político, es una cuestión secundaria. El modo de producción tiene que ser cualquiera que satisfaga las necesidades sociales mínimas y que se adecúe a la representación política universaalista de la ciudadanía. El poder político de clase es circunstancial según prevalezca la necesidad de crecimiento económico (la burguesía) o la necesidad de repartir de manera relativamente igualitaria el producto social del trabajo (la clase obrera).

El liberalismo político es la base ideológica de la libertad pública y privada. El socialismo es el modo de producción más adecuado a la universalización de las libertades. En este sentido tenemos que superar el cinismo político del liberalismo económico que reduce al pueblo al Tercer Estado o burguesía, pero también tenemos que superar el marxismo. Las libertades no son instrumentales. Es instrumental el modo de producción respecto de las libertades. De acuerdo con categorías marxistas-leninistas yo sería un “idealista pequeño burgués”. Reconozco la base metafísica de mi universalismo de las libertades. Lo que me resulta intolerable del marxismo es la adjetivación de clase que pone a todas las ideologías. La libertad pública y privada genéticamente proviene del ascenso social de la burguesía. Pero es que el marxismo confunde confunde genética social con fundamentación ideológica. No sabe hacer la distinción entre genética social y fundamentación universalista. La síntesis entre liberalismo político y economía social puede superar el hiato entre origen social y universalismo metafísico.

El liberalismo económico es una repulsiva hipocresía que alimenta la crítica marxista. esto ha favorecido dos siglos de lucha entre dos errores. Esto no me pone del lado de los reaccionarios, que vienen a decir lo mismo; pero no creen ni en la libertad pública ni en la privada. Mi metafísica es la que se deduce de las revoluciones burguesas. No tengo ninguna añoranza de poderes políticos paternalistas de la Iglesia, la monarquía o la aristocracia. Yo creo en la mayoría de edad de la humanidad que empieza políticamente con Cromwell, filosóficamente con Kant, socialmente con Marx, etc. Mi metafísica es la de la emancipación, no la de la alienación. Por esto soy integralmente un moderno, no un reaccionario.

2. salmeron - 27 December 2009

Com sempre la teva traducció és pràcticament perfecta.
Moltes gràcies.


*
Per comprovar que ets una persona, i no un programa automatic que deixa comentaris-spam, copia la paraula que veus a la imatge.
Anti-Spam Image

Comment moderation is enabled. Your comment may take some time to appear.