anar a nevagció

INDEPENDENTISME I PLURALISME IDEOLÒGIC. (ND) 16 Novembre 2009

Publicat per salmeron a: General , trackback

El pluralisme ideològic només és possible dins del marc de la concepció de la democràcia nacional. En la concepció política hegeliana l’Estat és la màxima autoritat concebible, tot dret neix de l’Estat. Això avui dia, dos segles desprès, està matisat per l’existència d’institucions supranacional i internacionals. Però els Estats són el subjecte de dret internacional que tenen reconegut el seu territori nacional.
L’independentisme no pot negar el concepte d’Estat-Nació. Això implicaria una estranya idea anarquitzant que no es correspon amb la lluita per l’Estat propi. L’independentisme ha de capgirar els fonaments ideològics de l’estat-Nació, però no negar l’Estat-Nació com a tal. L’Estat-Nació és la comunitat nacional constituida políticament de la comunitat nacional per a la seva autorrealització com a nació.
Ara bé, l’Estat pot ser totalitari o pluralista. L’Estat pot ser l’eina d’uniformització ideològica de tota la població o bé la garantia dels drets dels ciutadans. Si hi ha pluralitat ideològica hi ha també societat civil, opinió pública lliure. Aleshores la funció de l’Estat és agarantir la llibertat. L’Estat no s’imposa a la societat civil. Al contrari és l’instrument per ala realització dels seus objectius polítics. Això que per una banda és veritat, per una altra genera un miratge. Aleshores sembla que qualsevol opció política si segueix el procedimentalisme democràtic pot utilitzar políticament l’Estat com vulgui. Això seria el caos, no la democràcia liberal.
L’independentisme identitari vol l’alliberament nacional sobre la base ideològica d’un conceptede poble lingüístico-cultural. L’alliberament nacional no es pot entendre com una opció política més, sinó com el fonament constitucional del nou Estat. El fonament constitucional d’un estat és la base de qualsevol legislació positiva possible. En canvi el pluralisme ideològic tal com s’ha portat fins a les últimes conseqüències al nostre món contemporani implica la legitimitat de qualsevol ideologia,incloses les que neguen els mateixos fonaments constitucionals de l’Estat. A més aquestes ideologies poden lluitar políticament per l’assoliment dels seus objectius polítics dins del mateix Estat que volen destruir. Un Estat independent hauria d’acceptar l’existència de partits per la reunificació de l’antic Estat opresor. Aquests partits es podrien presentar a les eleccions amb totes les garanties jurídiques i polítiques i podriem aplicar el seu programa d’acord amb el procedimentalisme democràtic. Ara bé, tot això seria possible d’acord amb els fonaments constitucionals del nou Estat. Cap programa polític es pot aplicar contra els fonamentsconstitucionals de l’Estat que el fa possible. Això no va contra el principi de les majories. Ans al contrari. Tota majoria procedimentalment legítima presuposa els fonaments constitucionals de l’Estat que la fa possible. Per destruir el nou estat els reunificadors a més hauriemn de tenir prou força política com per aconseguir la reforma constitucional.
L’independentisme no té cap potencial revolucionari quant a l’estructura de l’Estat-Nació. La inversió revolucionària afecta als fonaments ideològics i a les relacions socials i econòmiques, per`po no a l’estructura política de l’Estat.. Si volem un Estat plural ideològicament el model ja està inventat. La independència naciional de Catalunya, per exemple, capgiraria les possibilitats polítiques dels partits quant a la política nacional; però el poder pluralista seria el mateix. Els espanyols tindriem tots els drets polítics, però en una situació constitucional irrecíproca a favor dels catalans.
En la qüestió lingüística implicaria capgirar la situació actual. A l’ordre intern de Catalunya només el català exerciria el dret de sobirania. Es podria parlar castellà, però ningú podria alegar desconeixement del català. Qui desconeguès el català no seria el ciutadà de la nació sobirana catalana, no seria un subjecte de dret. Estaria en una situació impossible. I tant que hi hauria bilingüisme!!. Però irrec´ñiproc a favor del català.
Les idees espanyolistes de què l’independentisme és intransigent, intolerant, etc. neixen de l’odi irreflexiu als catalans i a tots els seus pobles oprimits. L’espanyolisme no és una interpretació racional del món. L’espanyolisme és la destrucció dels fonaments intel.lectuals de l’enteniment humà i el raonament cec sense la percepció intel.lectual del subjecte moral. També va ser Martin Luther King (1929-68) intolerant amb els blans que tractaven els negres d’inferiors. Quan l’espanyol amb residència estable a Catalunya m’obliga a que li parli en castellà té el mateix nivell moral que un blanc que obligava el negre a aixecar-se del seient per seure ell. Amb l’odi ètnic, negar l’obligació universal de conèixer el català a tots els àmbits de la llengua, intolerància absoluta. Parlar espanyol dins de l’obligació universal de cfonèixer el català tot el que es vulgui, perquè això és llibertat legítima.

JOAN PERE SALMERÓN I CLARES. (15-XI-2009).

Comentaris»

1. Luis María Martinez Garate - 21 Novembre 2009

INDEPENDENTISMO Y PLURALISMO IDEOLÓGICO.
JOAN PERE SALMERÓN I CLARES

El pluralismo ideológico sólo es posible dentro del marco del concepto de la democracia nacional. En la concepción política hegeliana el Estado es la máxima autoridad concebible, todo derecho nace del Estado. Esto hoy en día, dos siglos después, está matizado por la existencia de instituciones supranacionales e internacionales. Pero los Estados son el sujeto de derecho internacional que tiene reconocido su territorio nacional.

El independentismo no puede negar el concepto de Estado-Nación. Esto implicaría una extraña idea anarquizante que no se corresponde con la lucha por el Estado propio. El independentismo tiene que cambiar los fundamentos ideológicos del Estado-Nación, pero no negarlo como tal. El Estado-Nación es la comunidad nacional constituida políticamente para su autorrealización como nación.

Ahora bien, el Estado puede ser totalitario o pluralista. El Estado puede ser la herramienta de uniformización ideológica de toda la población o bien la garantía de los derechos de los ciudadanos. Si hay pluralidad ideológica hay también sociedad civil, opinión pública libre. Entonces la función del Estado es garantizar la libertad. El Estado no se impone a la sociedad civil. Por el contrario es el instrumento para la realización de sus objetivos políticos. Esto que por una parte es verdad, por otra genera un espejismo. Entonces parece que cualquier opción política si sigue el procedimentalismo democrático puede utilizar políticamente el Estado cómo quiera. Esto sería el caos, no la democracia liberal.

El independentismo identitario quiere la liberación nacional sobre la base ideológica de un concepto de pueblo lingüístico-cultural. La liberación nacional no se puede entender como una opción política más, sino como el fundamento constitucional del nuevo Estado. El fundamento constitucional de un Estado es la base de cualquier legislación positiva posible. En cambio el pluralismo ideológico tal como se ha llevado hasta las últimas consecuencias en nuestro mundo contemporáneo implica la legitimidad de cualquier ideología, incluidas las que niegan los mismos fundamentos constitucionales del Estado. Además estas ideologías pueden luchar políticamente por el logro de sus objetivos políticos dentro del mismo Estado que quieren destruir. Un Estado independiente tendría que aceptar la existencia de partidos favorables a la reunificación del antiguo Estado opresor. Estos partidos se podrían presentar a las elecciones con todas las garantías jurídicas y políticas y podrian aplicar su programa de acuerdo con el procedimentalismo democrático. Ahora bien, todo esto sería posible de acuerdo con los fundamentos constitucionales del nuevo Estado. Ningún programa político se puede aplicar contra los fundamentos constitucionales del Estado que lo hace posible. Esto no va contra el principio de las mayorías. Más bien al contrario. Toda mayoría procedimentalmente legítima presupone los fundamentos constitucionales del Estado que la hace posible. Para destruir el nuevo Estado los reunificadores además habrían de tener suficiente fuerza política como para conseguir la reforma constitucional.

El independentismo no tiene ningún potencial revolucionario en cuanto a la estructura del Estado-Nación. La inversión revolucionaria afecta a los fundamentos ideológicos y a las relaciones sociales y económicas, pero no a la estructura política del Estado.. Si queremos un Estado plural ideológicamente el modelo ya está inventado. La independencia nacional de Cataluña, por ejemplo, cambiaría las posibilidades políticas de los partidos en cuanto a la política nacional; pero el poder pluralista sería el mismo. Los españoles tendrían todos los derechos políticos, pero en una situación constitucional irrecíproca en favor de los catalanes.
En la cuestión lingüística implicaría cambiar la situación actual. En el orden interno de Cataluña sólo el catalán ejercería el derecho de soberanía. Se podría hablar castellano, pero nadie podría alegar desconocimiento del catalán. Quién desconociera el catalán no sería el ciudadano de la nación soberana catalana, no sería un sujeto de derecho. Estaría en una situación imposible. ¡¡Por supuesto que habría bilingüismo!!. Pero irrecÍproco en favor del catalán.

Las ideas españolistas de que el independentismo es intransigente, intolerante, etc. nacen del odio irreflexivo a los catalanes y a todos sus pueblos oprimidos. El españolismo no es una interpretación racional del mundo. El españolismo es la destrucción de los fundamentos intelectuales del entendimiento humano y el razonamiento ciego sin la percepción intelectual del sujeto moral. También fue Martin Luther King (1929-68) intolerante con los blancos que trataban a los negros como inferiores. Cuando el español con residencia estable en Cataluña me obliga a que le hable en castellano tiene el mismo nivel moral que el blanco que obligaba el negro a levantarse del asiento para sentarse él. Con el odio étnico, negar la obligación universal de conocer el catalán en todos los ámbitos de la lengua, intolerancia absoluta. Hablar español dentro de la obligación universal de conocer el catalán todo lo que se quiera, porque esto es libertad legítima.

2. salmeron - 23 Novembre 2009

M’agrada molt la traducció. Fins i tot diria, i no ho dic per quedar bé, que s’ha perfeccionat respecte de les anteriors que ja eren molt bones.
Moltes gràcies.

3. Luis María Martinez Garate - 24 Novembre 2009

Encantados de contar con tu colaboración.

Luis María Martínez Garate

4. salmeron - 24 Novembre 2009

La tindreu sempre a la vostra disposició.

JOAN PERE


*
Per comprovar que ets una persona, i no un programa automatic que deixa comentaris-spam, copia la paraula que veus a la imatge.
Anti-Spam Image