anar a nevagció

LLIBERTATS INDIVIDUALS I FILOSOFIA DEL SUBJECTE. (NF) 21 Gener 2009

Publicat per salmeron a: General , trackback

La idea de llibertat individual és una idea moderna. L’època moderna descovreix l’individu. Ningú abans del segle XVII havia pensat una idea tan revolucionària com alliberar l’individu de sobiranies externes. L’Estat liberal serveix la sobirania individual.És un Estat policia, no policiac. La seva funció es limita a vigilar que un individu no trepitgi l’àmbit legítim d’un altre. Per tant l’Estat no exerceix la sobirania per si mateix, sinó en tant que garantia de l’exercici dels dretsfonamentals dels ciutadans. D’aqui es dedueix que l’Estat és un instrument per a la realització de les llibertats individuals. L’Estat modern ja no és un pastor del ramat, sinó un guàrdia urbà que únicament vigila que tothom pugui circular lliurement, com deia Michael Foucault (1926-84).
La concepció de les llibertats individuals ha anat lligada històricament a la llibertat econòmica, la revolució burgesa. La idea de John Locke (1632-1704) i la realitat social dels Estats Units de les primeres dècades de la independència, era petit burgesa. Es tracta d’un món de petits propietaris, on tothom té agarantida la seva llibertat gràcies a la propietat., l’Estat únicament vigila que es respectin els límits de la propietat de cadascú. L’evolució econòmica posterior ha separat més el concepte de les llibertats individuals del de la llibertat econòmica. La gran concentració de capitals no ha destruït la llibertat econòmica, però la petita burgesia ha deixat de ser l’eix vertebrador de la societat. El marxisme del segle XIX tenia raó en anar contra la propietat, perquè en tant que s’associava la llibertat individual a llibertat econòmica, el procès de proletarització d’àmplies capes de la població anava contra la libertat individual.
El marxisme és una filosofia antifilosòfica. Sempre ha abominatb dels conceptes filosòfics per a explicar els procesos econòmics, socials i polítics. El marxisme ha preferit utilitzar categories econòmiques i socials abans que conceptes de filosofia especulativa. Però la història no ha anat a favor del marxisme. De fet a les societats occidentals del segle XX la llibertat individual es separa de la base econòmica. Això succeeix especialment a la segona meitat del segle. La proletarització no és tan universal com la prevista pel marxisme, però essent majoritària aquesta no obstaculitzagens ni mica l’exercici de les llibertats individuals. La paradoxa de la segona meitat del segle XX és que la intervenció pública és la garantia de les llibertats individuals. Si que hi ha una relació entre economia i llibertat individual, però no és precisament la llibertat econòmica la que les agaranteix, sinó el control pública del mercat lliure. És per aquesta raó que les categories econòmiques i socials no poden explicar el fet de la llibertat individual suficiemment. L’economia és la condició de possibilitat externa de la llibertat individual, no el seu fonament. Per això un segle i mig desprès de Marx cal tornar a conceptes de filosofia especulativa si volem explicar aquest fenomen.
La llibertat individual com a concepte universalista només es pot entendre dins del marc de la filosofia del subjecte. Les societats occidentals han arribat a realitzar els conceptes universalistes de la Ilustració del segle XVIII. Ja no té sentit criticar el caràcter de classe d’aquest universalisme. El fonament de les llibertats individuals no és la base material, sinó el subjecte. La base material és la condició de possibilitat de la seva realització. Entenem que tot individu és el subjecte legitimat i no té com a límit res més que no sigui un altre subjecte. La llibertat individual va lligada a allò que pot utilitzar legítimament com a instrument per a si. El subjecte és sempre en relació a la cosa. El subjecte pertany a l’àmbit de la raó incondicionada i les coses al de la raó instrumental. Es vulneren els drets fonamentals quan un subjecte és reduït a cosa per a la realització de la llibertat individual d’un altre. Per tant aquesta va lligada al concepte de persona com a fi en si mateix. El subjecte per a tenir llibertat individual ha de saber quines són les coses que són per a si. En aquest sentit la llibertat individual és inseparable de la materialitat, però entesa aquesta com a instrumental del subjecte. La llibertat individual s’entèn també dins del marc de les relacions socials.
Les llibertats d’expresió, reunió i associació són llibertats individuals que impliquen la relació social amb altres individus. La llibertat d’expresió és el dret de comunicar als altres la seva interpretació del món o la seva opinió sobre qualsevol assumpte. La llibertat d’expresió dins del diàleg exigeix el respecte a les normes racionals del diàleg. Ningú pot imposar la seva opinió, sinó és pel mètode de la coacció sense coaccions del millor argument. Mantenir cegament la pròpia opinió al diàleg trenca les normes del diàleg i vulnera el dret a la llibertat d’expresió dels altres. Les llibertats de reunió i associació implica que aquestes no siguin armades ni atemptin contra els drets generals o de tercers, i implica que cada individu es pugui reunir o associar amb altres sense coaccions.
La llibertat de consciència consisteix en el dret de cada individu a viure d’acord amb les seves creences. La consciència és privada i només l’individu la pot donar a conèixer sense que cap poder públic pugui exigir-li que la manifesti. Aqui es fa evident que és impossible entendre la llibertat de consciència sense la noció de subjecte. Cadascú pot tenir la interpretació del món que vulgui i no totes les interpretacions del món són liberals. Un masclista pot creure que té el dret i el deure a ser el cap de famíl.lia. Absurdament podria al.legar que això pertany al dret privat. El dret privat en una concepció liberal implica que tots els subjectes com a tals són iguals i recíprocs. El masclista vulnera el dret privat en tant que considera la dona com a infrasubjecte, un èsser sotmès a l’únic subjecte que és ell. Només amb el permís de la dona, revocable aquest en qualsevol moment, pot fer el marit la funció de cap de famíl.lia. I a l’inrevès també, l’home pot delegar en la dona si vol aquesta funció. Ara bé, en general la figura del cap de famíl.lia és preliberal i atemptatòria contra els drets fonamentals.
La llibertat individual no és el dret a fer cadascú el que li sembli, és la conseqüència de la noció universalista de subjecte. Per tant la llibertat individual és inseparable de la igualtat.

JOAN PERE SALMERÓN I CLARES. (18-I-2009).

Comentaris»

1. pedritisco - 13 Febrer 2009

k feo k ets tio avere si anem a cirugia estetica cabron

2. pedritisco - 13 Febrer 2009

jeje era broma
kin llibre em recomanes sobre la filosofia del segle XX

wapet de cara

3. salmeron - 13 Febrer 2009

M’ha agradat aquesta observació sobre que sóc lleig. Malauradament no sóc tan lleig com Sòcrates. A Sòcrates se li plantejava el problema de què dins del context cultural de l’època la bellesa espiritual, intel.lectual, moral, etc. també s’havia de veure reflexada físicament i ell era molt lleig. Ell responia que és que era com algunes estatuetes que hi havia aleshores. Tenien una fesomia externa molt lletja, però per dins hi havia la figura d’un dèu. La conclusió és que el que importa és la bellesa interior; encara que l’harmonia del cosmos implicaria la correlació bellesa interna-externa. Ara bé, si vols un filòsof lleig de debó és Hegel.
Sobre filosofia del segle XX hi ha una varietat impresionant. Josep Ferrater Mora té un llibre sobre els corrents filosòfics al segle XX i parla només del 15 principals. Si vols un llibre que defensi les llibertats individuals hi ha “La societat oberta i els seus enemics” de Karl R. Popper, publicat el 1945. És una crítica dels totalitarismes que es dedueixen de les filosofies de Plató i Hegel. Finalment parla de Marx i esperaries que el critiquès com a pensador totalitari, però diu que era un pensador obert o emancipador, i que la societat tancada és la que aleshores construïa l’stalinisme; com a interpretació deformada del marxisme.

4. pedritisco - 15 Febrer 2009

grácies

5. salmeron - 17 Febrer 2009

De res.

6. anita - 18 Febrer 2009

ola wpeton em pots donar el teu numero de telefon per parlar de la filosofia del segle XX

soc una estudiant de filosofia que busca informacio d’aquest tema contesta siusplau!!!!!

7. salmeron - 18 Febrer 2009

No em sembla adequat donar el meu número de telèfon a travès dels comentaris del meu blog. Si vols t’envio un missatge a la teva adreça electrònica.

8. anita - 18 Febrer 2009

D’ acord macizorro

9. salmeron - 18 Febrer 2009

Ja està enviat al teu correu electrònnic.


*
Per comprovar que ets una persona, i no un programa automatic que deixa comentaris-spam, copia la paraula que veus a la imatge.
Anti-Spam Image