EL CAPITALISME I LA GALLINA CEGA. (ND) 7 Octubre 2008
Publicat per salmeron a: General , trackback Els últims esdeveniments, no sé si exagero, m’estan fent replantejar-me les meves tesis dels últims 20 anys. A un article meu publicat el Desembre de l’any passat: “La superació històrica del marxisme i la meva crítica actual” explicava les meves tesis crítiques dels anys 80 sobre la inevitabilitat històrica de la caiguda del socialisme real i les del 2005-06 dividides en històrico-polítiques i filosòfiques. El 2005-06 ja em començo a replantejar les meves tesis de mitjans dels anys 80. Si a mitjans dels 80 tenia un pensament pròxim al de Fujiyama, el capitalisme és el final de la història, fa uns 3 anys em vaig plantejar que això és l’estructura formal del pensament marxista amb continguts antitètics. No és possible un sistema únic que sigui el final de la història. A partir d’aqui vaig desenvolupar un concepte de socialisme alternatiu al socialdemòcrata, proper al comunisme, en el sentit de l’economia col.lectiva, però sobre bases diametralment oposades a les marxistes. El fonament del socialisme no és el desenvolupament de les forces productives, sinó la distribució social de la producció. El socialisme no desenvolupa les forces productives més que el capitalisme, però evita el caos en la distribució social de la producció.
Encara que havia arribat a aquestes conclusions donava per fet que el socialisme havia sigut un parèntesi en la història contemporània i que el capitalisme és el sistema propi. Donava per fet que l’ensorrament del comunisme era definitiu i absolut. Ara mateix sóc escèptic sobre aquesta manera de veure les coses. Vull dir que si el 2005-06 ja vaig agafar la línia adequada, ara pot ser cal aprofondir encara més aquesta línia. La lluita pel socialisme és llarga. El 1989 únicament es va taqncar un període, el que va començar el 1917 amb la Revolució d’Octubre. Desprès de tot, donada l’aberrant forma política que va adoptar aquella forma de socialisme, tampoc és tan dolent que s’enfonsès. El que em qüestiono o pràcticament nego ara és que qualsevol lluita per un sistema diferent del capitalisme és inútil.
L’actual crisi financera no crec que sigui cap ensorrament del capitalisme mundial equiparable a la caiguda del bloc socialista.. El model soviètic, copiat pels seus satèl.lits, no tenia eines polítiques de control de l’estructura social i econòmica. El socialisme soviètic era un monòlit rígid al que no es podia separar política, societat i economia. No hi havia formes flexibles de control polític del canvi social i econòmic, o funcionava tot o s’esberlava l’edifici. La raó principal d’això és la dictadura de partit únic. La forma política pluralista de la democràcia parlamentària permet dirigir el procès econòmic i social d’acord amb les necessitats de canvi històric. Això implica la pèrdua del caràcter de classe de l’Estat. L’Estat democràtic és un aparell burocràtic que es regeix no per l’interès de classe, sinó per criteris d’eficàcia econòmica. Els republicans dels Estats Units semblen desmentir això quan voten que no a la proposta de Bush de rescat financer per anar contra els criteris de lliure mercat. Estan en una situació impossible, sinó és el caos econòmic. Recorden els “conservadors” de l’URSS a l’any 87 o 88.
No crec que ara hi hagi un esfondrament del capitalisme, sinó que l’economia de la gallina cega ha mostrat les seves febleses. Les dues febleses del capitalisme són antitètiques de les del socialisme: superproducció i manca de control i planificació del conjunt de l’economia. A l’economia de mercatv se li diu de la gallina cega perquè ningú coneix les necessitats econòmiques del conjunt de la societat. Cada capitalista juga a l’atzar i triomfa qui té sort. Els ultraliberals encara creuen en el seu mestre, Adam Smith (1723-90). El mercat és la mà amagada que ordena el conjunt econòmic. La distribució social de la producció i les necessitats econòmiques es resolen amb la sola “regulació” automàtica del mercat. Aquesta és la utopia liberal que ara mostra la seva inconsistència, igual que fa 20 anys la va mostrar la utopia marxista.
No tinc cap dubte de què aquesta crisi financera és un gran bé. Mentre més greu sigui la crisi millor, més necessitat d’intervenció pública. Dóna una perspectiva històrica millor. Fins ara semblava que la planificació econòmica portava al desastre, ja hjavien oblidat la crisi del 29. Ara es pot veure que cap sistema és perfecte. El capitalisme porta implícites irracionalitats que no es poden resoldre dins del mateix sistema. El socialisme no és la superació històrica del capitalisme, sinó l’alternativa sistèmica.
Capitalisme i socialisme són els dos sistemes propis del món contemporani.
JOAN PERE SALMERÓN I CLARES. (1-X-2008).
Comentaris»
encara no hi ha cap comentari, vols ser el primer?