EN DEFENSA D’IBARRETXE. (ND) 4 Setembre 2008
Publicat per salmeron a: General , afegeix un comentari En un altre article meu d’aquest blog he criticat durament l’argumentació d’Ibarretxe i el nacionalisme basc en general a favor del Referendum per a decidir el futur dels bascos. Continuo pensant que no té cap sentit defensar aquest referendum com si no anès contra les bases constitucionals de l’Estat espanyol.Però ara Ibarretxe vol denunciar l’Estat espanyol davant del Tribunal Europeu per vulnerar drets fonamentals com el de poder consultar a un poble. Això que vol fer Ibarretxe exigeix la solidaritat política i nmoral de tos els que creiem en els drets dels pobles.
MalauradamentZapatero té raó en un sentit fàctic, Ibarretxe té totes les de perdre, però això posa en evidència que Zapatero és contrari als drets dels pobles. La comunitat internacional no reconeix cap altre subjecte de dret internacional que no sigui els que ella mateixa reconeix. És cert que també reconmeix el dret de separació si acompleixen determinats requisits. D’aquesta manera la comunitat internacionalva reconmèixer la comunitat internacional respecte de Sèrbia el 2006. Però de quina manera pot reconèixer la comunitat internacional un referèndum que vulnera l’ordre constitucional d’un Estat reconegut internacional?. Jo no crec que això ho pugui reconèixer cap tribunal europeu ni les Nacions Unides.. Però la jugada política d’Ibarretxe és bona.
Euzkadi és una comunitat aurònoma de l’Estat espanyol, però com a poble forma part d’Euskal Herria; dividida dins de l’Estat espanyol (País Basc i Navarra) i entre aquest i l’Estat francès (Iparralde). Un Referèndum a nivell d’Euzkadi com a autonomia no deixa de ser una divisió territorial imposada per l’Estat espanyol, però al menys visualitza el caràcter problemàtic de la pertinença a Espanya.
La visualització internacional de la qüestió nacional basca sempre s’ha produït fins ara a travès de l’acció armada d’ETA. La coartada de l’Estat espanyol fins ara sempre ha sigut que per la via pacífica tot és possible. Evidemment això és fals. El mateix Estat bloqueja qualsevol possibilitat de desintegració territorial. La secesió de qualsevol part de l’Estat espanyol es podria fer pacíficament, però no per la via legal. La legalitat espanyola emana del poble espanyol, cosa que presuposa la seva unitat i indissolubilitat. Lúnica possibilitat pacífica és la ruptura. La creació d’institucions legítimes, un Parlament basc sobirà que l’Estat espanyol s’ha de limitar a reconèixer. El fet de portara Europa el cas basc al menys posa de manifest la hipocresia de l’Estat. El problema no és la violència. Abans preferiria l’Estat espanyol la permanència d’ETA sense la independència d’Euskal Herria, que la transició pacífica i democràtica d’Euzkadii a la independència. Al menys posa de manifest que a Euzkadi hi ha un problema polític.
Suposo que Ibarretxe amb la seva denúncia no espera res més que propaganda política. Realment ho té molt difícil que prosperi la seva denúncia. Euzkadi legalment és una autonomia de l’Estat espanyol. Té la consideració de nacionalitat històrica juntament amb Galícia i Catalunya. Però una nacionalitat històrica no és un subjecte històric que pugui decidir lliurement. Des del punt de vista del dret formal d’autodeterminació sí que ho és. Però l’ordre internacional vigent únicament reconeix l’Estat espanyol com a subjecte amb capacitat de decisió pròpia. Difícilment anirà la comunitat internacional contra l’ordre constitucional vigent d’un dels seus Estats membres.
Bé, no es tracta de ser pesimista. Cal esperar una millor conscienciació internacional del problema nacional basc i una conscienciació plítica interna del poble basc. El problema basc és el de la seva llibertat. L’Estat espanyol és contrari a la llibertat internacionmal basca. Cal que quedi clar que Espanya no és una democràcia neutra. Espanya és l’opresió que exerceix un poble sobre els seus oprimits. Castella és la nació opresora. El xovinisme i la supremacia ètnica castellanes són incompatibles amb la democràcia. Castella ha de ser una nació lliure, no la senyora de ningú.
La meva esperança no és que hagin resultats immediats, sinó la conscienciació progresiva dels pobles oprimits de la necessitat democràtica de trencar amb l’Estat espanyol. A la llarga si és que hi ha una sortida democràtica no potr ser cap altra que la ruptura sense negociació.
JOAN PERE SALMERÓN I CLARES. (3-IX-2008).