anar a nevagció

CRÍTICA DE LES CONCEPCIONS FREUDOMARXISTES. (ND) 22 Agost 2008

Publicat per salmeron a: General , afegeix un comentari

Diuen que al segle XIX hi ha tres grans filòsofs de la sospita: Marx, Nietzsche i Freud. Marx sospitava que darrera la superestructura hi havia la infraestructura. Nietzsche sospitava la voluntat de poder (1) darrera la voluntat de veritat.(2) Freud sospitava l’inconscient (3) darrera el conscient.(4) Freud ja entra molt al segle XX. Va morir el Setembre de 1939. Cap al final de la seva vida ja hi havia la tendència a sintetitzar el seu pensament i el de Marx. Aquesta tendència la va desenvolupar sobretot l’Escola de Francfort o propers com Erich From. Freud no era gens marxista, no creia que fos psicològicament sostenible l’abolició de la propietat privada. Marx havia sigut psicologista. Volia explicar la praxi humana sobre bases merament econòmiques. Aleshores quina base podia haver per intentar una síntesi freudomarxista?. El nexe d’unió era el discurs emancipador. Els dos pensaven que la humanitat havia estat oprimida durant mil.lennis. Per Marx l’opresió havia sigut social i econòmica i per Freud psicològica. La censura psíquica i social no havia permès l’alliberament de l’instint. Es tractava d’unir l’emancipació social i l’emancipació dels instints. From, Wilhem Reich i Herbert Marcuse anaven en aquesta línia.
Tots va radicalitzar les tesis freudianes. Pensaven que l’alliberament de l’Allò (les pulsions instintives) faria feliç la humanitat. A més pensaven, cioncretament Wilhem Reich, que dins del capitalisme no és possible l’emancipació sexual. Des d’aquesta perspectiva l’emancipació social era la condició necesària de l’alliberament sexual. Herbert Marcuse (1898-1979) té un interessant treball que es diu: “El marxisme soviètic” (1958) on compara el puritanisme dels costums de l’època victoriana amb la represió sexual de la Rússia soviètica. La idea és que el treball social en les dues situacions històriques actua com a compulsió represiva de l’instint. El treball no és expresió de la creativitat humana, sinó al contrari una limitació o compulsió represiva. El concepte marxista de treball emancipat té un sentit totalment contrari. Mitjançant el treball es realitza la capacitat creativa de l’individu humà. Freud denuncia “El malestar en la cultura” (1930) i considera que l’individu humà seria més feliç sinó es reprimís tant el desig instintiu. El treball emancipat i la sexualitat lliure són expressions d’una humanitat creativa segons les concepcions freudomarxistes.
Personalment penso que no hi ha relació de necessitat entreemancipació social i emancipació sexual. L’emancipació social únicament afecta l’estructura socioeconòmica i la política en tant que es relaciona necesàriament. L’emancipació sexual té una relació externa amb l’estructura socioeconòmica. La burgesia com a tal classe econòmica no té cap interès en la represió sexual. De fet la relaxació dels costums a partir de 1968 no ha provocat cap canvi d’estructura econòmica, ni ha hagut un canvi socioeconòmic que sigui la causa de la relaxació dels costums. Per altra banda el discurs de l’alliberament sexual pot arribar a ser pseudoemancipador.
La radicalització de les tesis freudianes sobre l’alliberament dels instints les trobo inadmissibles. Ja ho diu bé Freud quan afirma lña necessitat d’una instància censuradora (Superjo) per tal d’evitar la naturalessa destructiva de l’instint. Aquest s’ha d’alliberar de la represió tradicional, però no hem d’oblidar que no només l’instint és creatiu. La sublimació provocada per la mateixa censura ha creat el geni artístic i intel.lectual.
L’instint tant implica “l’eros” com el “thanatos”. El seu alliberament total és destructiu. és una il.lusió creure que la felicitat humana es satisfà plenament amb l’alliberament sexual.
Considero pensament utòpic creure que es pot associar l’homo faber de Marx amb la creativitat sexual plena. A més considero que és una visió reduccionista de la humanitat. El treball social necesàriament implica compulsió represiva i l’alliberament sexual pot ser fins i tot antiemancipador. De totes maneres la revolució sexual ha tingut efectes positius canalitzables, això si, dins d’un marc social raonable.

(1) VOLUNTAT DE PODER. La filosofia de Nietzsche era irracionalista. No creia en la capacitat cognitiva de la raó. Per això pensava que les racionalitzacions humanes tenen el seu fonament en la pulsió primària d’imposar-se.

(2) VOLUNTAT DE VERITAT. La tradició occidental o al menys la major part des de l’època clàssica dels grecs s’ha justificat des de la pretensió de coneixement neutre. Les formes més variades del pensament s’han amagat darrera d’aquesta màscara, segons Nietzsche. El positivisme també pretèn voluntat de veritat, amaga la dominació tècnica de la naturalessa.

(3). CONSCIENT. Segons Freud la ment humana té una instància manifesta que és el conscient. Es tracta només de la< superfície.

(4) INCONSCIENT. És la instància psíquica on hi ha els desitjos no aceptables culturalment i la represió d’aquests. La censura inconscient determina comportaments que per si mateixos són inexplicables. Cal determinar l’origen inconscient del trastorn com a forma de terapeútica o alliberament de la líbido.
JOAN PERE SALMERÓN I CLARES. (20-VIII-2008).