anar a nevagció

PODER DE L’ESTAT I LLIBERTATS INDIVIDUALS. 2. ALEXIS DE TOCQUEVILLE. (ND) 18 Agost 2008

Publicat per salmeron a: General , afegeix un comentari

Respecte d’Alexis de Tocqueville (1805-59) la meva situació intel.lectual és paral.lela que respecte d’Spinoza. El que conec està molt determinat pel mateix professor tomista. I aquest feia les seves anàlisis, encara que moltes objectivament vàlides, d’acord amb la seva defensa de l’Antic Règim front al món contemporani. Respecte d’Alexis de Tocqueville deia que sostenia que el caràcter liberal de l’Estat no el porta cap a la seva disolució, sinó al contrari, cap al seu enfortiment. L’Estat s’enforteix quan l’individu queda atomitzat.
Alexis de Tocqueville era de famíl.lia aristocràtica. Alguns dels membres de la seva famíl.lia havien sigut víctimes del terror jacobí (1793-94). Era un nostàlgic de l’Antic Règim. Els ideals elevats només els pot portar a terme l’aristocràcia. Però al mateix temps era un home que havia entès que el règim burgès havia triomfat definitivament. Dos llibres seus importants són: “La democràcia a Amèrica” (1835) i “L’Antic Règim i la Revolució”. Pensava que el principi democràtic estava triomfant de manera total als EUA. Encara hi havia l’esclavitud dels negres al Sud, però apart d’això els EUA eren l’autèntic model de democràcia. Respecte de la Revolució de 1848 va ser l’únic que poc abans es va adonar que estaven sobre un polvorí. Fina al Febrer de 1848 la monarquia de Lluís Felip semblava plàcida i de cop i volta esclata el problema obrer.
La democràcia contemporània ha portat al poder les classes mitjanes. Aquestes es caracteritzen per aconseguir sempre el que volen. Els ideals aristocràtics són de difícil consecució per la seva elevació. Encara la classe mitjana ho té fàcil per aconseguir el que vol, sempre es planteja objectius mediocres. La societat democràtica és, doncs, igualitària. La igualtat és compatible amb la mediocritat. Tocqueville creia que la democràcia implica el predomini de l’element popular. Són les classes populars les que governen d’acord amb el principi de les majories.
Tocqueville no era un reaccionari en el sentit de voler tornar al passat, però si que considerava la societat triomfant des de la perspectiva aristocràtica.
Personalment estic d’acord en què les llibertats individuals no tendeixen a la desintegració social. Aquestes es donen dins d’un marc de sobirania única de les que emana. No només no són antagòniques, sinó que les llibertats individuals no són possibles sense el poder de l’Estat. També estic d’acord en què la classe mitjana no ha desenvolupat grans ideals guerrers, dec sacrifici, artístics, etc. Però és un error de Tocqueville creure que a la democràcia governen les classes populars pel principi de les majories. És absolutament compatible amb el principi de les majories que governi l’elit econòmica. La manca de confiança de la classe obrera en si mateixa l’ha portada moltes vegades a votar partits que representen els interessos de l’alta burgesia.
L’Estat liberal no és gens anàrquic i la seva igualtat no és econòmica.

JOAN PERE SALMERÓN I CLARES. (14-VIII-2008).

PODER DE L’ESTAT I LLIBERTATS INDIVIDUALS. 1. BARUCH D’SPINOZA. (ND) 18 Agost 2008

Publicat per salmeron a: General , afegeix un comentari

El meu coneixement de la filosofia política de Baruch d’Spinoza (1632-77) està molt determinat per les explicacions del meu professor de filosofia política. Aquest és d’ideologia tomista i el sentit de la seva crítica és la defensa de l’Antic Règim. Quan critica el “totalitarisme” de l’Estat liberal ho fa en el sentit de què aquest ha destruït les instàncies intermitges entre l’individu i el poder polític. Aquestes instàncies “naturals” són la famíl.lia, la comunitat, l’Esglèsia, etc. Evidemment aquesta postura és inacceptable des d’un punt de vista progresista. Entenc ara per progresisme precisament la superació històrica de les institucions tradicionals. Però crec que és vàlida la seva reflexió sobre el “totalitarisme” d’Spinoza.
Spinoza té una filosofia política semblant a la de Maquiavel. Ha deixat de creure en la religió i la redueix a la seva funció social i política. Només els savis poden viure sense la fe religiosa. Spinoza és partidari per una banda d’un Estat fort i per altra de les llibertats individuals. Sembla que les dues qüestions siguin antitètiques. Com pot ser l’individu lliure si l’Estat és fort?. L’individu sol front a l’Estat no és res. La mateixa atomització dels individus enforteix l’Estat. La pèrdua de la consciència comunitària és el que determina que el poder polític no tingui cap mena de contrapès. La llibertat individual és políticament impotent. En res molesta a l’Estat que cada individu realitzi les seves pasions.
Spinoza no creia que l’Estat haguès d’estar condicionat per cap principi ètic anterior. Al contrari. El que és correcte o incorrecte vé determinat per la força política. El que es rebel.la contra l’Estat és un sediciós si perd, però si guanya té el poder legítim. El poder legítim neix de la força política.
Aquest esquema no està tan lluny de les estructures polítiques desenvolupades desprès per l’Estat liberal. El reconeixement de les llibertats individuals no és signe d’un Estat feble. Llibertats individuals i consciència política no és el mateix. Però fins i tot quan si que es desenvolupa una consciència política de masses, la mateixa flexibilitat de l’Estat tendeix a absorbir-la. La mateixa llibertat individual tendeix a atomitzar els individus i a dissoldre la consciència política. Això no vol dir que la llibertat individual sigui un mal. Vol dir que l’efecte polític és enfortir l’Estat. Per això és més difícil el canvi radical a les democràcies liberals que a les dictadures. La rigidesa d’aquestes les fa més febles.
És una il.lusió creure que les democràcies liberals són flexibles en el sentit de canviar fàcilment la sobirania. Són flexibles en el sentit contrari. La flexibilitat del poder polític fa més difícil el canvi de sobirania. Només la pot fer caure una crisi econòmica molt greu o una crisi de valors.

JOAN PERE SALMERÓN I CLARES. (10-VIII-2008).