anar a nevagció

MOSCOU 1980, PEQUÍN 2008. (ND) 13 Agost 2008

Publicat per salmeron a: General , 8comentaris

Les Olimpíades es van celebrar per primera vegada l’any 776 a. d. C. Es van continuar celebrant aproximadament fins a la caiguda de l’Imperi Romà d’Occident. Per tant uns 1200 anys. En principi trobar-se cada quatre anys en uns jocs olímpics era un signe de pau.
Les Olímpiades no s’han tornat a reinstaurar fins a l’època comtemporània. El baró Pierre de Coubetin va ser el promotor de la idea a finals del segle XIX. Finalment es van reiniciar a Atenes l’any 1896. A l’època actual la trobada internacional és també cada quatre anys. Únicament s’han deixat de celebrar quan ha coincidit amb les dues Guerres Mundials: el 1916, el 1940 i el 1944. L’esperit de les Olimpíades és el de la pau entre els pobles. L’esport uneix els pobles més enllà del conflicte polític. La realitat és ben diferent d’això. La política afecta els mateixos Jocs Olímpics.
El 1936 als Jocs Olímpics de Berlín Hitler es va negar a donar-li la mà a Jesse Owens perquè anava contra la teoria de la superioritat ària que un negre poguès guanyar una cursa atlètica. Agradi o desagradi el conflicte polític afecta les Olimpíades.
D’aqui a dos dies comencen els Jocs de Pequín 2008, clarament marcats pel conflicte polític amb el Tíbet. La meva anàlisi va per la banda de comparar el conflicte polític a Moscou 1980 amb l’actual. El 27 de Desembre de 1979 la Unió Soviètica va ocupar l’Afganistan. Tal acte va ser condemnat immediatament pels Estats Units, i el resultat va ser que l’estiu següent la gran majoria de països occidentals no van asistir a Moscou. L’oset Misha es va quedar solet amb els aliats socialistes i poc més. En canvi a Pequín 2008 la presió internacional és pràcticament nul.la quan el conflicte amb el Tíbet ha fet bastant de soroll. Quina és la diferència.
El 1979 l’URSS era encara una superpotència. El caos econòmic estava a prop, però encara no s’havia produït. L’expansió soviètica o perill roig encara feia tremolar els Estats Units. Per altra banda Afganistan anava bé com a Estat-tap per frenar l’expansió soviètica. Encara no era evident de quin costat es decantaria la balança. Una intervenció militar oberta contra la Unió Soviètica era aleshores impensable. No presentar-se a Moscou era una forma de presió i aïllament polític de l’Est. Cal recordar que l’aleshores Xina de Den Xiao Ping es va posar del costat soviètic perquè tampoc li interessava l’expansionisme soviètic. A Moscou 1980 hi havia plantejada una qüestió de geopolítica.
Actualment el Tíbet com a molt pot plantejar un problema de drets humans, però no de geopolítica. El Tíbet va ser ocupat els anys 50 per Mao Tse Tung. Un Estat teocràtic va ser annexionat pel comunisme xinès. L’ocupació de països aliens no es pot justificar sobre bases ideològiques. Aplicant la legislació internacional, el Tractat de 1966 de defensa dels drets dels pobles a l’autodeterminació, és evident que es tracta d’una annexió injusta. Però desequilibra la correlació de forces a nivell internacional? No. Quin interès pot tenir els EUA en l’alliberament nacional del Tíbet?. A més la Xina “comunista” ja és un aliat més de la política internacional dels Estats Units. No és un Estat “terrorista”. El comunisme xinès és ja tan innocu que no s’ha de molestar un gran mercat en potència. La situació actual no és pas comparable a la de 1980. El que si que és comparable són els criteris d’actuació internacional. Si un fet, per molt injust que sigui, no afecta la correlació de forces internacionals, no cal molestar-se massa.
Les qüestions de legislació internacional són secundàries respecte dels interessos fàctics de les grans potències. Si és que hi ha més d’una.

JOAN PERE SALMERÓN I CLARES. (6-VIII-2008).