LA INDEPENDÈNCIA NACIONAL COM A ESTADI SUPERIOR DE LA CIVILITZACIÓ. (NF) 31 Juliol 2008
Publicat per salmeron a: General , afegeix un comentari La civilització humana es composa de satisfacció de les necessitats materials i concepte moral. Aquests dos components bàsics de la humanitat els trobem sempre d’una manera o d’una altra en qualsevol estadi de la civilització i en qualsevol civilització. El que varia és la relació entre els components.
Sense el dret de conquesta, l’agressió imperialista i la subordinació d’uns pobles a uns altres, mai hauria sigut possible la civilització material. No nomès de subjectivitat moral viu l’home. Quan aquestes aberracions tenen lloc difícilment es fa una anàlisi objectiva de la realitat. L’opresor no es presenta descaradament com a tal en nom de la necessitat de desenvolupament econòmic. Només recordo un cas de cinisme moral obert. L’Atenes clàssica va justificar-se en el dret de conquesta per legitimar la seva hegemonia a la Lliga de les ciutats del Peloponès.
L’opresor normalment té elevades aspiracions espirituals o morals. La seva civilització és superior i per això s’ha d’estendre per tot arreu. L’imperi espanyol volia evangelitzar els indis. Quant als catalans no calia evangelitzar-los, però si calia que superesin l’esperit provincià i albiresin la superioritat espiritual i moral de “l’empresa universal”. El català, diu l’imperialista espanyol, quan s’aferra a la terra és com la planta incapaç de pasar de l’estadi biològic a l’estadi espiritual. Per tant el fet nacional no el constitueix l’adhesió biològica als orígens, sinó l’adhesió a quelcom de superior: espiritual i moral. Així, diu l’imperialista, s’ha de superar el nivell espontani (l’adhesió biològica als orígens) per assolir el nivell difícil (superar els orígens per assolir la pertinença espiritual i moral a una comunitat universal de destí o unitat de destí dins d’allò universal).
El nostre imperialista espanyol creu haver assolit el cim de la civilització. Si ja estem al nivell de l’esperit i la moral és que això vé del mateix Dèu. Creu haver assolit a la Terra la Voluntat de Dèu. Segles desprès ve l’imperialista d’esquerres i treu tot l’envoltori espiritual-religiòs, però manté l’estructura bàsica de pensament. El fet nacional català és provincià, el fet espanyol és quelcom d’universal.
No s’han adonat de què el seu universalisme és merament quantitatiu. Tota l’espiritualitat i subjectivitat moral espanyola descansa sobre les bases del materialisme funcionalista. No veuen que Espanya és el triomf del particularisme dels castellans incompatible amb l’universalisme moral. Espanya és el fet d’haver reduït a cosa altres subjectes morals, i el subjecte que fa això és el castellà. Tal cosa no es pot universalitzar, perquè si partim de la màxima kantiana: “actúa de tal manera que la teva màxima sigui vàlida per a una legislació universal”, el castellà hauria d’acceptar que igual que ell oprimeix altres pobles, qualsevol altre poble el poguès oprimir a ells: els castellans.
L’imperialista espanyol ha vist coses on hi ha subjectes morals. Tota la seva moralitat i espiritualitat es fonamenta en un materialisme radical, que considera que fora de la reproducció material de la humanitat no és possible cap concepció ètica.
La seva “empresa universal” és materialista fins a la moll de l’ós. El seu universal és quantitatiu. L’espanyol el parlen 400 mil.lions i el català només 6. Però no veuen que el subjecte moral no pot ser legítimament reduït a cosa. L’universal moral consisteix en la capacitat del subjecte per obligar legítimament tothom a que el reconegui com a tal. En el cas de la llengua, és el català el subjecte legitimat a exigir a tot resident a Catalunya el coneixement de la llengua catalana a tots els nivells lingüístics. Ara s’han invertit els termes. L’universal quantitatiu (espanyol) és l’espontani i l’universal moral (català) és el difícil. Ningú assoleix el nivell de la subjectivitat moral sense l’ús obligatori del català.
L’imperialisme pertany a l’estadi de la distorsió del subjecte moral per les exigències històriques de desenvolupament de la civilització material. La independència nacional és el sotmetiment de la civilització material a les exigències de realització històrica del subjecte moral natural (la nació catalana). El sotmetiment de l’espanyol (realitat material-funcional) al català (subjectivitat moral) és l’eix vertebrador de la civilització a Catalunya, quedant l’espanyol com a dominant només a les relacions externes. La independència nacional és, doncs, l’estadi superior de la civilització.
JOAN PERE SALMERÓN I CLARES. (30-VII-2008).