LA IMPOSICIÓ DE L’ESPANYOL COM A MATERIALISME FUNCIONALISTA. (NF) 30 Juliol 2008
Publicat per salmeron a: General , trackback Quan jo dic materialisme o bé vull dir mètode de descripció fenomenològica (1) dels fets donats o bé vull dir reducció de la humanitat a la seva reproducció biològica. En el primer cas no hi ha cap connotació negativa. El materialisme sinó és una filosofia última (2) o la reducció de l’èsser a la matèria (3) és un mètode que ens serveix per col.locar tot allò real dins del seu context material, que és l’únic dins del qual es pot desenvolupar.
El materialisme és un mal quan nega la producció de la humanitat al nivell de la subjectivitat moral. El funcionalisme no és cap altra cosa que la reducció a raó instrumental (4) de tot allò real. El materialisme com a filosofia última (2) és necesàriament funcionalista.
Al mateix temps és impossible una vida humana que es produeixi sempre al nivell de la subjectivitat moral. Front a això té raó el materialisme, això seria una metafísica incompatible amb la realitat física de la humanitat. La nostra subjectivitat moral sempre té els límits d’una realitat que no es regeix per la causalitat incondicionada de la llibertat. (5)
La meva idea filosòfica aproximadament consisteix en una síntesi de la idea kantiana de la metafísica dels costums (6) i la idea marxista de les condicions materials d’existència com a única possibilitat objectiva de producció de la humanitat. La meva idea no és ni kantiana ni marxista, és meva.
Aplicat això al nostre fet nacional la llengua catalana és una obligació moral i la llengua espanyola és una imposició fàctica que només es pot entendre en clau de materialisme funcionalista.
Tots els pobles porten dins seu el principi de la pròpia subjectivitat moral. Tot poble té la legitimitat moral de ser el subjecte que es fa respectar a la pròpia terra. En canvi la producció real de la humanitat des dels primers temps no té res a veure amb això. Els pobles s’expansionen. Un poble esdevé cosa per a un altre, es trenca el principi de la subjectivitat moral. Això fa possible grans àrees unificades, l’expansió del comerç i el progrès material de la humanitat. La llibertat de comerç va contra el principi de la igual dignitat de tots els pobles. La llibertat de comerç va lligada al dret de conquesta. El dret de conquesta és materialisme funcionalista, sense cap dubte. Però malgrat tot la humanitat és el compost de necessitat material i subjectivitat moral. El subjecte moral no desapareix amb el dret de conquesta, sinó que es distorsiona. Deixa de ser un subjecte moral natural per ser un nou subjecte muntat sobre la base material-funcional.
Espanya és el subjecte moral. Però no és el subjecte moral natural. És l’expansió de l’esperit castellà que redueix a cosa els subjectes morals naturals. Quan s’exigeix l’espanyol a Catalunya, el català queda reduït a cosa. Per això la imposició de l’espanyol a Catalunya només es pot entendre com a materialisme funcionalista. La participació dels catalans en l’esperit espanyol és la reducció a cosa de la subjectivitat catalana. Aquesta només es pot desenvolupar dins del marc que va bé als espanyols. Que la participació en l’esperit espanyol sigui inevitable no canvia res. Si per comunicar-me amb un espanyol que acaba d’arribar necesito el seu idioma, és que la subjectivitat moral amb ell és impossible de realitzar. No hi ha obligació moral de parlar-li en espanyol, hi ha necessitat funcional de comunicar-se. El deure moral neix de la superació de la necessitat de l’espanyol. Aleshores el català no és una necessitat funcional, sinó un deure moral. L’espanyol que s’instal.la a Catalunya i no parla mai el català, té una noció distorsionada del subjecte moral pel materialisme funcionalista que implica l’imperialista.
Això és vàlid en general per a la relació entre llengües oprimides i opresores. Les primeres estableixen deure moral, les segones necessitat funcional. És clar que el castellà a Castella no és una llengua opresora, i per tant allà si que estableix deure moral.
Per acabar només dir que és una fal.làcia del feixisme ètnic (7) dir “primer català, desprès espanyol”. Ser espanyol i català és creure que ser català és ser un menor d’edat que no sap caminar sol. És la creença nazifeixista en l’existència de pobles superiors que han de sotmetre pobles inferiors. Per tant és un absurd contrasentit ser primer del que és pretèn inferior i inútil.
(1) MÈTODE DE DESCRIPCIÓ FENOMENOLÒGICA. El fenòmen és allò que se’ns presenta a la consciència. La descripció fenomenològica es limita a l’anàlisi empírica d’allò donat. No té presupòsits filosòfics de fonamentació última.
(2) FILOSOFIA ÚLTIMA. Al llarg de la història del pensament occidental sempre s’ha intentat explicar els fonaments últims de la realitat. El materialisme no és menys. Tot es redueix a matèria. La matèria o les lleis de la matèria són l’explicació última de tot fenomen.
(3) REDUCCIÓ DE L’ÈSSER A LA MATÈRIA. Forma ontològica del materialisme. El materialisme modern no trenca amb l’ontologia tradicional, és la forma materialista. Potser Nietzsche en tant que “equivocitat de l’èsser” si que fa un trencament més profund amb l’ontologia tradicional.
(4) RAÓ INSTRUMENTAL. El materialisme ontològic es caracteritza per la reducció de la raó al seu ús instrumental. Sabem dels mithjans per a aconseguir un fi, però no dels fins en si mateixos.
(5) CAUSALITAT INCONDICIONADA DE LA LLIBERTAT. Expresió kantiana que es fonamenta en el dualisme món físic/subjecte. El subjecte es regeix per allò incondicionat, per allò que es fonamenta en si mateix, per tant en la llibertat.
(6) METAFÍSICA DELS COSTUMS. Segons Kant mentre que a la raó teòrica la metafísica és impossible, a la raó pràctica és necesària. (7) FEIXISME ÈTNIC. Creença i praxi en la superioritat de cderts pobles destinats a sotmetre d’altres.
JOAN PERE SALMERÓN I CLOARES. (29-VII-2008).
Comentaris»
encara no hi ha cap comentari, vols ser el primer?