VIABILITAT HISTÒRICA DE LA RUPTURA DEMOCRÀTICA AMB ESPANYA. (ND) 29 Juliol 2008
Publicat per salmeron a: General , trackback ERC és l’únic partit a Catalunya que té la capacitat històrica d’emancipar el poble català de la dominació espanyola. Si la direcció política del partit no sap analitzar la situació política, la possibilitat de la independència nacional s’allunya de l’escenari històric.
La direcció política d’ERC té una mentalitat molt semblant a la de la socialdemocràcia de postguerra, que donava per fet que el sistema capitalista es pot reformar, però no és possible la ruptura. Sembla que la independència nacional pugui nèixer gradualment per reformes d’un sistema que ja és democràtic. Aleshores la independència nacional seria aprofondir la democràcia, no constituir la democràcia. A més a la direcció política d’ERC, que bàsicament no es diferencia en res esencial de les alternatives polítiques presentades al 25è Congrès. li pasa el mateix que al polític convencional. Confon un moment històric amb una realitat immutable. Fora del gradualisme reformista no hi ha cap viabilitat política. Una contingència del moment històric, sembla unn tret esencial de la política. El polític teòrico-pràctic busca les eines conceptuals per engtendre el temps històric des de fora del mateix temps històric, i crear les condicions pràctiques per al canvi radical del temps històric.
El graduaklisme reformista dins de l’Estat espanyol està sotmès a la sobirania espanyola. Aquest gradualisme no és linial, sinó circular. Neix de la sobirania espanyola que admet certes concesions al poble català per tornar a la sobirania espanyola que retalla quan s’ha anat massa lluny. L’actor polític català no és un subjecte que actúa lliurement, sinó un que té certes llibertats d’acord amb la sobirania espanyola.
Estar al govern d’una Generalitat no sobirana no és condició necesària per a la independència. És garantia d’estabilitat de l’Estat espanyol a Catalunya. La sobirania espanyola és prou forta com per agarantir la seva estabilitat sistèmica miotjançant el sistema de pluralitat de partits. Cap partir pot violar la Constitució espanyola que estableix la unitat i indisolubilitat d’Espanya. Tal cosa és així encara que ERC tinguès majoria absoluta la Parlamenta català.
Desprès d’evidents fracasos electorals la política d’ERC és bàsicament la mateixa. ERC aigualeix el discurs catalanista per tal d’aconseguir la majoria social i política, i aconseguir el rebuig dels catalans i la indiferència dels castellans. Encara no ha vist que la força política està en el catalanisme radical. Hi ha una minoria important que vol trencar amb l’Estat espanyol, que s’està perdent o que no es tradueix en força política, perquè la direcció no veu el potencial real. La minoria independentista és radical, vol un altre sistema, i a la majoria social i política actual ja li va bé el sistema actual. Dirigir la mirada ara a la majoria social és enfonsar el partit.
La independència nacional no és una necessitat històrica, és només una possibilitat històrica que es pot perdre si no se sap dirigir bé el potencial polític.
La ruptura democràtica amb l’Estat espanyol només pot nèixer de la consolidació prèvia d’un espai polític radical, i del creixement posterior. El discurs polític radical no pot tenir la funció política de trencar ara amb Espanya, sinó de consolidar l’espai polític radical. Això és compatible amb estar dins del govern si s’entèn en termes resistencialistes. Com que la ruptura és a llarg termini mentrestant no queda més remei que resistir dins de les institucions espanyoles. Si l’electorat es queixa sempre hi ha l’argument de què si volen la ruptura ara necessitem 2 mil.lions de persones al voltant de la plaça de Sant Jaume que no sorti d’allà fins que la Generalitat no sigui sobirana.
Això és la ruptura democràtica.
JOAN PERE SALMERÓN I CLARES. (27-VII-2008).
Comentaris»
encara no hi ha cap comentari, vols ser el primer?