EL FUTUR POLÍTIC DE L’ESTATUT DEL 30 DE SETEMBRE. (ND) 28 Juliol 2008
Publicat per salmeron a: General , trackback Des del 1979 fins al 2006 hem viscut sota el mateix Estatut. Aquest Estatut havia sigut la conseqüència ´de la reivindicació política catalana dins del marc de la transició espanyola. En principi es demana la restauració de l’Estatut de 1932, ja que havia sigut il.legítimament derogat pel règim de Franco el 1938. La realitat política del moment s’imposà i s’elaborà un altre Estatut.
L’Estatut de 1979 no era massa generós. Es tractava únicament de les conseqüències del reconeixement constitucional de Catalunya com a nacionalitat històrica.
Ningú va reivindicar un nou Estatut fins a l’arribada d’Esquerra al Govern el 2003. El projecte polític d’ERC consistia en elaborar un Estatut que anès en una línia federal, com a mínim bilateralitat Catalunya-Espanya, (Generalitat-Estat), com a via prèvia a la independència. Desprès de llargues negociacions es va aconseguir aprovar al Parlament català el 30 de Setembre de 2005 un text estatutari que anava aproximadament en la línia que volia ERC. Curiosament qui va presionar a última hora perquè l’Estatut fos més ambiciós va ser CIU. El 2004, a la campanya electoral, José Luis Rodríguez Zapatero havia dit que aprovaruia l’Estatut que sortís del Parlament de Catalunya. En el moment decisiu la realitat va ser quev Artur Mas i Zapatero van negociar la retallada de l’Estatut del 30 de Setembre. Això succeeix a finals de Gener del 2006. Aleshores comença la pèrdua de control polític per part d’ERC. Dubta, no sap què fer. El 18 de Febrer hi ha una manifestació molt concorreguda contra la retallada de l’Estatut. Jo mateix vaig fer una anàlisi errònia. Vaig pensar que la força política estava a la manifestació. La força política estava a les urnes el 18 de Juny amb 1.800.000 vots a favor (73%) i mig mil.lió en contra (20%) de l’Estatut retallat. Mai et pots fiar d’actes no vinculants políticament.
ERC denuncia Zapatero per mentider. Denunciar Zapagtero per mentider és jugar en camp contrari, La coherència de fons de la política de Zapatero és la defensa dels interessos generals d’Espanya. Si haguès aprovat l’Estatut del 30 de Setembren és perquè segons el seu criteri anava bé pels interessos generals d’Espanya. Els interessos generals d’Espanya són contradictoris respecte de la igual dignitat de tots els pobles. El que és denunciable en Zapatero no és que sigui un mentider, és que tracti els catalans de menors d’edat havent de ser aprovat l’Estatut d’un poble al Parlament del país opresor. ERC no va calcular bé que la força política la té l’opresor. I es queixa de què l’opresor no hagi seguit la línia política independentista, primer la federació per desprès la independència.
Sim Zapatero haguès aprovat l’Estatut del 30 de Setembre estariem igualp d’oprimits. Possiblement estaríem pitjor. Fins i tot l’independentisme es complauria del gran èxit obtingut, com si l’Estat espanyol haguès claudicat.
Encara ERC reivindica l’esperit del 30 de Setembre.Al menys això ha dit Ernest Benach fa poc. Pensa que l’esperit del 30 de Setembre és la solució. Des del meu punt de vista la solució és oblidar-se de l’esperit del 30 de Setembre. Aquest Estatut és un cadàver polític. Se’l va carregar la força política de l’Estat espanyol. Artur Mas va jugar la carta del possibilisme que és la que dóna rèdits polítics a curt i mig termini. ERC juga la carta de l’abstracció política que separa de la realitat. El programa del partit ha d’imperar sobre la realitat. Zapatero no segueix el programa polític d’ERC, Zapatero és denunciable. El camí és la ruptura democràtica. No s’ha de denunciar Zapatero per qüestions superficials com mentir sobre la base de la coherència de fons espanyola; s’ha de denunciar perquè no és un demòcrata. Zapatero respect5e de Catalunya només pot fer un acte democràtic: la retirada incondicional de l’administració civil i militar espanyola.
Això sembla incomparablement més descabellat que la política oficial d’ERC. Al següent article parlaré de la viabilitat històrica de la ruptura democràtica amb Espanya.
JOAN PERE SALMERÓN I CLARES. (27-VII-2008).
Comentaris»
encara no hi ha cap comentari, vols ser el primer?