VALOR, PLUSVALOR I ECONOMIA COL.LECTIVA. 1. LA DEFINICIÓ MARXISTA DE VALOR I PLUSVALOR. (ND) 24 Juliol 2008
Publicat per salmeron a: General , afegeix un comentari Marx va publicar el primer volum de “El Capital” el 1867. Els 25v anys anteriors ja s’havia dedicat a l’estudi de l’economia. De fet “El Capital” és el resultat d’aquest estudi. A més ja havia escrit: “Treball assalariat i capital”, “Contribució a la crítica de l’Economia Política”, “Salari, preun i guany”, etc. Marx està pensant només en l’economia capitalista. La seva teoria del valor s’aplica només a l’economia de mercat. Jo crec que a l’economia col.lectiva també s’ha d’aplicar, encara que no de la mateixa manera. De moment veurem la definició marxista de valor i plusvalor.
Marx distingeix entre valor dús i valor de canvi. La mercaderia ha de tenir valor dús i valor de canvi. El valor d’ús d’un objecte és allò per a que serveix. Una cadira serveix per a seure. Però el valor d’ús només té sentit per al que adquireix el producte. Des del punt de vista del venedor el que importa és el valor de canvi, i el valor d’ús instrumentalment perquè sinó no tindria valor de canvi. El valor de canvi d’una mercaderia és la quantitat equivalent per la qual es pot intercanviar. Les mercaderies s’intercanvien sempre per valors equivalents. El valor d’una mercaderia és el temps de treball socialment necesari per a la seva producció. Per tant tota mercaderia s’intercanvia per una altra que ha costat el mateix temps de treball social la seva producció. Com que fa ja uns quants mil.lenis es va inventar el diner, hi ha una mercaderia que representa el valor universal de qualsevol altra mercaderia: la moneda. La moneda es regeix, al menys al temps de Marx, pel patró or. L’or és, doncs, una mercaderia neutra que pot representar universalment el valor de totes les altres. Amb el temps s’ha anat produïnt l’abstracció del patró or fins al punt que aquest ha quedat representat al paper moneda, al qual és evident que no hi ha res del metall or.
El preu nominal de la mercaderia i el valor de canvi no sempre coincideixen. Això és degut a la llei de l’oferta i la demanda. La inflacció és el resultat de què hi hagi més demanda que oferta. La deflacció és el resultat del predomini de l’oferta sobre la demanda. Però segons Marx un fenomen queda contrapesat pel contrari. Per tant l’intercanvi de mercaderies dóna com a resultat valors equivalents. Aquesta idea, en principi una realitat objectiva de l’Economia Política, es converteix en la base de la crítica marxista als economistes burgesos: Smith, Ricardo, etc.
Si l’intercanvi de mercaderies és sempre per valors iguals el capitalista no pot obtenir el benefici del lliure mercat. Sense el concepte de plusvàlua és impossible explicar el benefici capitalista. Al mercat hi ha una única mercaderia que no s’intercanvia per un valor equivalent: la mercaderia força de treball. El temps socialment necesari per a la producció d’aquesta mercaderia o cost de producció és l’equivalent als productes necesaris per al sustentament de l’obrer i la seva famól.lia. Aquest és el valor de la mercaderia força de treball. Però el valor de canvi produït per l’obrer amb el seu treball és necesàriament al seu cost de producció. Aquesta diferència entre cost de producció i valor de canvi és el plusvalor.Dit d’una altra manera si el treballador treballa 10 hores, el capitalista només li paga 8. Les dues hores de diferència és el plusvalor que es queda el capitalista; i per tant el plusvalor és l’origen del benefici capitalista. La mercaderia força de treball està també sotmesa als fluxos del mercat. Quan és el capitalista (demanda) el que necesita treballadors (oferta) augmenta el salari (preu de la mercaderia força de treball). Quan és a l’inrevès baixa el salari. Però la llei de l’oferta i la demanda tendeix sempre a l’equilibri, de manera que sempre es reprodueix el plusvalor.
En tot això estic d’acord amb Marx. Al següent article, o segona part d’aquest, tractaré de l’aplicació d’aquests conceptes a l’economia col.lectiva. I en això si que tinc diferències profundes amb Marx, sobretot en la concepció filosòfica del socialisme i la seva viabilitat històrica.
NOTA. Poso (ND) no perquè es tracti d’un tema fàcil que pugui arribar a tothom, sinó perquè això són les beceroles de l’Economia Política. És divulgatiu en comparació amb la teoria econòmica pròpia d’especialistes.
JOAN PERE SALMERÓN I CLARES. (19-VII-2008).