L’AIXECAMENT DEL 18 DE JULIOL DE 1936. 1. EL TRADICIONALISME POLÍTIC ESPANYOL. (ND) 17 Juliol 2008
Publicat per salmeron a: General , afegeix un comentari
El proper 17 de Juliol farà 72 anys de l’aixecament al Marroc de l’Exèrcit espanyol contra la República. Evidemment no tot l’Exèrcit es va rebel.lar. L’Exèrcit que havia fet la guerra d’Àfrica era el que més estava en la líniadel tradicionalisme polític espanyol. Al dia següent l’aixecament s’estèn a la Península.
Què és el tradicionalisme polític espanyol?. Quin és el conglomerat polític que s’aixeca en armes contra la República democràtica i laica?. Quina relació hi ha entre el tradicionalisme polític i el feixisme?.
Es pot definir com a “tradicionalisme polític espanyol” aquella concepció política que no s’ha pogut empassar les reformes liberals, conseqüència de la Revolució francesa de 1789. Són els que volen tornar als temps de l’aliança entre l’altar i el tron.Normalment són monàrquics tradicionalistes i catòlics ultramontans. Encara que alguns comparin el cop de Riego de 1820 amb la Revolució de 1789, el cert és que a l’Estat espanyol les reformes liberals de debó amb totes les seves conseqüències, no s’intenten precisament fins al 1931 amb la Segona República. El tradicionalisme polític espanyol es fonamenta en les oligarquies provinents de l’Antic Règim que encara no han sigut escombrades per les reformes liberals. També es fonamenta en el catolicisme més integrista que qualla a Espanya a partir del Concili de Trento (1545-63). Aquest catolicisme que no vol cap innovació religiosa, contrària per definició a la Reforma, ni política, ni social, ni de costums. És un catolicisme acostumat a l’hegemonia eclesiàstica, especialment a l’educació. La República democràtica i laica anava contra l’hegemonia eclesiàstica a la vida pública.
El nacionalisme espanyol com un dels components del bloc polític antirrepublicà és un element estrany al tradicionalisme. A més el franquisme portava a confusió utilitzant els Reis Catòlics com a fundadors de la unitat d’Espanya. Els Reis Catòlics inicien la idea de l’imperi, però no la de la unitat nacional. La idea de la unitat nacional que desenvoluparà el franquisme serà paral.lela a la de Felip V, però aquest és un rei del segle XVIII que no li podia caure bé al tradicionalisme. En el tema religiòs el franquisme també seguirà el dret de regalia propi del segle XVIII, cosa que tampoc quadra amb el tradicionalisme.
El feixisme espanyol coincideix en el temps amb el nazisme alemany i el feixisme italià. Amb el nazisme en realitat coincideix molt poc, com no sigui en l’enemic: el comunisme. El nazisme és una exarcebació de la nació alemanya sobre la base racial. El nacionalcatolicisme espanyol és una mena de totalitarisme cristià. L’element del tradicionalisme religiòs és tan fort que és inseparable del nacionalisme. No obstant això hi ha un cert paral.lelisme amb el nazisme en la “la preocupació per l’obrer”. El partit nazi era un partit obrer, dels obrers de raça ària, és clar; el franquisme es basava en els 26 punts de Falange Española i la doctrina social dels Papes, desenvolupada a partir de Lleó XIII. Evidemment es tracta d’una concepció totalment paternalista, lluny del concepte de la lluita de classes.
Respecte del feixisme italià hi ha paral.lelisme en la idea de l’Imperi, entre la Carta di Lavoro i el Fuero del Trabajo, etc.
El feixisme en general és un moviment polític nou de l’època d’entreguerres. És antiliberal i anticomunista. Exalta la idea del Cap, Führer, Duce, Caudillo, Conducator, etc. Però el franquisme és bàsicament un autoritarisme paternalista nostàlgic d’èpoques anteriors a 1789. Està carregat de cotradiccions, com associar unitat nacional a imperi, cosa absolutament falsa. Però no entraré aqui en l’anàlisi d’aquestes contradiccions. Únicament dir que el tradicionalisme polític espanyol és la forma que adopta el feixisme a Espanya de 1939 a 1975.
JOAN PERE SALMERÓN I CLARES. (26-VI-2008).