CORREU COMERCIAL: DRETS SUBJECTIUS I DEMOCRÀCIA SOCIAL. (NF) 16 Juliol 2008
Publicat per salmeron a: General , afegeix un comentari Laboralment la meva situació és molt precària. Em dedico al correu comercial. Fa 10 anys que vaig començar a realitzar aquesta tasca. No tots els anys han sigut seguits. Hi ha emmig un any d’atur i tres mesos de profesor de català. Però és temps suficient per a poder reflexionar sobre la qüestió dels drets subjectius (1) i la democràcia social. (2) La meva reflexió m’ha portat a una praxi de confrontació amb el veí que no respecta els drets subjectius.
Per començar vull deixar clar que la meva visió d’aquest problema no és gens marxista.. La meva defensa dels drets subjectius seria titllada pel marxisme ortodox de “petit burgesa”. (3) A més el marxisme ortodox no podria entendre mai com una persona que respon gairebé perfectament al concepte de proletari (4) pot mantenir postures que no tenen res a veure amb el propi interès de classe. (5) És possible una retorçada explicació marxista segons la qual el fet d’haver sigut universitari i haver estudiat filosofia és el que determina una actitud “petit burgesa” (3) pròpia dels intel.lectuals. Des del meu punt de vista és incapaç d’enmtendre que no tot es pot reduir a l’interès de classe. (5)
Jo sostinc que la democràcia social (2) només es pot realitzar legítimament dins del marc de la praxi de la concepció uinjiversalista dels drets subjectius. (6) El fet de guanyar-se la vida pertany a l’àmbit de la raó instrumental, (7) en canvi els drets subjectius pertanyen a l’àmbit de la raó incondicionada. (8) Ara bé, l’obligació de les institucions públiques d’agarantir els mitjans necesaris per a guanyar-se la vida sempre que aquest acompleixi el deure social de treballar, pertany a la raó incondicionada. (8) No existeix mitjà legítim de guanyar-se la vida si aquest vulnera drets subjectius. (1)
El repartidor de publicitat ha d’entendre que quan truca a un edifici el subjecte de dret legítim (9) no és un veí particular, sinó la comunitat de propietaris. Per això un veí particular violenta drets fonamentals (dels altres veïns) quan utilitza el plural. “No volem propaganda” només ho pot dir legítimament la comunitat de propietaris reunida reglamentàriament i per acord majoritari. Ho pot dir legítimament un veí particular si és expresió de la voluntat de la comunitat expresada de forma procedimentalment (10) correcta. En més d’una ocasió m’he enfrontat al veí particular que no es regeix per aquests principis en nom de la legitimitat del dret sobirà que exerceix la comunitat. Quan jo entro a una comunitat sense cap mena d’indicatiu de què la comunitat no vol publicitat i m’obre un veí particular jo entro legítimament a la propietat. Si el subjecte de dret (la comunitat) no diu res qualsevol pot obrir legítimament, encara que un altre no vulgui, perquè no hi ha obstacle legítim en contra. Alguns diuen absurdament que ell com a veí particular em pot fer fora, perquè ell està a la seva propietat i jo no. Jo estic a la propietat de la comunitat, no a la de cap veí particular, i és ell qui vulnera el principi de la propietat privada. El veí particular quan actúa improcedimentalment (11) en nom de tota la comunitat tracta els altres com si no fosin propietaris. Ell s’arroga la capacitat de decidir per un altre, com si ell fos el subjecte i els altres veïns coses sense capacitat de decisió. Es pot pensar que jo com a repartidor sóc un tercer, en què m’afecta a mi que un veí vulneri els drets subjectius dels altres veïns?. En aquest sentit sóc un tercer, però sóc un afectat en tant que se m’intenta donar per vàlid el que és aberrant per a la racionalitat crítica. (12) Per això m’enfronto al veí, perquè com a subjecte racional (13) no puc acceptar imposicions fàctioques que vulneren el principi d’obligatorietat racional.
Alguns repartidors mantenen postures pròpies de les versions més grolleres del marxisme. “Jo estic treballant i vostè ha de reconèixer el meu dret a guanyar-me la vida.” Això és la democràcia social com a principi limitador del dret subjectiu. (1) Aquestes bestieses històricament s’han manifestat com a “dictadura del proletariat”.
La meva vida no es limita a guanyar-me la vida, sinó que això pertany al nivell de la raó instrumental (7) dins del marc de la realització de la realització de la meva subjectivitat racional (13) que pertany a l’àmbit de la raó incondicionada. (8)
De totes maneres tampoc sóc tan “petit burgès” (3) com per anar contra el veí que em deixa entrar quan hi ha avís de la comunitat en contra. Aquesta persona actúa de bona fe entenent que el dret a guanyar-se la vida és universal. Vulneren els drets subjectius (2) des de la perspectiva social. Quan un veí particular m’ofereix aquesta possibilitat declino amablemenmt la seva oferta. No sap fer quadrar l’universalisme dels drets socials amb l’universalisme dels drets subjectius. (2) En qualsevol cas són bones persones.
El cas més aberrant em va pasar fa uns 7 ó 8 anys a Esplugues. Un veí particular em va fer fora d’una escala de 102 veïns sense que hi haguès anunci de la comunitat en contra. Em va fer fora en nom de què sempre van contra els pobres, com si el repartidor de publicitat fos un ric. Vulnera tots dos universalismes, el dels drets subjectius i el dels drets socials, perquè el “pobre” és ell. El particularisme és absolut, parla per 102 i el dret social el té ell no el necessitat que no té altre mitjà de vida. En aquell moment no tenia elaborada cap interpretació racional del correu comercial. Avui li diria que és un munt de budells sense solta ni volta, màxima expresió de la brutalitat instintiva de qui actúa per cegues i baixes pasions, havent renegat de la subjectivitat racional (13) pròpia de la humanitat. I evidemment repartiria la publicitat en nom de la subjectivitat racional (13) de la humanitat.
(1) DRETS SUBJECTIUS. El subjecte és aquell que es fonamenta en si mateix. No depén de quelcom exterior, sinó que el que és exterior li està sotmès a ell, en tant que té la capacitat legítima de decidir sobiranament. D’aqui neixen els drets subjectius, que és tot allò que legítimament pot fer el subjecte d’acord amb el principi de sobirania.
(2) DEMOCRÀCIA SOCIAL. Històricament el marxisme ha insistit en què la democràcia burgesa és formal, però sense contingut social. Per això ha volgut fonamentar la democràcia en els drets socials per sobre dels drets formals. La meva concepció de democràcia social és antagònica de la marxista. Jo crec que la democràcia formal no es pot realitzar sense la democràcia social. Per tant la democràcia social és instrumental respecte de la democràcia formal, no el seu límit.
(3) PETIT BURGESA. El marxisme tenmdeix a qualificar de “petit burgès” tota tendència que defensa el subjecte, l’individu, els drets formals universals, etc. Pensa que tot això són il.lusions que enmascaren la contradicció de classe,, com si tot fos reductible a interès de classe. El que el marxisme anomena “petit burgès” són els fonaments d’una concepció universalista de la democràcia, mentre que els drets socials en tant que fonament impliquen la distorsió particularista de la democràcia per l’interès de classe.
(4) PROLETARI. Aquell que no disposa de cap altre mitjà de vida que no sigui la venda de la seva força de treball.
(5) INTERÈS DE CLASSE. La divisió de la societat en classes implica l’existència d’interessos de classe contradictoris. El marxisme suposa que els proletaris han de tenir tots la mateixa postura política i els burgesos igualment entre ells també. Aquest esquematisme social s’oblida del subjecte com a realitat interclassista. El repartidor de publicitat i el veí que no vol propaganda pertanyen a la mateixa classe social. Però el criteri del veí no és la classe, sinó el subjecte. Per tant l’interès de classe no és el fonament de l’interès particular com diu el marxisme, sinó una necessitat de solidaritat de classe determinada perv certes contingències històriques.
(6) PRAXI DE LA CONCEPCIÓ UNIVERSALISTA DELS DRETS SUBJECTIUS. Com a repartidor de publicitat i com a únic mitjà de vida que tinc fins ara, el meu dret fonamental a disposar de mitjans necesaris de vida es realitza mitjançant una tasca socialment útil. La publicitat permet la reproducció del negoci capitalista, que actualment és la condició de possibilitat de satisfer les necessitats socials i econòmiques. Però el repartidor de publicitat com a subjecte racional realitza les tasques instrumentals de la reproducció biològica de la vida, dins del marc del respecte incondicional a l’exercici dels drets subjectius dels veïns.
(7) RAÓ INSTRUMENTAL. Pertany a l’àmbit de la raó instrumental tot allò que no es fonamenta en si mateix, sinó que és un mitjà per un altre fi. La reproducció biològica de la vida és un mitjà per a la realització incondicional de la subjectivitat racional.
8() RAÓ INCONDICIONADA. Pertany a l’àmbit de la raó incondicionada tot allò que es fonamenta en si mateix. Es tracta de la justificació dels fins com a fins en si mateixos.
(9) SUBJECTE DE DRET LEGÍTIM. Es tracta de la concepció universalista del dret independemment del reconeixement fàctic. És diferent del dret positiu en tant que la llei positiva pot no fonamentar-se en principis universalistes, sinó en interessos fàctics, l’universal dels quals és merament quantitatiu.
(10) PROCEDIMENTAL. Tot allò que s’ajusta a procediment. El procediment és la garantia formal de que una decisió no és arbitrària.
(11) IMPROCEDIMENTAL. El que no s’ajusta a procediment. Es tracta de decisions arbitràries i imposicions fàctiques sense cap mena de legitimitat formal.
(12) RACIONALITAT CRÍTICA. Capacitat humana de sotmetre tot enunciat o acció a la crítica legaliforme dels principis de la raó. Es tracta del raonament sobre la base de principis que ells mateixos no són demostrables, sinó que són la base de tota demostració possible. S’oposa al pensament fàctic impossible de reduir a coherència, que prové de la distorsió de la raóm per la pulsió instintiva.
(13) SUBJECTE RACIONAL. L’èsser humà en tant que capacitat per interpretar racionalment el món. No hi ha subjecte sense racionalitat. La raó és el que determina la possibilitat de decidir. Qui nega o distorsionar la racionalitat redueix el subjecte a interessos fàctics, reduïnt-se a un nivell còsic o instintiu. El veí que parla improcedimentalment en nom de tota la comunitat renega de si com a subjecte racional, fa un ús il.legítim de la sobirania, i actua com a força cega de la naturalessa. El subjecte racional és oposat a les cegues de la naturalessa.
JOAN PERE SALMERÓN I CLARES. (13-VII-2008).