LA INFLUÈNCIA HISTÒRICA DEL 14 DE JULIOL DE 1789. (ND) 14 Juliol 2008
Publicat per salmeron a: General , afegeix un comentari
El dia 14 de Juliol de 1789 no és un dia qualsevol ni en la història de França. ni en la d’Occident, ni en la del món. És un d’aquells dies que ha marcat la història de la humanitat.
Aquell dia el poble de Paris va asaltar la Bastilla, presó de l’Estat i símbol de l’opresió que exercia la Monarquia sobre el poble. La Revolució que va començar amb una protesta de la mateixa aristocràcia contra l’opresió de la monarquia absoluta, va acabar essent profundament antiaristocràtica. La conversió de Lluís XVI en un monarca constitucional no va ser possible entre d’altres coses perquè el mateix monarca preferia conspirar fins al punt d’aliar-se amb potències estrangeres. El 10 d’Agost de 1792 s’instaura la Primera República francesa. El Maig de 1793 els jacobins fan el cop d’Estat i constitueixen la Convenció Nacional a la que tenen el poder absolut. Aleshores s’inicia el Terror fins al Juliol de 1794. Immediatament s’estableix el Directori fins al cop d’Estat de Napoleó el 1799.
Durant aquests 10 anys la commoció a França va ser enorme. Els principis que estableix la Revolució Francesa, i que ja havien estat teoritzats durant tot el segle XVIII pels filòsofs il.lustrats, són els de sobirania nacional, la llibertat i la igualtat de tots els ciutadans front a l’arbitrarietat del poder polític, etc.
El principi de sobirania nacional és bàsic per acabar amb el poder absolut de la monarquia. L’aristocràcia també era antiabsolutista, però en un sentit molt diferent al de la Revolució. El poder absolut de la monarquia destrueix la llibertat dels privilegiats. La Revolució es fonamenta en la llibertat i igualtat de tots els ciutadans front al privilegi.
Des del punt de vista social la Revolució la fa el Tercer Estat. No és una revolució del Quart Estat, encara que hi hagi la “conjura dels igualitaris” dirigits per Babeuf. Aquestes revolucions ja vindran als segles XIX i XX. La burgesia ascendent es fa amb el poder polític. Fins i tot els jacobins eren el sector més radical de la burgesia, però oposats a les pretensions del Quart Estat.
La Revolució Francesa crea les bases per a la destrucció de l’Antic Règim a l’Europa Occidental. Tot el segle XIX francès i europeu està marcat pels esdeveniments de 1789. L’expansió napoleònica anirà promovent l’abolició dels antics privilegis senyorials. Al segle XIX queda encara la Rússia tsarista a l’Est. Però fins i tot allà el 1861 el mateix tsar Alexandre II es veurà obligat a promulgar l’ukasse d’emancipació dels serfs. El fet d’haver-se endarrerit en les reformes polítiques és el que afavorirà desprès la Revolució d’Octubre de 1917.
Els ideals de la Revolució Francesa s’expandeixen més enllà d’Europa gràcies a la importància d’Europa dins del món. A més les noves estructures polítique s’adequen perfectament a la modernització econòmica. El règim senyorial es fa incompatible amb el desenvolupament de les forces productives. Els nous ideals arriben a les colònies espanyoles i portugueses (Brasil) que volen l’emancipació nacional. Clar que el seu exemple més directe és l’emancipació de les colònies angles constituïdes en els Estats Units d’Amèrica. El 1868 el Japó inicia el procès de la seva modernització.És clar que l’emperador continua tenint uns poders incompatibles amb els ideals de la Revolució Francesa. Però inicia una modernització econòmica que obliga a establir una estructura política parlamentària. Serà a partir de 1945 quan l’emperador perdi ja els “atributs divins” que s’adaptarà definitivament a les exigències de la democràcia parlamentària.
La Revolució de 1789 no només nom ha quedat enfosquida per la de 1917, sinó que ha demostrat ser una revolució incomparablement més sòlida i universal. La de 1917 queda merament com a correctiva dels defectes socials de la de 1789.
JOAN PERE SALMERÓN I CLARES. (22-VI-2008).