EL POBLE ESPANYOL COM A SUBJECTE DE DRET POSITIU. (ND) 3 Juliol 2008
Publicat per salmeron a: General , afegeix un comentari S’entén per poble espanyol el conjunt de ciutadans de l’Estat espanyol reconeguts com a tals, amb els seus drets i deures. El poble espanyol és l’abstracció jurídico-política de les nacions naturals o grups ètnics. Tots els grups ètnics que composen el “suelo patrio” són assimilats per la força centralitzadora de l’Estat. L’Estat espanyol no és ètnicament neutre, sinó que assumeix els trets identitaris del grup ètnic dominant: els castellans. El poble espanyol implica necesàriament la capacitat d’assimilació i absorció ètnica dels castellans respecte dels grups ètnics oprimits. Això políticament implica que les institucions castellanes són les que històricament s’han imposat als altres pobles, i han passat de ser castellanes a espanyoles. La representació política és uniforme. Els pobles oprimits ho són en el sentit de què perden la personalitat política pròpia dins del magma espanyol. Castella imposa la seva personalitat cultural i política als altres pobles i això és el poble espanyol.
El poble espanyol és subjecte de dret positiu. (1) Està reconegut internacionalment com a poble lliure que es regeix per si mateix. El poble espanyol està reconegut a l’ordenament jurídic espanyol com a únic subjecte de dret. (2) La Constitució espanyola actualment vigent, la de 1978, diu que Espanya és la pàtria unida de tots els espanyols, la unitat de la qual és indisoluble. Seria un error creure que perquè reconegui “nacionalitats històriques” al seu interior hi ha altres subjectes històrics (3) reconeguts com a tals. El sentit constitucional de les nacionalitats històriques és que es reconeixen com a tals en tant que hi ha un sentiment col.lectiu que implica una certa identitat nacional o cdol.lectiva. Però en tant que no hi ha reconegut el dret d’autodeterminació de cap territori integrant de l0′Estat espanyol, només resideix en el poble espanyol la capacitat sobirana de decidir per si mateix.
D’on li neix la legitimitat al poble espanyol de constituir-se sobiranament sota la forma d’un Estat-Nació? No li neix de cap principi universalísim de la democràcia. “Tots els pobles són iguals en dignitat” no s’aplica al poble espanyol, en tot cas s’aplicaria als castellans indepemment dels seus actuals pobles oprimits, la legitimitat li neix d’una m,era facticitat històrica. Han sabut imposar-se per la força i han aconseguit el reconeixement jurídic internacional. Això és un subjecte de dret posititu, (1) el que actua com a tal subjecte sobre la sola base del reconeixement fàctic.
Què deduim políticament de què el poble espanyol sigui un subjecte de dret positiu?. (1) Deduïm que tot el dret vigent a l’Estat espanyol és merament positiu, sense que es puguin justificar sobre la base de principis universalíssims de la democràcia. D’aqui no s’ha de deduir que tot el dret espanyol va contra els drets fonamentals, sinó que encara que estiguin reconeguts (drets d’assciació, reunió expresió, etc.), el subjecte històric (3) que els reconeix, ell mateix no es fonamenta en la legitimitat democràtica.
En tant que la comunitat internacional reconeix estats com l’espanyol o el francès, també es regeix per criteris de positivitat del dret, (4) sense buscar cap altre fonament de legitimitat. L’actual reconeixement del dret d’autodeterminació per part de la comunitat internacional si es donen determinades condicions, no supera la facticitat de la voluntat del poble, sense preguntar-se pel subjecte històric (3) que defineix quin és el poble sobre la base del qual es forma legítimament la majoria política. Pot ser sóc mal pensat, sospito massa o no tinc prou coneixements; però jo crec que la comunitat internacional està fent una jugada políticament interessada per superar els problemes polítics de determinades àrees, especialment l’Europa de l’Est, sense variar en esència els criteris bàsics de reconeixement d’Estats.
(1). SUBJECTE DE DRET POSITIU. Aquell que exerceix de fet la capacitat sobirana de decidir, sense que això es pugui fonamentar en principis universals de legitimitat.
(2). SUBJECTE DE DRET. El que exerceix la capacitat sobirana de decidir. (3). SUBJECTE HISTÒRIC. Qui al llarg del procès històric desenvolupa la seva personalitat decidint sobiranament.
(4). POSITIVITAT DEL DRET. La lei en tant que vigent, indepemment de qualsevol altra consideració que no sigui la mateixa vigència.
JOAN PERE SALMERÓN I CLARES. (25-VI-2008).