EL POBLE CATALÀ COM A SUBJECTE DE DRET LEGÍTIM. (ND) 1 Juliol 2008
Publicat per salmeron a: General , trackback La història del poble català és sense cap dubte més trista que la d’Espanya, digui el que digui Paco Ibáñez: “De todas las historias de la historia la más triste, sin duda, la de España”. Espanya, més aviat la Corona de Castella en tant que ha fet la unitat nacional dels pobles hispànics, excepte Portugal, és un subjecte de dret internacional. (1) Catalunya perd la dinastia pròpia al Compromís de Casp (1412) amb Ferran d’Antequera, un Trastàmara. Perd la monarquia pròpia amb la unió dinàstica dels Reis Catòlics (1479). Perd les institucions pròpies amb l’ocupació militar de 1714 i el Decret de Nova Planta el 1716. La Catalunya vençuda del segle XVIII no és res. Ja no es veu al mapa d’Europa la Corona d’Aragó. La monarquia absoluta no pot permetre estat paral.lels dins de la mateixa monarquia. Què és això de què el rei absolut hagi d’obeir instàncies nacionals dins del mateix reialme?. “¿No soy yo el rey de las Españas?” preguntava escandalitzat Felip d’ Anjou. La monarquia absoluta redueix a coherència nacional les estructures estatals paral.leles coexistents fins aleshores deins del mateix reialme.
Més endavant el liberalisme polític qüestionarà el poder absolut de la monarquia, però no l’estructura centralitzada de l’Estat. El socialisme contemporani com a molt defensarà el dret d’autodeterminació dels pobles. Per a quasi tothom les antigues llibertats de Catalunya són una entelequia del passat.
D’una manera o una altra un cert esperit independentista sempre ha existit a Catalunya. Però és ara, entre finals del segle XX i principis del segle XXI quan agafa força la idea de la independència nacional dels Països Catalans. Com és que gairebé tres segles desprès colem els independentistes recuperar les llibertats nacionals perdudes?. No eren estructures polítiques desfasades per la història que obstaculitzaven la lliure circulació de mercaderies i de persones?. No es relacionen millor els pobles amb estructures nacionals no naturals, però si prou àmplies?. No permet l’assimilació estatal naturalitzar els membres de les antigues nacions dins del marc d’una nació més gran i més oberta al món? Què volem les antigues trabes feudals?. Així raona el progresista estatalista, estatalista dels grans Estats que han absorbit petites nacions.
El fonament ideològic de l’independentisme no pot ser cap altre que la noció de subjecte de dret legítim (2) aplicada a cada poble a la seva terra. L’independentisme no es pot basar mai en el benestar material. La igual dignitat de tots els pobles és un principi moral i polític de la democràcia. El dret de conquesta i l’absorció forçosa d’un poble per un altre, són principis antitètics de la democràcia. La dignitat moral d’un poble no es medeix en benestar material. Cap poble té dignitat moral si no és conscient de què l’únic que pot disposar legítimament del seu destí és ell mateix.
La no coió de poble com a subjecte de dret legítim (2) és el fonament polític de la democràcia. No es pot parlar de democràcia quan un poble està sota la dominació política d’un altre. Això implica que la independència no és una opció democràtica més, sinó la condició de possibilitat de què un règim sigui reazlment democràtic. Això també implica que la voluntat majoritària només es pot formar legítimament sobre la base del subjecte de dret. La voluntat majoritària es forma sobre la base del subjecte, no a l’inrevès. El subjecte preexisteix com a fonament de legitimitat de la majoria. A més el subjecte de dret legítim (2) és el que determina la legitimitat del conjuntv del dret positiu. (3) Cap llei és legítima sinó emana de la voluntat del poble històricament legítimat. Una llei pot ser bona, realitzar una funció socialk adequada; però la legitimitat sempre prové del subjecte.
(1). SUBJECTE DE DRET INTERNACIONAL. Tots els Estats reconeguts per la comunitat internacional són subjectes de dret internacional.Dins de la comunitat internacional tenen dret a defensar els seus interessos nacionals i tenmen reconeguda la seva personalitat nacional pròpia i el dret a viure-la en llibertat. La seva independència nacional és inviolable i cap altre Estat o grup d’Estats la pot vulnerar. Evidemment això s’aplica a les nacions amb Estat.
(2). SUBJECTE DE DRET LEGÍTIM. Des del meu punt de vista és el subjecte que no es fonamenta en el dret fàcticament reconegut, sinó en principis universals que són previs al dret positiu. Així els pobles sense Estat són subjectes de dret legítim, partint del principi universalíssim de la igual dignitat de tots els pobles.
(3). DRET POSITITU. És el dret fàcticament reconegut, indpendemment de qualsevol altra consideració que no sigui la facticitat del reconeixement.
JOAN PERE SALMERÓN I CLARES. (24-VI-2008).
Comentaris»
encara no hi ha cap comentari, vols ser el primer?