anar a nevagció

LA MEVA NOCIÓ DE SUBJECTE SOCIAL I PRAXI POLÍTICA. (NF) 26 Juny 2008

Publicat per salmeron a: General , afegeix un comentari

El meu concepte de subjecte social és el resultat de la meva crítica de Kant i Marx. Però no m’agrada la idea de que sigui una síntesi kantiano-marxista perquè es tracta d’un concepte qualitativament diferent que no és ni kantià ni marxista. En general crec que les síntesis generen pensaments qualitativament diferents al de les seves parts integrants.
Subjecte social és l’individu concebut dins de la xarxa de l’estructura socio-econòmica, que és el marc fora del qual no és possible la seva realització; en tant que es regeix per la causalitat incondicionada de la llibertat (1) com a fonament de la seva subjectivitat moral. (2) Es tracta del mateix subjecte kantià, però la producció material del qual (3) és el límit físic a la seva autofonamentació metafísica. (4)
Aquest concepte manté el dualisme kantià, (5) però sense pretendre la possibilitat d’un subjecte aliè a la causalitat condicionada de la física. (6) El meu concepte iomplica, doncs, que és impossible el monisme cientificista (7) marxista com a explicació de la totalitat. El subjecte és l’individu mateix, per molt social que sigui. El meu dualisme no implica un tall tan profund com a la filosofia kantiana. La realitat es pot explicar per les soles lleis fenomenològiques de la naturalessa. El subjecte no intervé. Però el subjecte no es pot explicar per les soles lleis de la raó incondicionada. La metafísica dels costums (8) en Kant dóna raó suficient del subjecte en l’ús pràctic de la raó. Des del meu punt de vista la metafísica dels costums (8) estàs limitada per lñes exigències de la ciència social (9) que determina les condicions de possibilitat de l’imperatiu categòric. Al mateix temps la sociologia com a fenomenologia descriptiva (10) no explicarà mai per si sola el subjecte social.
El subjecte social tal com l’entén jo no és la societat entesa comn a subjecte. És l’individu social de Marx entés com a subjecte. Quan es tracta de subjectes col.lectius (la nació, la classe, etc.), s’entén el col.lectiu com a individu, i el límitv extern és la història i tot allò alié a la pròpia subjectivitat.
La praxi política que es segueix del meu concepte de subjecte social és socialdemòcrata. (11) No vivim en un món de subjectes trascendentals perfectament autònoms. Aquesta és la ideologia liberal de la que es segueix una política no intervencionista. La sobirania absoluta del subjecte entés com a individu al marge de les seves relacions socials, acaba implicant la paradoxa de què es fa impossible una noció universalista de subjecte. La sobirania absoluta de l’individu és una fal.làcia. Només la intervenció pública com a garantia d’un marc social d’igualtat de possibilitats és el que més s’apropa a l’autorrealització metafísica del subjecte. El subjecte en si mateix considerat no pot realitzar la seva inclinació metafísica, és la intervenció pública la que genera el marc social adequat per a la màxima realització possible de la llibertat individual. En qualsevol cas és impossible superar tota paradoxa. El subjecte és en si individual, però necessita instrumentalitzar el marc social en funció de l’interès individual, perquè només així és possible una noció universalista d’individu. Allò social com a límit del subjecte individual, és al mateix temps la condició de possibilitat de la seva individualitat.

(1). CAUSALITAT INCONDICIONADA DE LA LLIBERTAT. El fet d’autofonamentar-se en si el subjecte.
(2).SUBJECTIVITAT MORAL. El fet de fonazmentar-se la consciència mor5al en el subjecte mateix.
(3). PRODUCCIÓ MATERIAL DEL QUAL (SUBJECTE KANTIÀ). En tant que realitat metafísica dins d’un món físic, l’exigència de producció material de la pròpia humanitat, implica la individualitat d’estar condicionat per la causalitat física.
(4). AUTOFONAMENTACIÓ METAFÍSICA. El subjecte que es fonamenta sobre la base de la pròpia llibertat.
(5). DUALISME KANTIÀ. La diferència entre l’ús teòric de la raó (las física) i l’ús pràctic (l’ètica).
(6). CAUSALITAT CONDICIONADA DE LA FÍSICA. Al món físic no hi ha res d’incondicionat, tota causa està determinada per una altra.
(7). MONISME CIENTIFICISTA. Pretensió d’explicar la totalitat sobre la base de l’únic paradigma de la ciència.
(8). METAFÍSICA DELS COSTUMS. Contràriament al positivisme, els costums no es limiten a una dada empírica, sinó que es fonamenta en principis universalistes.
(9). CIÈNCIA SOCIAL. Parlo de ciència social no en el sentit marxista, sinó en el sentit de coneixement en general.
(10). SOCIOLOGIA COM A FENOMENOLOGIA DESCRIPTIVA. La sociologia entesa com a mer coneixement del fet social empíricament donat.
(11). PRAXI POLÍTICA… SOCIALDEMÒCRATA. Tal com l’entén jo la socialdemocràcia pot ser tant la intervenció pública de l’economia de mercat, com el col.lectivisme econòmic dins del marc de la llibertat política.

JOAN PERE SALMERÓN I CLARES. (22-VI-2008).